Genoveva Pons Rotger, va nèixer a Ferreries i va morir a Bogotá (Colòmbia) on es va exilar.

 

La seva història també està recollida al "Llibre d'exilis" de Josep Portella Coll

Compartim la informació de La repressió a Llíria

GENOVEVA PONS ROTGER: Una dona del seu temps

Mestra republicana que va patir la repressió, va ser depurada, tancada a la presó de dones del carrer Major, del Remei i de Santa Clara, va sofrir un consell de guerra i va tindre que exiliar-se. Us deixe un resum de la biografia de Genoveva que va fer Lupe Marin Mas i l'enllaç de l'article que va publicar en la revista "Mirades l'Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria".

Naixement: Desembre 1912, Ferreries (Menorca).

Defunció: 1 de juny de 1994 (Colòmbia).

Llocs de vinculació: València, Llíria, Bogotà (Colòmbia).

Condició: mestra; política.

Moviments: Republicanisme.

Entitats: Esquerra Republicana, Federació Espanyola de Treballadors de l'Ensenyament (FETE-UGT), PSOE.

Relacions familiars: Filla d’Antonio Pons Petrus i Àgueda Rotger Janer. Casada amb José Alfonso Pérez. Filla: Genoveva Alfonso Pons.

Biografia

Els seus pares, artesans, emigraren a França, però amb l’inici de la primera guerra mundial la família retornà a València, on Genoveva visqué la seua feliç infància i joventut.
En finalitzar els seus estudis primaris (a 14 anys) realitzà uns exàmens i ingressà en l'escola Normal de Magisteri. Espanya era aleshores republicana i es crearen escoles noves, per la qual cosa es necessitaven mestres. Genoveva aprovà les oposicions i passà a treballar a Llíria, al col·legi Sant Vicent, "el grup escolar de recent creació estava estupendament dotat" (1934). Tenia 22 anys.
A Llíria Genoveva "somniava en posar en pràctica tot l'aprés i tot el somiat" a les seues alumnes. Durant aquesta època donà classes nocturnes per adults i fundà una biblioteca ambulant.
Durant l'estiu treballava a les "Colònies escolars de vacances".
"Estava satisfeta de mi mateix, vaig donar i rebre comprensió i afecte".
En 1936 començà la guerra civil. Genoveva, portada per les circumstàncies, és traslladada a l'institut d'assistència social Gabriela Mistral (casa de la Misericòrdia) dependent de la diputació de València. En el 39 estava en una escola annexa a la Normal.
En canviar el règim per a seguir treballant s’havien de lliurar uns documents per demanar la sol·licitud de rehabilitació com a mestra Nacional. Genoveva considerà "que sol·licitar una rehabilitació era contrari a la meua dignitat i sentiments", així doncs va ser suspesa d'ocupació i sou.
El 17 de juliol del 1939 un falangista de Llíria entrà a sa casa i s'emporta a ella i al seu pare al poble, on són apressats, en el carrer Major. Allí es troba amb la mestra de pàrvuls Francisca Sanchis i la seua filla Palmirín. Hi havia unes cinquanta dones, entre elles l'ama de la casa, Maruja Domingo.
Genoveva va rebre "visites d'algunes xiquetes, alumnes que coneixent les nostres necessitats i sabent que no ens donaven alimentació, tornaven per portar-nos aliment diàriament". Una amiga, Elvireta Blat, li proporcionà un matalàs. Li digueren que devia comparèixer davant d'un consell de guerra.
Les dones són canviades als porxos de l'ajuntament. Huit mesos després la traslladaren al Remei, aleshores convertit en presó. Allí va poder veure a son pare.
Escriu en el seu diari, 21 de març 1940: "Però quan l'existència en aquest ambient va prolongant-se i els nervis, enemics en lluita constant, sofreixen una alteració sense poder tindre cap expansió espiritual, apleguen moments d'inevitable i dolorós abatiment"
En juny de 1941 la portaren a la presó de Santa Clara a València. Per últim a la presó Provincial de Dones (1942). El 6 de març isqué de la càrcer amb una ordre provisional.
El dia 11 d'abril de 1942 un consell de guerra la condemnà a "sis mesos i un dia de presó". Havia estat un total de tres anys en presó.
Aconsegueix després un treball i anava a visitar son pare a la presó de Sant Miquel dels Reis. "Ara vaig comprendre el calvari de ma mare quan havia de vindre a visitar-nos". Al pare li donaren llibertat provisional en complir 60 anys, però morí pocs mesos després.
En 1945 va contraure matrimoni amb José Alfonso Pérez, de professió ebenista. Ell havia estat a la presó i tenia els mateixos ideals. Junts van continuar defensant-los i amb un reduït grup difondran articles i notícies de l’estranger.
Però la postguerra amb la por i la fam va fer "que la gent s'anara acostumant a aquest mode de vida i a la repressió".
Com que estaven fitxats, el seu home i alguns companys van ser detinguts per la policia, així que "acabàrem de convèncer-nos de què mai ens deixarien tranquils".
Li va escriure una carta a la seua amiga Guillermina Medrano que vivia a Washington, que la posà en contacte amb el col·legi privat "Col·legi Americà de Bogotà", li van fer un contracte de treball i li van permetre obtindre el visat de residència a Colòmbia. Arribà el 12 d'octubre de 1952. Després acudirien la seua mare i el seu home.
Genoveva treballà cinc anys en l'ensenyament privat que simultaniejà amb altres treballs. Al costat del seu home crearen una xicoteta indústria de mobles. A partir de 1958 es dedicà plenament a la indústria i a l'atenció de la seua única filla, Genoveva.
En febrer de 1979, 40 anys després d'haver estat destituïda de la seua plaça de mestra, fou reincorporada i regressa a Espanya per a treballar a la seua professió.
En desembre de 1979 demanà la jubilació voluntària. Abans de regressar a Bogotà torna a Llíria. "A un vellet li pregunte per algunes famílies de les quals guarde un grat record, però pareix que aquests records són sols per a mi. Quaranta anys passats són molts anys".
"Així passà tot. Cobrir amb un vel els records ingrats pot ser una estratègia en vies a la reconstrucció d'una societat nova i millor".
En jubilar-se regressa a Bogotà.
Escriu en el seu diari:
"i per a acabar... Comprenc que la meua història ha perdut interès, es pot considerar insignificant, però és història, dels més nombrosos, dels ignorats, dels que sense ser elements destacats treballen amb entusiasme procurant superar-se'n en els seus respectius camps.
I aquesta història forma la de la postguerra, tant o més cruenta que la mateixa guerra, constituint una experiència que caldria alliçonar a les generacions actuals"
(Lupe Marín Mas)

Us deixe l'enllaç de l'article que va escriure Lupe Marín Mas sobre la vida de Genoveva, recomane la lectura del diari que va escriure mentre estava a la presó de dones del carrer Major, del Remei i Santa Clara, també com explica com va ser el seu exili a Colòmbia. Cal agrair a Lupe Marin Mas la seua autorització perquè puga publicar el seu article.

Article de Lupe Marín molt interessant 

Afegim l'article d'Antoni Guasch publicat a DFerreries: