Capellana: Josep Castells
I com diu na Marga Nuevo als comentaris, fixau-vos amb la vestimenta, tot són calçons llargs!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Persones de Sant Lluís. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Persones de Sant Lluís. Mostrar tots els missatges
diumenge, 1 de juny del 2025
dijous, 29 de maig del 2025
divendres, 10 de març del 2023
Carretera de Favaritx, 1961
"CARRETERA DES FAR DE FAVÀRITX. Va ser el 1961 sa primera carretera que va dur a terme es constructor Antoni Seguí Mercadal, en Toni es paredador, obra subcontractada per una empresa mallorquina, que va desplaçar a Menorca un encarregat per dirigir s’execució de ses obres i mostrar, entre altres coses, com es feien es espadats.
Es treballadors que van fer s’obra van ser en Quicus de Binifadet, en Perico Seguí, es germans Bernat i Miquel Seguí, en Joan “Nyac”, en Mateu des Ulls Grossos, en Llorenç “Xoriguer”, en Juanito de Sa Casa Nova, en Mario “Toribio”, en Miquel des Lloc d’en Caules, en Biel des Barranc, en Rafel de sa Torrevella i en Vicent de La Puerta del Sol, entre altres.
Cada dia, de dilluns a dissabte, partien a les 7 des matí de Sant Lluís cap a Favàritx en un camió d’en Flausto, de Maó, que menava en Tiago Alemany; hi anaven amb sa senalla guiada i dinaven en es mateix tornall de feina, acabant sa jornada a les sis des capvespre, hora que tornaven cap a poble.
En aquella època s’empresari de Sant Lluís encara no disposava de maquinària pesada ni camions per dur a terme aquest tipus d’obres d’infraestructures. A Fàvaritx, sa feina per desmuntar es terreny rocós –llosella- es va fer amb pioxes, malls, càvecs, senalles i pales, mentre que es pedreny es transportava amb carretilles; fins i tot, també es va utilitzar un matxo amb una arada que va deixar l’amo de Capifot, lloc per on passa sa carretera. Es trams de terreny més fort eren romputs mitjançant barrobins, feina que feia en Bernat “Caraboneret” amb unes barrines i sa col·locació d’explosiu.
NOTA: Aquest breu article complementa es reportatge publicat aquest dilluns en es diari “Menorca” "
Compartit de Toni Seguí
dimecres, 11 de gener del 2023
dijous, 19 de maig del 2022
Carrer Comte de Lannion, Sant Lluís
1956Andreu Salord Bosch a FOTOS ANTIGUAS DE MENORCA
1956
Fotògraf: Jerónimo Juan Tous
dilluns, 25 d’abril del 2022
Dona filant
Fotògraf: Gabriel Pons Pons
"Segons ses meves anotacions, és na Meca, que vivia a sa casolania de Torret, Sant Lluís. Era sa mare de Llorenç Gornés, en Llorenç "Mecu", un amic des qui va fer sa foto, Gabriel Pons Pons (1886-1970). Aquesta foto és d'abans de sa Guerra Civil." comentari de Toni Seguí Seguí
dijous, 24 de febrer del 2022
Carnaval a Sant Lluís, 1934
"s'autor de sa foto va ser Gabino Casado, secretari de La Amistad Social -entitat que va organitzar es Carnaval-" comentaris de Toni Seguí Seguí
dimecres, 9 de febrer del 2022
Pagesos des Pati Gran, Torret
"Germans Nadal Mercadal amb es seus l'àvis de Torret. Anys pròxims a l'esclat de sa Guerra Civil, damunt 1931-36."
Publicació i comentari de Jordi Saura Nadal a FOTOS ANTIGUAS DE MENORCA
A més de la mare dels fillets, Margarita Mercadal Orfila (1889 - ...), el matrimoni d'en Xec i n'Àgueda, té altres tres fills: Antònia (c. 1883 - ...), José (‘Pepe’) (1885 - ...) i Àguedita Mercadal Orfila (1894 - ...). Suposadament, els seus descendents són santlluïssers.
Data: c. 1932."
dijous, 21 d’octubre del 2021
Na Tònia de Toraixa de sa Figuera
En Toni Seguí al diari "Menorca" (12/9/2021) com a felicitació a Toni Vidal per la Medalla d'Or que li ha donat l'Ajuntament d'Es Castell.
Fotografia de Toni Vidal, surt al llibre "De recibaria" de Pedro Ballester, editat el 1973
Una altra entrada
dimecres, 6 d’octubre del 2021
dimarts, 20 de juliol del 2021
Pescador venent peix?
Fotògraf: José Cerdá
anys 80
Torret
En els comentaris han recordat en José, pescador que venia el peix passant amb sa velo. No sabem qui són les persones de la foto.
dilluns, 14 de juny del 2021
Bartomeu Huguet i Maria Carreras
Bartomeu Huguet Carreras i Maria Carreras
Pagesos. Van ser pagesos de Binillautí, Binigurdó, Sant Vicent...
dimecres, 21 d’abril del 2021
Na Juanita "Tecla". Toni Seguí Seguí
NA JUANITA 'TECLA'. En primer, era normal veure ses dones de Sant Lluís quan garnaven es tros de carrer de davant ca seva i, fins i tot, fregaven ses voreres. I també amb sa garnareta i calç quan emblancaven ses parets de sa casa. Aquest és es cas de Joana Gornés Orfila, na Juanita 'Tecla', casada amb en Juanito es carreter, que vivien baix des Cós. Aquí la veim agenollada fregant a mà es tros de ca seva i, en aquest cas concretament, es de sa vesina des costat, en una fotografia de sa dècada de 1950 d'autor desconegut. Posteriorment, el 1964 Manuel Jalón, un enginyer aeronàutic espanyol, va inventar sa popular 'fregona' que va permetre a ses dones fer aquesta feina de peus. Aquesta dèria per sa neteja explica perfectament que es viatgers que en sa segona meitat des segle XIX i sa primera des segle XX van visitar Sant Lluís quedassin impressionats de sa neteja de cases i carrers, i sa blancor des poble, com ho van deixar escrit es nord-americà Bayard Tayler (1868), s'austriac arxiduc Lluís Salvador (1890), s'escocesa Mary Stuart Boyd (1911) i es militar José Cotrina Ferrer (1917), entre altres.
dimecres, 7 d’abril del 2021
dijous, 18 de març del 2021
Anada a Alcalfar
Finals dels anys 40 del s.XX o principi dels 50
dijous, 11 de març del 2021
diumenge, 7 de març del 2021
Arader de Sant LLuís
Rafel "Tripa"
Torret, Sant Lluís. Any 1978. Arader fent una barrera d'ullastre
Fotògraf: Francesc Garcia Arbós
dijous, 4 de març del 2021
diumenge, 31 de gener del 2021
Na Quica sa cosidora, de Toni Seguí Seguí
NA QUICA SA COSIDORA. Nascuda a Torret el 1871, Francisca Pons Pons va aprendre a cosir des de ben joveneta, com era habitual a sa seva època, convertint-se amb es anys en una cosidora molt anomenada. Va tenir un germà, en Jaume, que es va casar amb n’Anna de sa Sucreria i que va morir durant sa pandèmia de grip de 1918, que a Menorca es recorda com a s’any des grip.
Na Quica es va casar amb es migjorner Toni Salas, i van anar a viure a una casa a s’entrada de sa casolania de Torret, as costat de sa sínia de Sant Joan. Van tenir un fill, en Jaume, i una filla que va morir quan tenia pocs anys. En Toni, s’homo de na Quica, va morir el 1919, quan es seu fill estava mobilitzat al Marroc i va poder tornar a Menorca en ser fill de viuda; mare i fill van anar a viure a una altra casa de Torret, anomenada La Vinya, que era des cunyat de na Quica i estava a prop de La Puerta del Sol, on hi havia una botigueta i també s’hi celebraven balls de casa. Uns anys després, en Jaume, que va fer feina d’auxiliar de faroler, es va casar amb na Mercedes Pons Pons, van tenir dos fills, en Toni i na Paca.
Na Quica sa Cosidora era una dona molt manyosa, feia vestits de dona per encàrrec -i en menor mesura d’homo- i també n’arranjava, feina que feia tant a ca seva com a sa casa de qui li encomanava. A ca seva tenia es arreus: una màquina de cosir amb peus de ferro, que funcionava accionant un pedal i també girant sa maneta; una altra màquina més petita que només funcionava amb maneta; sa post de llenya, amb forma anatòmica, que es posava damunt ses cuixes per tallar sa roba amb unes estisores que duia penjades as coll; sa mitja cana, un regla de llenya de vuitanta centímetres, per midar sa roba; i es paneret per guardar es rodets de fil, es botons, ses agulles i es didals, entre altres.
A ca na Quica hi anaven unes mosses que aprenien s’ofici i l’ajudaven en sa feina. Sabem que el 1910 eren na Joana sa Cosidora, que va continuar amb s’ofici, n’Àgueda des Pati Gran, na Maria Sintes -totes elles de Torret- i na Nena de can Bià, de s’Ullastrar.
Durant sa Guerra Civil en Jaume, es seu fill, va estar destinat com a auxiliar de faroler a s’Illa de l’Aire on hi va partir dia 6 d’agost de 1936 amb sa seva dona, es dos fills i sa mare. Però es dia abans na Quica i sa seva neta na Paca van anar a peu de Torret a s’Ullastrar, per es camí de la Coixa, per dir adéu a una germana de sa seva nora, na Mercedes, que vivia a Son Miquel, molt a prop des poble. Va ser quan van veure es milicians republicans com destrossaven i llençaven de dalt a baix des campanar ses escultures des quatre evangelistes, de tamany natural, a més de cremar altres objectes religiosos de s’església.
Na Quica sa Cosidora, una dona més bé baixeta, no sabia llegir ni escriure, era bondadosa, no li agradaven ses discussions i a tot hi posava remei. Va morir el 1962, quan tenia 91 anys.
FONT: Testimoni de Francisca Salas Pons, na Paca del Bocu, de 91 anys, neta de na Quica sa Cosidora. FOTO: Na Quica sa Cosidora, sa segona asseguda per l’esquerra, amb es seu fill, en Jaume, i quatre mosses en es pati de ca seva a Torret el 1910 (imatge cedida per na Paca del Bocu i feta per es fotògraf maonès Francesc Seguí 1864-1960).
diumenge, 3 de gener del 2021
Subscriure's a:
Missatges (Atom)