dimecres, 20 de setembre de 2017

dilluns, 18 de setembre de 2017

diumenge, 17 de setembre de 2017

dissabte, 16 de setembre de 2017

El Lazareto de Mahón 200 años después...

Es Mercadal. Del Die Balearen, de l´Arxiduc



Publicada per ASSUMPTA TRIAY SALORD a Expressions tipiques de Menorca

Ciutadella. Trobada de fabiolers de Menorca, anys 80




                                                                                                 Sebastià Taltavull de Ciutadella.




En Bep de Torret, de Sant Lluís


Joan Riudavets Moll, conegut com " en Rinus" de Es Migjorn



En Bartomeu Deyá "en Dinero" de Maó


 Acaben ses festes de poble i ens dirigim al temps de tardor. Com a comiat de les fotos de festes que he posat aquest estiu, aquí teníu aquests quatre fabiolers. Són fotos fetes en una "trobada" de fabiolers que vam fer l'any 1980 a Ciutadella, si no vaig errat al que llavors era el salón Bambú i ara és la sala Jeroni Marquès, al casino des Born

(comentari d´en Josep Portella)




Publicades per JOSEP PORTELLA COLLFOTOS ANTIGUAS DE MENORCA


divendres, 15 de setembre de 2017

Ripuntadores/Ajuntadores de Maó. Anys 50

Davant n'Antònia Ricci, a la dreta na Rosa Pardo

Sembla una festa de Sant Crispín. Segurament són ripuntadores/ajuntadores de Maó. El Sintes que es veu darrera podria ser de la fàbrica de sabates que tenia en Gabino Sintes al carrer de Sant Climent?
Anys 50.
La tercera de baix  començant per lèsquerra és na Rosa Pardo Casasnovas. Sa mare, Esperança, era de Ferreries. La de la dreta de la fila de dalt és n'Antònia Ricci, i la de la fila de baix és na Margarita Teixidor Cardona
Na Rosa Pardo és la primera per l'esquerra dalt, la darrera per la dreta baix és na Margarita Teixidor Cardona.
Semblen el mateix grup de ripuntadores/ajuntadores de Maó.


Baix a la dreta na Rosa Pardo i al mig Ascención Ronda. Foto d'Sturla any agost de 1954. Darrera diu "Compañeras de Taller"

publicada a FOTOS ANTIGUAS DE MENORCA

Aprofitaré aquesta entrada per posar el vincle a un article i a un bloc sobre sabaters de Menorca


Ciutadella. Fiets escola Companyia de Maria



Escolanets de l´escola Companyia de Maria, amb la Virgen Niña . Anys 60



Publicada per Esperanza Juaneda Salord Fotografies antigues de Ciutadella

Ciutadella. Margarita Florit amb els seus alumnes, anys 20



Algú em pot ajudar amb aquesta fotografia? Sabeu on pot ser? Coneixeu algú? Només sé que hi ha s'avi Xonis (Bep Marquès) i per la seva edat la foto deu ser de l'any 1920 o 1921 , amb Josep Marquès Caules (es XONIS)

(comentari de JOSEP MARQUÉS MOLL )



Crec que es s´escola de parvuls, que existia a s´antic Hospital, actual Casa de Cultura. I sa profesora me pareix Dª Margarita Florit Anglada, si no vaig errat. 
De fet existien dues escoles a n´aquell edifici: Sa de parvuls al carrer de l´Hospital i sa graduada de fillets, que hi entraven pes carrer del "Sant Cristo"

(comentari de FRANCESC PONS)



                                 Publicada per JOSEP MARQUÉS MOLLFotografies antigues de Ciutadella

Ciutadella. Es Tudons, anys 60


Cases del lloc Es Tudons, anys 60


Publicada per Qpq Enrique a Història del camp de Menorca

Ciutadella. Torre Ortíz


Torre Ortíz .



Publicada per JOAN BAGUR TRUYOLHistòria del camp de Menorca

dimecres, 13 de setembre de 2017

Es Castell. Dibuix de l´explanada amb els quarters



Dibiux del quarters de l´Explanada de Es Castell, el 1827. 

Arxiu de J.E. Vilardell 




Publicat per JAIME MARTÍ BORRULLFotos del passat de l´Illa de Menorca

Ciutadella. Publicitat del vaixell Ciudad de Ciudadela





Publicat per Joan Bagur Truyol a Fotos del passat de l´Illa de Menorca


Menorca


Dues filadores


Publicada per JOAN BAGUR TRUYOLFotos del passat de l´Illa de Menorca

Ciutadella. Mateix cantó en dos anys diferents




Cantonada carrer Santa Clara en dos anys diferents.




Publicades per JOSEP PORTELLAFotos del passat de l´Illa de Menorca

Maó. Publicitat de Queso "La Perla"




Publicada per Marga LlullFOTOS ANTIGUAS DE MENORCA

Ciutadella. Tot-lluc


Cases de Tot-lluc


Publicada per Joan  Bagur Truyol a FOTOS ANTIGUAS DE MENORCA

Maó. Cine Victoria, publicitat, Anys 20



Any 1921


Publicat per Pablo Cardona Natta a FOTOS ANTIGUAS DE MENORCA

dilluns, 11 de setembre de 2017

Antoni Roca Várez exposició. No us la perdeu!


Antoni Roca Várez i la seva família.





A la web de l'Institut Joan Ramis web

Hi ha 2 fotos

(compartit de la web de l'IES Joan Ramis) 
(compartit de la web de l'IES Joan Ramis) 


I aquí us deixam l'article que en Carles Garcia-Roca va publicar al Menorca i compartir al facebook



Al bloc ja hi tenim dues entrades relacionades:





diumenge, 3 de setembre de 2017

Invitació a recordar...

 Afegim al blog un enllaç del grup del face " Expressions típiques de Menorca, posa sa teua! " , enllaçam directament amb un munt gros, molt gros de comentaris que han anat sortint espontàniament de resultes de la crida d´en Joan Bagur Garrido, un dels administradors del grup. 
Ens ha fet xalar recordant llocs, persones i coses que hem viscut i que ja no existeixen.
És enyorança i reivindicació al mateix temps. Per pensar.

Entrau i disfrutau també . I si aportau més coses, més que bé!



 EXPRESSIONS TÍPIQUES DE MENORCA, POSA SA TEUA!

divendres, 1 de setembre de 2017

Maó. Nicolau Manent Puig


Nicolau Manent Puig (Maó,1827- Barcelona, 1887)



Vos enllaçam a Associació de Musical de Mestres Directors on hi trobareu extensa informació

Maó.



                                               
                                     Publicada per Roger Mantolán Soler a  FOTOS ANTIGUAS DE MENORCA

Sant Lluís. Anys 60



Anys 60


Col-lecció I. Mercadal

Publicada per Jaime Martí BorrullFotos del passat de l´Illa de Menorca

dijous, 31 d’agost de 2017

Maó. El port, ca.1790 per Joseph Roux


                                                          ca. 1790 per JOSEPH ROUX

Ciutadella. Josep Pons Lluch, conegut com Bep Padet



Josep Pons Lluch (Ciutadella, 1910- 1987), conegut popularment com Bep Padet.



Imatge compartida de  Setmanari EL IRIS



********************



Josep Pons Lluch, conservador del folklore i historiador de la festa











L'Ajuntament de Ciutadella ha retut homenatge a Josep Pons Lluch (Ciutadella, 1910-1987) en el centenari del seu naixement. A les Illes Balears són molts els qui coneixen les festes de Sant Joan, però molts pocs deuen saber que en Bep Padet, com popularment se'l coneixia, en va ser un dels més conspicus historiadors. El 1963 va iniciar la recerca sistemàtica dels documents relatius a aquestes celebracions, papers que compilà en més de quaranta volums. I ja ho diuen que "qui cerca troba". Fruit d'aquesta investigació són les seves obres: Protocols de la Festa de Sant Joan, Las fiestas de San Juan de Ciudadela, Origen religiós de les festes de Sant Joan de Ciutadella, entre d'altres.
De vegades, m'he demanat què trobava el nostre investigador en aquesta dèria santjoanera obsessiva? Pens que, en el fons, hi devia veure el lligam subtil de comunitat que dóna la participació en les mateixes reaccions emotives, siguin de tipus polític, esportiu o festivoreligiós. La festa remet als mites fundacionals, expressa una antiguitat i una continuïtat com a poble. Com ha escrit Joan F. Mira, són mecanismes d'autoreconeixement, mostren un ordre simbòlic, identifiquen en la mesura que donen oportunitat de participació i de sentir-se plenament "dels nostres". 

La festa, amb els seus continguts i rituals concrets expressa aquest "nosaltres", amb actes o pràctiques (des de menjars a vestits i protocols hi ha una enorme varietat) unes molts tradicionals i altres més recents, que mostren formes concretes de vida o elements de cultura que se suposen diferencials. Però, com assegura el refrany, "no és cert tot lo que es diu". La diferència entre els mitificadors interessats i els investigadors honests es veu en el que els primers inventen, manipulen o interpreten, segons conveniències, i els altres cerquen, si és possible, les bases històriques reals. "Cantin papers i mentin barbes!".

La feina feta per Pons Lluch a l'arxiu municipal no ens ha de fer oblidar la del folklorista. Des de la seva joventut, va sentir una profunda estimació per la cultura popular en les seues múltiples manifestacions. És autor d'un llibre important, el Refranyer Popular, editat el 1993 al núm. 50 de la col·lecció Quaderns de Folklore. És una obra principal de Josep Pons Lluch amb el recull i interpretació de gairebé 3.000 dites i refranys recollits arreu de Menorca. Puc creure que aquesta pacient tasca fou feta amb l'impuls romàntic de la Renaixença segons el qual, mitjançant feines de camp en el folklore, es faria reviure la nostra nació amb tot el seu tresor de llenguatge. Les parèmies, doncs, són a la vegada riquesa i cabals d'intel·ligència popular.

Home de conviccions catòliques i políticament de dretes, a diferència de les dretes illenques actuals -que tenen tan poc de conservadores i, en canvi, molt de destructores del patrimoni material i espiritual del nostre país-, en Bep Padet es decantava per un menorquinisme d'arrel tradicionalista, basat en tres eixos: un, l'amor a la llengua catalana, que estudiarà i conrearà amb força estima tot cercant-ne els modismes genuïnament menorquins. En aquest aspecte, el mestratge de Francesc de B. Moll i de Mn. Josep Salord decidien: no va caure en pràctiques diglòssiques, tenia prou clar que tota llengua viva té registres diferents que la fan apta en cada cas per a la conversa, la xerrada, la vida quotidiana, per a pregar a Déu i per tots els usos cultes.

Segon, el conreu de la Història. En l'estudi del passat, veia la manera de trobar la nostra carta de naturalesa identitària.

I tercer, el Poble, vist en les seues múltiples manifestacions. Cultura popular que es troba en rituals de festa i treball, de naixement, vida i mort; cançons, mites i llegendes i rondalles; gloses, codolades, coverbos; dites, parèmies, refranys i frases fetes; anècdotes i etnorelats, cuina, eines i altres elements materials... Tot allò que els anglosaxons van anomenar folk-lore, mot compost de 'poble' i 'coneixements' o 'saviesa'.


( Compartit de d.balears.cat  )





*******************










Enllaç al blog ENTRE LA FULLACA on l´autor, BEP JOAN CASASNOVAS,  parla