LA IMATGE DE LA MARE DE DÉU DEL TORO
Benvolguts diocesans:
A la part alta de la muntanya del Toro se
situa un bell santuari on es custodia la volguda
imatge de la Mare de Déu del Toro. Els
investigadors donen fe de l’antiguitat
d’aquesta imatge, que es remunta a finals
del segle XIII, quan amb l’arribada del rei
Alfons III, va ser restaurat el cristianisme a
Menorca. Aquest any celebram el 75 aniversari
de la coronació pontifícia de la nostra
Mare de Déu del Toro. Us convido a fixarvos
en alguns detalls de la imatge, que respon,
d’altra banda, als cànons de l’art gòtic.
El primer que podem mirar són els bra-
ços de Maria. La imatge de la nostra patrona
porta en els seus braços el bon Jesús,
subratllant d’aquesta manera el fet fonamental
de la vida de Maria: ser la mare de
Jesús, el Fill de Déu. M’agraden molt aquestes
imatges de Maria, que la mostren com a
mare, perquè ens ajuden a posar en relació
a Maria amb el misteri de Crist. Ella és “la
mare del meu Senyor” (Lc 1, 43), com la va
anomenar la seva cosina Elisabet. En els
seus braços materns també avui podem
trobar Crist. La missió principal de Maria és
mostrar a Crist. Per això, quan pujam al
Toro i contemplem la imatge de la nostra
Mare de Déu, convindria mirar-la i dir-li:
“mostreu-nos Jesús, fruit beneït del vostre
ventre”.
El fiet que porta en braços està nu, com
a signe de la seva humanitat, però porta a
la mà esquerra l’orbe, la bolla del món, que
simbolitza la seva divinitat. Aquest fiet és el
creador d’aquest món i també el seu
redemptor, com indica la creu que està
posada sobre la bolla del món. Però el més
interessant és que està somrient i beneint.
En els braços de la mare, Jesús beneeix
cada pelegrí i devot que s’acosta al Santuari.
Des del Toro, Jesús beneeix també a tota la
nostra illa i als seus habitants.
Hi ha un altre detall molt revelador. Amb
la seva mà dreta la Verge assenyala a
Jesucrist. Aquesta manera de representar
Maria ve de molt antic. En el món de l’orient
se li coneix amb el suggerent títol de
“Mare de Déu hodigitria”, és a dir, la que
assenyala el camí. Se subratlla d’aquesta
manera que la funció de Maria és indicar
que Crist és veritable camí, veritat i vida (cf.
Jn 14, 6). De nou la imatge de Maria ens
convida a no fitxar-nos en ella, sinó a mirar
Crist. Quan acudim a Maria, la seva resposta
és sempre la mateixa: “feu el que Ell us
digui” (Jn 2, 5). La nostra imatge de la muntanya
del Toro assenyala Jesús amb la mà i
ens diu: “Ell és el veritable camí cap al Pare”.
No sé si us heu aturat a mirar els ulls de
la Verge. Hi ha un detall que costa una mica
més de captar, per estar en una fornícula
elevada. Em refereixo al fet que els seus ulls
estan dirigits al cel. Amb aquests ulls carregats
de dolçor sembla dir-nos que tot el
que ella és procedeix del Pare. Amb la seva
mirada cap amunt concorda amb la filactè-
ria que va ser afegida més recentment als
peus de la Verge i que cita el començament
del càntic de Maria: “Magnificat anima mea
Dominum” (Lc 1, 46). Tot l’ésser de Maria
mira al Pare i li canta agraïda. La seva ànima
s’omple de goig en Déu, el seu Salvador.
Quan pugem al santuari i contemplem la
seva imatge santa, pensem que amb la seva
mirada ens ensenya a adreçar-nos al Pare i
que amb la seva mà ens indica que el camí
per a això és Jesucrist. Així, la
veneració d’aquesta senzilla i
bella imatge, ens acostarà una
mica més a Déu.
Escrit del bisbe FRANCESC CONESA al Ful Dominical del dia 6 de maig de l´any 2018
*****************************************************************************
LA SANTA CASA DE NUESTRA SEÑORA DEL TORO
Desde muy antiguo tenemos noticias de la existencia de un Santuario en lo alto de la montaña del Toro. Permitidme que comparta con vosotros las fechas y momentos más importantes de este Santuario, en este año que celebramos el 75 aniversario de la coronación canónica de la imagen de la Virgen que allí se venera.
Poco tiempo después de la entrada de Alfonso III en Menorca, aparece ya mencionada en un documento de la cancillería real, fechado el 29 de septiembre de 1290, la existencia de un lugar de culto denominado “Sante Marie del Toro”. Este templo estuvo inicialmente vinculado a los mercedarios, pero cuando en 1297 tuvieron que marchar de la isla, el clero diocesano pasó a ocuparse del Santuario, que ya era considerado patrimonio de todos los menorquines y que era denominado “la Santa Casa de Nuestra Señora del Toro”.
Más adelante, en 1595, se instalaron los frailes agustinos, que contribuyeron mucho a extender la devoción y el culto a la Virgen del Toro. En sus tiempos fue derribada aquella primera iglesia gótica y se edificó una nueva, más amplia y de líneas sencillas. Corría el año 1670. Progresivamente el Santuario se fue embelleciendo con pinturas y retablos del barroco.
Un momento crítico para nuestro Santuario fue el año 1835, cuando fueron expulsados los agustinos y todo quedó abandonado y en ruinas. El convento pasó a manos del Barón de las Avenas. El deterioro era tal que durante cinco años la imagen de la Virgen se veneró en la parroquia de Es Mercadal, hasta que tornó al santuario en 1845.
Otro momento importante fue el año 1908, cuando el Obispado de Menorca adquirió los edificios del Santuario y terrenos anejos, lo que propició una restauración de los mismos y también la habilitación de una parte como centro de espiritualidad. Al poco de iniciarse la terrible contienda civil que asoló España, el santuario fue saqueado y se prendió fuego a sus retablos. Gracias a Dios, la venerada imagen de la Virgen fue rescatada por el guardián del santuario, Juan Albalat.
La última intervención importante tuvo lugar en 1946, cuando se realizó el actual crucero y cúpula, instalándose también el retablo, que procedía de Mallorca. Poco después, en 1951, se inauguraba el nuevo edificio del Seminario de verano, que también sería aprovechado como casa de ejercicios.
La santa casa de la Virgen del Toro ha sido desde hace más de siete siglos lugar que acoge la venerada imagen de María y también nuestra casa. En mis frecuentes visitas al Santuario he podido comprobar cómo los menorquines se sienten allí como en casa. Así debe ser, porque la casa de una madre es casa de todos sus hijos. El Obispo Pascual lo llamó con razón “la catedral payesa de Menorca”, porque en este lugar todos se sienten acogidos.
El santuario, que está en el corazón de la isla, ha sido, y debe seguir siendo, un centro espiritual que ayude a crecer en la fe en Jesucristo. El hecho de estar situado arriba en la montaña ayuda también a que nuestro corazón se abra a la contemplación de la belleza de nuestra isla y a que nuestro espíritu se eleve al Dios “que habita en una luz inaccesible” (1 Tim 6, 16).
Escrit del bisbe FRANCESC CONESA al Full Dominical del dia 13 de maig de l´any 2018
********************************************************************************
LA CORONA DE LA MARE DE DÉU DEL TORO
Benvolguts diocesans:
En un escrit anterior us
vaig comentar alguns detalls
de la imatge de la nostra
Mare de Déu del Toro. Però
faltava dir alguna cosa de les
corones que porten tant
ella com el seu fill. Aquestes
corones van ser solemnement
imposades el dia 12
de setembre de 1943. Van
ser confeccionades amb
donacions de tots els pobles
de Menorca en els tallers
d’Art Félix Granda, de
Madrid. Anem a fixar-nos en
alguns detalls d’aquestes corones.
La corona de la Verge apareix envoltada
per dotze estrelles. Es tracta d’una al·lusió
al passatge de l’Apocalipsi que parla d‘“una
dona, vestida del sol, amb la lluna sota els
peus, i una corona de dotze estrelles sobre
el seu cap” (12, 1). Bona part de la tradició
cristiana ha identificat aquesta dona misteriosa
amb la Mare de Déu. El Cardenal
Ratzinger, en una homilia, explicava bellament
aquest simbolisme: “la dona està pel
Sol, és a dir, immersa en la llum de Déu, que
la inhabita perquè Ella habita en Ell. Home i
Déu es compenetren i s’intercomuniquen.
Els Cels i la Terra s’han fos. Per sota dels
peus, la Lluna, com a signe que l’efímer i
mortal ha estat superat, i que la transitorietat
de les coses ha estat convertida en
existència perdurable. I la constel·lació que
la corona significa salvació, ja que aquestes
dotze estrelles representen la família nova
de Déu, anticipada pels dotze fills de Jacob
i els dotze apòstols de Jesucrist “. Com a
membres de l’Església, som part d’aquesta
família de Déu. Nosaltres també estem
representats en aquesta corona. Sent bons
fills seus, coronem el cap de Maria.
Un altre detall de la corona que porta la
Verge és que al centre té un colom, que
representa l’Esperit Sant. Evocar a la part
alta de la corona a l’Esperit Sant ens fa
comprendre que tot el que en Maria passa
és obra seva. Santa Maria és anomenada
amb raó “l’obra mestra de
l’Esperit Sant” (Catecisme
Església, 721). Ella és la
dona plena de la gràcia de
l’Esperit, que concep Jesús
per obra de l’Esperit i que
acompanya l’Església naixent
quan rep l’Esperit,
ensenyant-li d’alguna
manera a deixar-se guiar
per Ell. En mirar la corona
de la Verge del Toro comprenem
que també la nostra
vida ha d’estar regida
per l’Esperit Sant. I mirant
a Maria, aprenem a deixar
que l’Esperit de Déu obri en nosaltres.
En l’aurèola de la corona, en esmalt
blanc, està escrita aquesta bella advocació:
“Verge i Reina del Toro, patrona de Menorca,
pregueu per nosaltres”. És una pregària que
brolla del cor. Desitgem que Maria sigui
intercessora nostra, ens acollim sota la seva
empara i li demanem que pregui per nosaltres.
El Bisbe Pascual, quan va coronar la
imatge, va dir: “Mare de Déu, com nosaltres
ara et coronem a la terra, així per la
teva mediació, el teu Fill diví amb glòria i
honor ens coroni al cel” (Carta pastoral
1943).
Per la seva banda, la corona que porta el
nen Jesús té forma imperial i està adornada
amb tres raigs d’or que formen una creu,
subratllant que Jesús és rei, però que el seu
regne no és d’aquest món (Jn 18, 36), sinó
que es realitza per l’entrega generosa de en
la creu. És rei de misericòrdia que des de la
creu ens mostra fins on arriba el seu amor.
Fa 75 anys els menorquins van oferir a la
Verge del Toro les seves joies per confeccionar
una corona. Avui també nosaltres
podem unir-nos a ells oferint a la Mare de
Déu del Toro el nostre desig de seguir
Jesucrist.
Escrit del bisbe FRANCESC CONESA al Full Dominical del dia 20 de maig de l´any 2018
.jpg)
