El ball des còssil

Segons l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria, el nom del ball des còssil, que només es conserva as Castell, no és més que una corrupció fonètica de ball d’Escòcia, que arribà a l’illa de mans de soldats anglesos en el segle XVIII. Però aquesta teoria ha estat rebatuda recentment per altres autors que l’han estudiat en profunditat, com el professor i membre de l’Institut Menorquí d’Estudis Xavier Martín, segons el qual aquesta visió és fruit de la tendència pseudoanglòfila a explicar l’origen de determinats aspectes de la cultura de l’illa, especialment de la zona de llevant.

Així, Martín estableix un lligam entre el ball des còssil i els cossiers de Mallorca, en el marc de la influència de la cultura catalana entre els segles XIII i XVIII.

L’etimologia dels mots còssil o cossi possiblement procedeix del llatí currere, que significa ‘correguda’; i en aquest sentit Martín recorda que la melodia d’aquest ball s’emprava per donar sortida als cavalls en les corregudes que se celebraven el dia de Sant Jaume, la qual cosa podria tenir una relació directa amb l’origen del nom. De fet, la interpretació del Ball des Còssil està força documentada en les festivitats de Sant Jaume i Santa Anna, així com en altres actes solemnes tant de caire religiós com civil celebrats as Castell, com ara la benvinguda al bisbe Jaume Creus amb motiu de la seva visita a la parròquia de la Mare de Déu del Roser el 1816; la jura de la princesa Isabel com hereva de la corona espanyola el 1833 o la seva visita, ja com a reina, a la fortalesa de la mola el 1860.