Bep Gornés Fanals
Picapedrer, botiguer...
Gentilesa de Josep Gornés Cardona
Calendari de la botiga de Josep Gornés Fanals
Gentilesa de Josep Gornés Cardona
En Toni Seguí Seguí n'explica aquesta història:
"CA N'ANNA. A principis de sa dècada de 1920, Bep Gornés Fanals va comprar una botigueta que hi havia baix des Cós, a Sant Lluís, perquè es seu fill en Pepe, que patia d'una llaga de ventrell, no podia fer ses feines del camp. En Bep Gornés, com podem veure a sa foto, era un homo plantós, alt, amb mostatxos, que feia respecte a tothom, encara que contràriament al que podem pensar era un homo molt apreciat, i amb unes qualitats humanes tan grosses com ho era ell.
En Bep era pagès i, per açò, sa seva dona, n'Anna, se'n cuidava de sa botiga amb es seu fill en Pepe. Sa gent que hi solia anar a comprar a vegades ho quedava a deure, ho apuntaven a una llibreta que tenia una llista de deutors que més tost era prou llarga, Açò era un costum que es tenia molt per mà en aquell temps, i es botiguers en general no passaven gens de por per cobrar es deutes, perquè sa gent d'en primer era complidora i pagava cada setmana.
A ca n'Anna es venia tota classe de coses, a més de queviures i arrop, com botons, agulles de cosir i agulles de cap, fregalls d'espart que es feien as nostro poble, serradís, sabates, roba de davall tant d'homo com de dona, calcetins, i productes de la mar, com ortigues, pegellides i saupes. També venien oli, que es botiguer comprava dins uns bidons de 200 litres que, a causa de sa seva mida, quedaven defora as carrer, mentre el buidaven amb una manxa per posar s'oli dins un dipòsit més petit dins sa botiga. En aquell temps, sa gent acostumava comprar just lo que necessitava i, per açò, no era estrany que anassin a comprar tres i fins a quatre vegades en es dia, encara que només fos per tres unces de sucre o mitja terça de carn.
En Bep tenia una vinya a s'Ullastrar i amb es carret de mà hi solia anar per tirar es fems. Una vegada, va tenir una angina de pit i el van dur a ca seva mig estamordit. Durant dos dies no va obrir es ulls i finalment va morir quan tenia 73 anys. Es seu enterrament va ser una prova de sa simpatia que tothom li tenia i molta gent va anar a acomiadar es dol as cementeri de Sant Lluís."
En Bep era pagès i, per açò, sa seva dona, n'Anna, se'n cuidava de sa botiga amb es seu fill en Pepe. Sa gent que hi solia anar a comprar a vegades ho quedava a deure, ho apuntaven a una llibreta que tenia una llista de deutors que més tost era prou llarga, Açò era un costum que es tenia molt per mà en aquell temps, i es botiguers en general no passaven gens de por per cobrar es deutes, perquè sa gent d'en primer era complidora i pagava cada setmana.
A ca n'Anna es venia tota classe de coses, a més de queviures i arrop, com botons, agulles de cosir i agulles de cap, fregalls d'espart que es feien as nostro poble, serradís, sabates, roba de davall tant d'homo com de dona, calcetins, i productes de la mar, com ortigues, pegellides i saupes. També venien oli, que es botiguer comprava dins uns bidons de 200 litres que, a causa de sa seva mida, quedaven defora as carrer, mentre el buidaven amb una manxa per posar s'oli dins un dipòsit més petit dins sa botiga. En aquell temps, sa gent acostumava comprar just lo que necessitava i, per açò, no era estrany que anassin a comprar tres i fins a quatre vegades en es dia, encara que només fos per tres unces de sucre o mitja terça de carn.
En Bep tenia una vinya a s'Ullastrar i amb es carret de mà hi solia anar per tirar es fems. Una vegada, va tenir una angina de pit i el van dur a ca seva mig estamordit. Durant dos dies no va obrir es ulls i finalment va morir quan tenia 73 anys. Es seu enterrament va ser una prova de sa simpatia que tothom li tenia i molta gent va anar a acomiadar es dol as cementeri de Sant Lluís."
Gentilesa de Josep Gornés Cardona
Silvano i Maria amb una de les filles
Gentilesa de Josep Gornés Cardona
Del programa de festes de Sant Lluís 2004
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada