dilluns, 6 de febrer de 2017

Ciutadella. Bisbe Moncadas. Miquel Moncadas Noguera



Miquel Moncadas Noguera
(1921-1989)

Designat bisbe de Menorca el 1968, hi va prendre possessió el 2 de febrer de l’any següent. Al capdavant, s’hi va estar vuit anys: un temps que, fet i fet, serà la mitjana que, a partir d’ara, acompliran els nostres bisbes menorquins, per com ha quallat la tendència —casual però exacta— de tenir Menorca com a «diòcesi d’ascens» en la carrera episcopal.
Natural de Muro (Mallorca), hi havia nascut el 19 de setembre de 1921. El van ordenar sacerdot amb 26 anys, l’any 1947, i de seguida va dedicar bona part de les seves funcions a donar classes al seminari i a l’institut de secundària de Palma. Amb ell, per primera vegada, l’ordenació episcopal va tenir lloc a la nostra catedral basílica, esdeveniment que mai abans havia succeït. Definitivament, hi van quedar suprimides les pomposes solemnitats de les entrades episcopals fent cavalcar el prelat en un cavall blanc, i sembrant carrers i places d’arcs triomfals i d’arquitectura efímera. L’austeritat i la senzillesa de formes hi havien de ser guanyades per a l’Església menorquina.
En el curs del pontificat a l’illa, va transformar el santuari de la Mare de Déu del Toro en casa d’espiritualitat i va fomentar la formació teològica dels preveres i les religioses. Determinades idees mestres, pastorals i teològiques del que creia que havia de ser un bisbe va practicar-les de ple a Solsona, en ser-hi traslladat l’abril de 1977; però ja n’havia dat mostres vives a Menorca. De bon principi —i marcadament, arran de la democratització del país—, Moncadas es va manifestar un ferm partidari de la separació de l’Església i els poders públics de caràcter polític. D’altra part, s’aplicà de valent al compliment de les orientacions del Concili Vaticà II, no exempt, però, de tensions socials i presbiterals.
Vuit anys després, però, va passar a la seu de Solsona, on prengué possessió l’1 d’abril de 1977.  Durant la seu vacant, va actuar de vicari capitular de Menorca el prevere Rafael M. Oleo i Cortès.
L’entrada a Solsona coincidí amb l’arribada de la democràcia i així es notà amb el seu tarannà i la concepció que ja havia fet avinent a Menorca. Així, durant la residència a Solsona se suprimiren antigues processons com ara el Corpus o la festa major. També va cedir bona part del palau episcopal per tal d’ubicar-hi el Museu Diocesà. Mns. Moncadas passà a la Casa del Pare el 5 d’agost de 1989. El van enterrar a la nau central d’aquella catedral catalana.
Va ser president de la subcomissió de Pastoral Familiar i president de la comissió de Turisme i Migracions de la Conferència Episcopal Espanyola.
Ha estat el tercer ordinari de procedència mallorquina que hem tingut a l’illa, després de Mateu Jaume i Bartomeu Pasqual.


                                      (Full Dominical)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada