dilluns, 6 de febrer de 2017

Ciutadella. Bisbe Pasqual. Bartomeu Pasqual Marroig



Bartomeu Pasqual i Marroig
(1875-1967)

Mallorquí de Palma, havia nascut el 6 de març de 1875. D’una formació i d’una cultura admirables, fou el bisbe de la restauració espiritual i material (en sentit artístic i patrimonial) de la diòcesi menorquina, a partir de 1939, un cop acabada la Guerra Civil. Doctor en Teologia, va fer classes durant gairebé trenta anys al seminari de Mallorca, que també dirigí com a rector de 1913 a 1939.
Havia rebut l’ordenació de prevere a Menorca a mans del bisbe Salvador Castellote (1898), i havia actuat com a capellà de confiança del bisbe Campins de Mallorca, que el tingué de canonge lectoral. Just abans de la Guerra Civil el nomenaren bisbe de Lappa i coadjutor del bisbe Joan de Menorca (8 de maig de 1936), però per causa de l’estat bèl·lic que de seguida havia d’esclatar no va poder viatjar a la nostra illa; i, per tant, es veié sense possibilitat d’exercir efectivament la funció coadjuvant. Renovades les lletres apostòliques que el nomenaven l’ordinari de Menorca, féu l’entrada pel port de Ciutadella l’1 d’abril de 1939, la mateixa data en què Franco signava el darrer part de guerra, a Burgos. Trobant-se amb una diòcesi devastada, va ser el primer animador de la restauració, sota el lema «Aixequem-nos i edifiquem». Singularment, cal dir que el seu episcopat fou el de la fonda renovació de l’Església arran del Concili Vaticà II, amb no poques tensions internes per al cas de Menorca. Prelat de marcada ortodòxia, es projectà amb personalitat ferma; fins i tot dura, potser.
Alliberat del pes del ministeri episcopal per l’avançada edat, el 1966 fou nomenat administrador apostòlic el bisbe de Mallorca, Rafael Álvarez Lara. De seguida, però, el 17 de març de 1967, el bisbe Pasqual moria. Tenia 92 anys. Les despulles van ser sepultades a la nau central de la catedral, davant les grades del presbiteri. Álvarez Lara va regir-nos fins a 1969. Amb els seus vint-i-vuit anys, Pasqual és el segon bisbe amb l’episcopat més llarg, després del seu immediat antecessor, el bisbe Joan d’Eivissa.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada