dimecres, 23 de maig de 2018

Es Mercadal. El Toro. Escrits del bisbe Francesc Conesa.


LA IMATGE DE LA MARE DE DÉU DEL TORO




Benvolguts diocesans: 
A la part alta de la muntanya del Toro se situa un bell santuari on es custodia la volguda imatge de la Mare de Déu del Toro. Els investigadors donen fe de l’antiguitat d’aquesta imatge, que es remunta a finals del segle XIII, quan amb l’arribada del rei Alfons III, va ser restaurat el cristianisme a Menorca. Aquest any celebram el 75 aniversari de la coronació pontifícia de la nostra Mare de Déu del Toro. Us convido a fixarvos en alguns detalls de la imatge, que respon, d’altra banda, als cànons de l’art gòtic. 
El primer que podem mirar són els bra- ços de Maria. La imatge de la nostra patrona porta en els seus braços el bon Jesús, subratllant d’aquesta manera el fet fonamental de la vida de Maria: ser la mare de Jesús, el Fill de Déu. M’agraden molt aquestes imatges de Maria, que la mostren com a mare, perquè ens ajuden a posar en relació a Maria amb el misteri de Crist. Ella és “la mare del meu Senyor” (Lc 1, 43), com la va anomenar la seva cosina Elisabet. En els seus braços materns també avui podem trobar Crist. La missió principal de Maria és mostrar a Crist. Per això, quan pujam al Toro i contemplem la imatge de la nostra Mare de Déu, convindria mirar-la i dir-li: “mostreu-nos Jesús, fruit beneït del vostre ventre”. 

El fiet que porta en braços està nu, com a signe de la seva humanitat, però porta a la mà esquerra l’orbe, la bolla del món, que simbolitza la seva divinitat. Aquest fiet és el creador d’aquest món i també el seu redemptor, com indica la creu que està posada sobre la bolla del món. Però el més interessant és que està somrient i beneint. En els braços de la mare, Jesús beneeix cada pelegrí i devot que s’acosta al Santuari. Des del Toro, Jesús beneeix també a tota la nostra illa i als seus habitants. 

Hi ha un altre detall molt revelador. Amb la seva mà dreta la Verge assenyala a Jesucrist. Aquesta manera de representar Maria ve de molt antic. En el món de l’orient se li coneix amb el suggerent títol de “Mare de Déu hodigitria”, és a dir, la que assenyala el camí. Se subratlla d’aquesta manera que la funció de Maria és indicar que Crist és veritable camí, veritat i vida (cf. Jn 14, 6). De nou la imatge de Maria ens convida a no fitxar-nos en ella, sinó a mirar Crist. Quan acudim a Maria, la seva resposta és sempre la mateixa: “feu el que Ell us digui” (Jn 2, 5). La nostra imatge de la muntanya del Toro assenyala Jesús amb la mà i ens diu: “Ell és el veritable camí cap al Pare”. 

No sé si us heu aturat a mirar els ulls de la Verge. Hi ha un detall que costa una mica més de captar, per estar en una fornícula elevada. Em refereixo al fet que els seus ulls estan dirigits al cel. Amb aquests ulls carregats de dolçor sembla dir-nos que tot el que ella és procedeix del Pare. Amb la seva mirada cap amunt concorda amb la filactè- ria que va ser afegida més recentment als peus de la Verge i que cita el començament del càntic de Maria: “Magnificat anima mea Dominum” (Lc 1, 46). Tot l’ésser de Maria mira al Pare i li canta agraïda. La seva ànima s’omple de goig en Déu, el seu Salvador. 

Quan pugem al santuari i contemplem la seva imatge santa, pensem que amb la seva mirada ens ensenya a adreçar-nos al Pare i que amb la seva mà ens indica que el camí per a això és Jesucrist. Així, la veneració d’aquesta senzilla i bella imatge, ens acostarà una mica més a Déu.

                Escrit del bisbe FRANCESC CONESA al Ful Dominical del dia 6 de maig de l´any 2018




                                                                 *****************************************************************************




LA SANTA CASA DE NUESTRA SEÑORA DEL TORO


Desde muy antiguo tenemos noticias de la existencia de un Santuario en lo alto de la montaña del Toro. Permitidme que comparta con vosotros las fechas y momentos más importantes de este Santuario, en este año que celebramos el 75 aniversario de la coronación canónica de la imagen de la Virgen que allí se venera.
Poco tiempo después de la entrada de Alfonso III en Menorca, aparece ya mencionada en un documento de la cancillería real, fechado el 29 de septiembre de 1290, la existencia de un lugar de culto denominado “Sante Marie del Toro”. Este templo estuvo inicialmente vinculado a los mercedarios, pero cuando en 1297 tuvieron que marchar de la isla, el clero diocesano pasó a ocuparse del Santuario, que ya era considerado patrimonio de todos los menorquines y que era denominado “la Santa Casa de Nuestra Señora del Toro”.
Más adelante, en 1595, se instalaron los frailes agustinos, que contribuyeron mucho a extender la devoción y el culto a la Virgen del Toro. En sus tiempos fue derribada aquella primera iglesia gótica y se edificó una nueva, más amplia y de líneas sencillas. Corría el año 1670. Progresivamente el Santuario se fue embelleciendo con pinturas y retablos del barroco.
Un momento crítico para nuestro Santuario fue el año 1835, cuando fueron expulsados los agustinos y todo quedó abandonado y en ruinas. El convento pasó a manos del Barón de las Avenas. El deterioro era tal que durante cinco años la imagen de la Virgen se veneró en la parroquia de Es Mercadal, hasta que tornó al santuario en 1845.
Otro momento importante fue el año 1908, cuando el Obispado de Menorca adquirió los edificios del Santuario y terrenos anejos, lo que propició una restauración de los mismos y también la habilitación de una parte como centro de espiritualidad. Al poco de iniciarse la terrible contienda civil que asoló España, el santuario fue saqueado y se prendió fuego a sus retablos. Gracias a Dios, la venerada imagen de la Virgen fue rescatada por el guardián del santuario, Juan Albalat.
La última intervención importante tuvo lugar en 1946, cuando se realizó el actual crucero y cúpula, instalándose también el retablo, que procedía de Mallorca. Poco después, en 1951, se inauguraba el nuevo edificio del Seminario de verano, que también sería aprovechado como casa de ejercicios.
La santa casa de la Virgen del Toro ha sido desde hace más de siete siglos lugar que acoge la venerada imagen de María y también nuestra casa. En mis frecuentes visitas al Santuario he podido comprobar cómo los menorquines se sienten allí como en casa. Así debe ser, porque la casa de una madre es casa de todos sus hijos. El Obispo Pascual lo llamó con razón “la catedral payesa de Menorca”, porque en este lugar todos se sienten acogidos.
El santuario, que está en el corazón de la isla, ha sido, y debe seguir siendo, un centro espiritual que ayude a crecer en la fe en Jesucristo. El hecho de estar situado arriba en la montaña ayuda también a que nuestro corazón se abra a la contemplación de la belleza de nuestra isla y a que nuestro espíritu se eleve al Dios “que habita en una luz inaccesible” (1 Tim 6, 16).

                  Escrit del bisbe FRANCESC CONESA al Full Dominical del dia 13 de maig de l´any 2018



                                                   ********************************************************************************




LA CORONA DE LA MARE DE DÉU DEL TORO





Benvolguts diocesans: 
En un escrit anterior us vaig comentar alguns detalls de la imatge de la nostra Mare de Déu del Toro. Però faltava dir alguna cosa de les corones que porten tant ella com el seu fill. Aquestes corones van ser solemnement imposades el dia 12 de setembre de 1943. Van ser confeccionades amb donacions de tots els pobles de Menorca en els tallers d’Art Félix Granda, de Madrid. Anem a fixar-nos en alguns detalls d’aquestes corones. 

La corona de la Verge apareix envoltada per dotze estrelles. Es tracta d’una al·lusió al passatge de l’Apocalipsi que parla d‘“una dona, vestida del sol, amb la lluna sota els peus, i una corona de dotze estrelles sobre el seu cap” (12, 1). Bona part de la tradició cristiana ha identificat aquesta dona misteriosa amb la Mare de Déu. El Cardenal Ratzinger, en una homilia, explicava bellament aquest simbolisme: “la dona està pel Sol, és a dir, immersa en la llum de Déu, que la inhabita perquè Ella habita en Ell. Home i Déu es compenetren i s’intercomuniquen. Els Cels i la Terra s’han fos. Per sota dels peus, la Lluna, com a signe que l’efímer i mortal ha estat superat, i que la transitorietat de les coses ha estat convertida en existència perdurable. I la constel·lació que la corona significa salvació, ja que aquestes dotze estrelles representen la família nova de Déu, anticipada pels dotze fills de Jacob i els dotze apòstols de Jesucrist “. Com a membres de l’Església, som part d’aquesta família de Déu. Nosaltres també estem representats en aquesta corona. Sent bons fills seus, coronem el cap de Maria. 

Un altre detall de la corona que porta la Verge és que al centre té un colom, que representa l’Esperit Sant. Evocar a la part alta de la corona a l’Esperit Sant ens fa comprendre que tot el que en Maria passa és obra seva. Santa Maria és anomenada amb raó “l’obra mestra de l’Esperit Sant” (Catecisme Església, 721). Ella és la dona plena de la gràcia de l’Esperit, que concep Jesús per obra de l’Esperit i que acompanya l’Església naixent quan rep l’Esperit, ensenyant-li d’alguna manera a deixar-se guiar per Ell. En mirar la corona de la Verge del Toro comprenem que també la nostra vida ha d’estar regida per l’Esperit Sant. I mirant a Maria, aprenem a deixar que l’Esperit de Déu obri en nosaltres. 

En l’aurèola de la corona, en esmalt blanc, està escrita aquesta bella advocació: “Verge i Reina del Toro, patrona de Menorca, pregueu per nosaltres”. És una pregària que brolla del cor. Desitgem que Maria sigui intercessora nostra, ens acollim sota la seva empara i li demanem que pregui per nosaltres. El Bisbe Pascual, quan va coronar la imatge, va dir: “Mare de Déu, com nosaltres ara et coronem a la terra, així per la teva mediació, el teu Fill diví amb glòria i honor ens coroni al cel” (Carta pastoral 1943). 

Per la seva banda, la corona que porta el nen Jesús té forma imperial i està adornada amb tres raigs d’or que formen una creu, subratllant que Jesús és rei, però que el seu regne no és d’aquest món (Jn 18, 36), sinó que es realitza per l’entrega generosa de en la creu. És rei de misericòrdia que des de la creu ens mostra fins on arriba el seu amor. 

Fa 75 anys els menorquins van oferir a la Verge del Toro les seves joies per confeccionar una corona. Avui també nosaltres podem unir-nos a ells oferint a la Mare de Déu del Toro el nostre desig de seguir Jesucrist.



                  Escrit del bisbe FRANCESC CONESA al Full Dominical del dia 20 de maig de l´any  2018




Maó. Retrat, any 1919


Fotografia datada el juliol de 1919.

Ens agrada fitxar-nos amb la roba de l´època, collet rodó, botons"gemelos" a la camisa, i el detall de les sabates en punta i els botons.
El banc on seu per fer la fotografia també és molt rústic.


COL-LECCIÓ TERE AYALA GARRIGA 

Publicada per la mateixa a Fotos antiguas de Menorca

Llibret "Santuario de Monte Toro (Menorca). Anys 40

Portada
Tot el llibret publicat per Luis Villalonga Sánchez al grup Fotos antiguas de Menorca

Virgen Coronada

2. Antigua xilografía del Monte-Toro

3. Monte-Toro dominando todas las alturas
4. Vista del Santuario desde Sur
5. Dominando toda Menorca
6. Parte de la ingente estatua metálica
7. Atrio después de la reforma
8. Vista general de la Iglesia
9. Presbiterio y altar consagrado
10. el retablo

11. Cuadro remate del retablo

12. La virgen Coronada 
13. Corona Pontificia de nuestra Patrona. Autor: Granda
14. Corona del Niño Jesús
15. Lectura del documento autorizando la coronación (12/9/1943)
16. Acto de la Coronación (12/9/1943)
17. Consagración del templo (12/9/1946)
18. Unción y bendición de las cruces
19- Consagración del templo (12/9/1946)

dimarts, 22 de maig de 2018

Fornells A PRINCIPIS DEL S. xx

Postal editada per Remigio Alejandre

Fotògraf: Fotografía Femenías

Ciutadella. Esglèsia de les carmelites, abans de l´any 1936



Abans de la guerra de 1936. Llàstima que no puguem llegir tot el text al peu de la fotografia.


Publicada per Joan Bagur TruyolFotos antiguas de Menorca

Ciutadella. Visita de Jaume de Borbó, segon fill d´Alfons XIII , any 1929



Visita de l´Infant D. Jaime de Borbón y Battemberg, Duc de Segovia i fill segón del rei Alfons XIII, que va visitar Ciutadella el 12 de setembre de 1929, acompanyat de Miguel Primo de Rivera y Urbaneja, President del Govern i marqués d´Estella. 

                                         (comentari de Francesc Pons)


        Publicada per SISCA COLLFotografies antigues de Ciutadella

Maó. Finals segle XIX


Abans , Passeig Isabel II , final s. XIX´


Publicada per Marga LlullFotos antiguas de Menorca

dilluns, 21 de maig de 2018

Ciutadella. Santuari de Mª Auxiliadora

Quan s'enderrocaren les muralles de Ciutadella, en el carrer del Rovell, l'any 1886, el jove sacerdot natural de Ceuta Federico Pareja Mesa, que havia conegut l'obra salesiana a Barcelona, comprà un hort amb la intenció de dedicar-lo a l'educació de la joventut ciutadellenca. El 24 de maig de 1889 es posava la primera pedra de l'oratori, que pagà de la seva butxaca. La benedicció del primer santuari dedicat a Maria Auxiliadora a Espanya s'efectuà el 15 d'agost del mateix any. El permís per edificar la façana es donà el 17 d'agost de 1892. El projecte és de l'arquitecte barceloní Enric Segnier Villavechia i el manobre fou Antoni Anglada Pons. El temple fou obert al públic el 17 d'agost de 1893.

Es tracta d'una església de petites dimensions (17 per 7 m), d'una sola nau, d'arcs ogivals, quatre per cada costat, que delimiten les vuit capelles. La volta és de canó, de perfil també ogival. L'absis, pentagonal; s'il·lumina amb cinc finestrals que porten els escuts del papa regnant Lleó XIII, del bisbe Comes, del duc d'Almenara Alta, del comte de Torre-saura, del baró de Lluriach, del senyor Francesc de Despujol i Chaves, de la casa d'Olives, del senyor de Vigo, del senyor Joan Carreras i de la casa Salort, donants de les vidrieres.

En el frontis, que acaba amb un esvelt campanar, a més d'una bella rosassa, damunt de la porta d'entrada trobam un preciós mosaic amb l'anagrama del nom de Maria.

El 26 d'octubre de 1899 arribaven a Ciutadella els primers salesians que trobaren el terreny tan ben preparat pel pare Pareja. El desenvolupament del col·legi i de totes les activitats annexes deixà prest patent la insuficiència del petit temple i el 8 de desembre de 1919 començaren les obres per eixamplar-lo. Aquestes es desenvoluparen a bon ritme i el 1922 es podia inaugurar el cambril. Però la gran ampliació que donà origen a l'actual església començà l'any 1935 amb la compra del terreny, ocupat per quatre cases que s'esbucaren el maig de 1936. Els plànols foren dissenyats per l'arquitecte de Maó Francesc Femenies. Quan ja s'havien aixecat vuit columnes del temple esclatà la guerra civil i les obres es paralitzaren. L'església és saquejada el 27 de juliol i convertida en magatzem d'objectes vells, portes, finestres, bancs... en tan gran quantitat que hi impedien l'entrada. En finalitzar la guerra civil, les obres continuaren. El nou santuari de Maria Auxiliadora es va beneir el 23 de maig de 1941.

                                          (compartit de Ajuntament de Ciutadella)




   L´arquitecte Enric Sagnier (1858-1931)

Festes de Gràcia. Anys 1970


L'amo de Son Bou a les festes de Gràcia. Carrer de ses Moreres. Maó



dissabte, 19 de maig de 2018

Ciutadella. Festes de Sant Joan.








ARXIU PABLO LUIS LLUCH

Ciutadella. Festes de Sant Joan.



Quin gust devia ser! 



ARXIU  PABLO LUIS LLUCH

Ciutadella. Carotes de Sant Joan





Imatges compartides de PABLO LUIS LLUCH

Ciutadella. Festes de Sant Joan, anys 40


Caragol de Santa Clara. Carrer Sant Cristòfol


Arxiu Pablo Luis Lluch

Port de Ciutadella. Segle XIX





entre 1862-1863
Fotògraf: L. LLorens



En Francesc Pons ens il·lustra sobre aquest fotògraf: Aquesta antiquissima fotografia, la podrien datar entre els anys 1862 i 1863, úniques dates que fan menció de la estada temporal a Menorca del seu autor, el fotògraf L. Llorens (Lorenzo). A finals de 1863, coincidint en les festes de Nadal, s´instala a Maó, llogant una casa al carrer Hannover nº37, fent compatència al fotògraf Gilberto Casteret, establert al carrer de Deyá nº5.




Aquests són retalls del "Diario de Menorca" del 25/12/1863

Els dos fotògrafs treballaven amb el sistema Crozat. Com a tals apareixen al llibre: Leandro Crozat. sistema Crozat que tot i uq està en italià s'enten prou i és preciós.