"Molts menorquins al segle IX van emigrar a terres llunyanes per fugir de la fam i la misèria i fer fortuna o, simplement, millorar les seves condicions de vida. Un d'ells va ser Llorenç Orfila Gonyalons (Sant Lluís, 1818-Maó, 1891). Era un jovenet quan va partir cap a Cuba i es va posar a fer feina de fuster en una serradora a Cienfuegos, negoci que amb el temps va comprar. Es va casar amb una joveneta, Isabel Moulin William, de pare francès i mare anglesa, i van tenir tres fills: Caterina, Francesc i Elmina (que en establir-se a Menorca es va convertir en Elvira per adaptar-se al santoral catòlic). El negoci va prosperar molt, però en Llorenç sempre tenia la il·lusió de tornar a Menorca amb la seva família i així ho va fer el 1864. Es va construir una casa senyorial a Maó, actual seu del Col·legi d'Arquitectes, on va viure amb la seva família, a més de comprar els llocs de Binissafúller Nou (Sant Lluís) i Santa Magdalena (Maó) i l'estància des Barranc (Sant Lluís). A l'illa es va dedicar al negoci de la compravenda de fusta, que tant coneixia, i el 1882 també va ser un dels fundadors del Banco de Mahón. Va morir dia primer de febrer de 1891 a l'edad de 72 anys.
Font: "Llorenç Orfila Gonyalons, un emigrant santlluïser que va fer fortuna a Cuba el segle XIX", a la revista S'Auba (novembre de 2001)."
Font: "Llorenç Orfila Gonyalons, un emigrant santlluïser que va fer fortuna a Cuba el segle XIX", a la revista S'Auba (novembre de 2001)."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada