Ciutadella. Grup a dalt s´era .Mesurades al lloc Ses Truqueries.

Lloc Ses Truqueries

COL-LECCIÓ DE N´ANDREU SALORD

Publicada pel mateix a Fotografies antigues de Ciutadella

Afegim aquest comentari que ha publicat avui el mateix Andreu Salord i que ens dóna molta informació de la imatge:

 En Josep Manguán, prevere i historiador, amb aquesta fotografia avui en fa una bona explicació a Es Diari: .../...

"En la festa pagesa de les mesurades es comptabilitzava la producció de gra de l’anyada, especialment del blat, que s’havia amuntegat al centre de l’era. El sistema agrícola de mitgeria feia que es trobessin un capvespre de principis d’agost el propietari o senyor i l’amitger o l’amo amb les seves respectives famílies i convidats, juntament amb els altres treballadors del lloc: missatges, cavadors, criades... 

Amb la mesura d’àrids de la mitja quartera, amb capacitat d’uns 30 quilos de blat, es feia per torns i amb rapidesa la feina de comptabilitzar. El qui passava el boix per rasar cantava: “primera, van dues, van tres..., deu i talla”. Llavors, en les caramuixes que tenien el senyor i l’amo, es feia la incisió d’un tall. En acabar, comptant els talls de la caramuixa se sabia la producció de blat aconseguida aquell any, que era repartida a parts iguals entre propietari i amitger. 

Ses Truqueries podia arribar a aconseguir una anyada de mil quarteres de blat, rivalitzant amb Sant Joan i Sant Joanet que llavors formaven una única explotació agrícola, i que era l’altre lloc de més producció del terme de Ciutadella. 

S’acostumava servir a l’era dolces i aigua fresca amb anís. Finalment, tots participaven en una bereneta sopar a les cases dels pagesos.

 Aquesta coneguda fotografia, propietat d’ANDREU SALORD BOSCH, pot haver estat feta devers l’any 1916 i té la gràcia de la composició, ja que mostra una acurada i jerarquitzada col•locació dels participants, tot i l’aparent informalitat. La indumentària manifesta, a més, la condició social i l’activitat laboral de cadascú: els pagesos amb la brusa i els menestrals amb el sau. Existeixen altres instantànies de la mateixa jornada i activitat.
Al centre, asseguts en una cadira amb respatller i lleugerament orientats entre si, el comte Bernat de Olives i de Olives i, a la seva dreta, el prevere Rafel Bosch Ferrer, fill de l’amo de Tot-lluch i capellà de Cas Comte. Entre els dos personatges centrals, però, en un segon pla, les familiars del comte, entre elles “La Condesita”, na Lola. 

A la dreta, asseguts en tres tamborets, l’àvia i madona, Joana Camps Pons (1849), víuda de Joan Campins Salord (el primer Campins que mena Ses Truqueries), el seu fill fadrí i amitger de Ses Truqueries, Joan Campins Camps, i un familiar venerable, pagès de La Vall. Els altres germans, germanes, cunyats i cunyades de l’amo Joan estan repartits, i evidentment drets: Antònia (baixeta) i el seu espòs menestral, Sebastià Moll Mercadal (el del capell i sau de l’esquerra); i Macià amb la seva dona, Guida Bosch Camps (situats a la darrera fila, seran els amitgers següents). Pel que fa als fillets pagesos, néts de la casa, davant de tot i asseguts a terra, hi ha els quatre Moll Campins (Sebastià, Joan, Llorenç i Joana formen el grupet de la dreta). En Sebastià (posteriorment veterinari) és el que porta una gorra grossa a les mans; en Joan està situat davant de tot; i en Llorenç és el més petit. Els fills del matrimoni Campins Bosch no hi apareixen, perquè encara no havien nascut. També hi ha darrere de tot na Joana Benejam, víuda de Josep Campins, que va romandre sempre a la casa.
No hi podia faltar l’apoderat i el majoral. L’apoderat és el químic i músic Joan Cavaller Piris, germà de l’apotecari (el de la gorra i corbata de l’esquerra). El cotxer, possiblement en Toni Marquès Bosch, va uniformat i duu a la mà una de les caramuixes. L’altra caramuixa la sosté el personatge de la dreta, vestit amb camisa blanca. El boix l’aguanta un dels néts damunt els genolls; i la garnera de bruc la porta un missatge a l’esquena.
No som capaç d’identificar, amb la informació que tenc, la resta de persones, missatges, cavadors, menestrals i dones. Pas la feina, si la desitgen, a la llarga nissaga dels Campins, que són prou deixondits."