Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris persones. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris persones. Mostrar tots els missatges
dissabte, 13 de desembre del 2025
dilluns, 31 de març del 2025
diumenge, 9 de febrer del 2025
SA FILADA DES DARRERS DIES
SA FILADA DES DARRERS DIES. En primer, es temps des Darrers Dies de Carnaval es nostros avantpassats anaven a passar vetllada a determinades cases de vesins que tenien una cuina gran o un menjador ample.
Entre les sis i les sis i mitja des capvespre s’arreplegaven una vintena o trentena de dones que majoritàriament filaven –d’aquí es nom de sa filada- fins a les nou i mitja des vespre, al voltant d’un llum que li deien ‘pagès’: consistia en un garrot d’ullastre clavat a un peu ample i a sa part de dalt tenia un braç, amb mosses on penjava es llum en cruies, que podia tenir fins a dos blens, més o manco gruixats, perquè donés més claror.
Quan sa filada tenia lloc a unes cases velles, el pagaven un poc perhom, donant un cèntim bo -que tenia es valor de dos cèntims i mig- cada vespre o cada dos, que era un tant per s’oli. Més endavant, es pagava un cavallet, o sigui dos cèntims de pesseta. Durant ses filades, se contaven rondalles, se cantaven cançons i sa dona més xàtxera des grup, sa qui sempre tenia ses cartes, sa qui no callava mai ni per al Pare Sant de Roma, ver o mentida, feia de diari. D’allà sortia qualque "xerrimet", colque crítica gens santa de lo que havia passat aquells dies de més renou: llegien un paper de gloses fetes per riure, plens de disberats, es repertori de colque carrer, i també codolades.
Ses dones que no tenien sa fullada a punt espiaven fil, debanaven un ram a ses debanadores, que sempre n’hi havia, i si no bastava, posaven es ram an es braços d’un fiet des qui anaven amb sa mare; altres feien peücs de llana per dormir o de cotó per dur es diumenges.
Ets homos s’arreplegaven devora es foc a cas ferrer o a unes casotes –cases meques i deshabitades on hi havia una cuina, saleta o magatzem- jugant a burro de pagès, de tres cartes, on es qui solia fer de cap o es qui arribava primer tocava una cornada com a toc de replec. Feien pagar un tant per s’oli que servia, a més de pagar es llum, per fer un sopar de tords es Darrers Dies –es Dijous Jarder o es Darrer Dilluns- o per fer un bon sengri, una beguda aposta per s’hivern, pes dies quan bufava sa tramuntana.
S’asseien damunt tabalets o estormies, que eren com a cofins de figues, fets d’esparts i plens de palla, o també damunt bancs d’ullastre, que eren més alts per ses dones que filaven.
FONT: "Coses de la terra", des capellà i folklorista santlluïser Antoni Orfila Pons, Fila-Or (1884-1936). Foto: una familia de sa casolania de Biniali, a Sant Lluís, d'abans de sa Guerra Civil.es:
Entre les sis i les sis i mitja des capvespre s’arreplegaven una vintena o trentena de dones que majoritàriament filaven –d’aquí es nom de sa filada- fins a les nou i mitja des vespre, al voltant d’un llum que li deien ‘pagès’: consistia en un garrot d’ullastre clavat a un peu ample i a sa part de dalt tenia un braç, amb mosses on penjava es llum en cruies, que podia tenir fins a dos blens, més o manco gruixats, perquè donés més claror.
Quan sa filada tenia lloc a unes cases velles, el pagaven un poc perhom, donant un cèntim bo -que tenia es valor de dos cèntims i mig- cada vespre o cada dos, que era un tant per s’oli. Més endavant, es pagava un cavallet, o sigui dos cèntims de pesseta. Durant ses filades, se contaven rondalles, se cantaven cançons i sa dona més xàtxera des grup, sa qui sempre tenia ses cartes, sa qui no callava mai ni per al Pare Sant de Roma, ver o mentida, feia de diari. D’allà sortia qualque "xerrimet", colque crítica gens santa de lo que havia passat aquells dies de més renou: llegien un paper de gloses fetes per riure, plens de disberats, es repertori de colque carrer, i també codolades.
Ses dones que no tenien sa fullada a punt espiaven fil, debanaven un ram a ses debanadores, que sempre n’hi havia, i si no bastava, posaven es ram an es braços d’un fiet des qui anaven amb sa mare; altres feien peücs de llana per dormir o de cotó per dur es diumenges.
Ets homos s’arreplegaven devora es foc a cas ferrer o a unes casotes –cases meques i deshabitades on hi havia una cuina, saleta o magatzem- jugant a burro de pagès, de tres cartes, on es qui solia fer de cap o es qui arribava primer tocava una cornada com a toc de replec. Feien pagar un tant per s’oli que servia, a més de pagar es llum, per fer un sopar de tords es Darrers Dies –es Dijous Jarder o es Darrer Dilluns- o per fer un bon sengri, una beguda aposta per s’hivern, pes dies quan bufava sa tramuntana.
S’asseien damunt tabalets o estormies, que eren com a cofins de figues, fets d’esparts i plens de palla, o també damunt bancs d’ullastre, que eren més alts per ses dones que filaven.
FONT: "Coses de la terra", des capellà i folklorista santlluïser Antoni Orfila Pons, Fila-Or (1884-1936). Foto: una familia de sa casolania de Biniali, a Sant Lluís, d'abans de sa Guerra Civil.es:
dilluns, 22 de juliol del 2024
Els butlletins "Bolletins del Diccionari de la Llengua Catalana"
Seria interessant identificar totes les persones informadores
.jpg)
.jpg)
1901 Aquí el podeu llegir senser. pàgines 180-197 Eixida a Menorca
dimarts, 25 de febrer del 2020
dilluns, 14 de maig del 2018
Dones d'Acció Catòlica de Menorca
Trobada de ses dirigentes de ses diferents branques d´Acció Catolica femenina. En hi ha de tota Menorca (comentari de Francesc Pons)
De Ferreries a la fila de dalt hi ha na Margarita de sa Llibreria, a la segona, na Nena Creu, na Laieta Allés i na Tonyita de sa serradora. De Ciutadella, asseguda i amb un bosso, la sra. Rosa Gornés, al mig podria ser donya Eugènia Olivar. al terra la segona per la dreta podria ser la germana del senyor Michel.
Segurament anys 60
Segurament anys 60
dilluns, 23 d’abril del 2018
Mare de Déu de Lourdes. Podria ser Es Castell
Mare de Déu de Lourdes (1953?)
Podria ser Es Castell (gràcies pel comentari!)
dilluns, 16 d’abril del 2018
Glosat, anys 80
dijous, 5 d’abril del 2018
dissabte, 24 de febrer del 2018
Ferreries. Fieta Primera Comunió endolada
Fieta Primera Comunió endolada.
Col-lecció Antoni Camps Fullana
Publicada per Maria Florit al mateix blog i a Fotos antiguas de Menorca
Ferreries, Grup de fietes Primeria Comunió, any 57
Entre elles hi ha Eulàlia Mir, Juana Carreras, Lourdes Febrer, Xisca Florit, Esperança Martí. ca. 1957
Imatge compartida de l´àlbum de na Layeta Temu. Arxiu Parròquia de Ferreries
dimecres, 21 de febrer del 2018
Ciutadella. Anada a fora . La Vall, anys 60
La Vall , anys 60. Quin temps era aquell!
ARXIU FAMILIAR DE JAUME TUGORES
Publicades pel mateix a Fotografies antigues de Ciutadella
dijous, 15 de febrer del 2018
dilluns, 15 de gener del 2018
de mili
Jornada de convivència el 17/3/1974
Dalt el Toro
Reemplaç del 1956
A la fila de davant, el que fa 8 d'esquerra aa dreta, és en Pepe Riudavets de Ferreries, cap al mig amb la mà fent de visera, en Rafel Cardona, també de Ferreries.
Reemplaç de 1964
C:Miquel Torres, U: Nando Verdaguer (epd), M: Vicent Pons Salom, P: Paco Sans (epd), L:Rafel Forcada, I: Mateo Sintes (epd), D: Javier Barber (epd) de Ferreries, O:Bep Capella, S: Llorenç Pons, N:Joan Carreras de cas Moliner, de Ferreries, O: Pedro Sintes; V: Miguel Huguet; I: Benjamí Carreras, E: Cristobal Seguí, M: Guillermo Cardona, B: Nofre Janer (epd) de Ferreries, R: Joan Allés de Ferreries, E:Antonio LLopis, 1:Jaime Cardona, 9: Guillermo Tejera, 6: Gabriel Torrent, 4: Juan José Calvo (epd).
Primera quinta de la II República a Es Castell,
Foto compartida de Josep Salas a IMATGES VELLES
compartida a FOTOS ANTIGUAS DE MENORCA
En Pablo Cardona Natta hi afegeix que són soldats d'artilleria i que la foto és davant el quarter d'enginyers.
Foto compartida de Josep Salas a IMATGES VELLES
compartida a FOTOS ANTIGUAS DE MENORCA
En Pablo Cardona Natta hi afegeix que són soldats d'artilleria i que la foto és davant el quarter d'enginyers.
dimecres, 10 de gener del 2018
Camí de Santa Àgueda
Cotxe a la pujada a Santa Águeda.
Carlos Barber i Vicenç Ligüerre
Anys 80
Cortesia Carlos Barber
diumenge, 7 de gener del 2018
Sant Lluís. Fiet dins cotxet, any 1909
En Quicus, any 1909
ARXIU FAMILIAR DE MARGA LLULL PONS
Publicada per la mateixa a FOTOS ANTIGUAS DE MENORCA
dimarts, 17 d’octubre del 2017
Ferreries. Al-lots amb canyes. Sant Bartomeu
Aquesta fotografía ja la tenim al blog, però ara hem descobert una història molt polida... entrau a l´enllaç de IB3. Esteim segures que xalareu.
Fotògraf: BIEL CANALETA
ARXIU ANTONI CAMPS FULLANA
clicau aqui: IB3 EL MISTERI DE LES CANYES
dimecres, 27 de setembre del 2017
Menorca, Duc de Crillon
Louis Berton des Balbes, Duc de Crillon et de Mahon, Grand d'Espagne, Chevalier de la Toison d'Or
ca. 1825–1875
Menorca. Comte de Lannion (1719-1762)
El Comte Hyacinthe Gaétan de Lannion , més conegut a l'illa de Menorca com a Comte Lannion ( 26 d'octubre de 1719 - 3 d'octubre de 1762 a Maó ). El 1756 a la pressa de Menorca pels francesos, va ser nombrat Governador de Menorca. El 1761 va fundà el poble de Sant Lluís. Està enterrat a l´esglèsia de Santa Maria de Maó.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)