Ciutadella. Bisbe Mercader. Manuel Mercader i Arroyo (1823-1890)

Manuel Mercader i Arroyo

(1823-1890)

Barceloní, fou el quart prelat en servir la diòcesi de Menorca tenint el català com a llengua materna, després de Vila, Creus i Mateu Jaume. A més, havia de ser el segon en tenir una naixença al Principat de Catalunya dels cincs que, fins al dia d’avui, compateixen aquests orígens territorials: Creus, Mercader, Comes, Deig i Ciuraneta.

L’havien ordenat prevere el 1847, i guanyà un doctorat en Teologia a València el 1854. Havia treballat al costat del bisbe Uriz de Pamplona, amb qui l’havia acompanyat a Roma per participar com a teòleg consultor en les sessions del Concili Vaticà I.

Fou bisbe de Menorca a partir de 1876. De bon començament, va haver de fer front (amb molta energia personal i molta embranzida) a la secularització de la societat i a la penetració dels protestants, quan encara se’ls considerava enemics de la fe catòlica i, no com ara, amb un esperit ecumènic, germans separats. Un dels trets més marcats del seu episcopat fou, justament, establí accions de lluita contra la propaganda anticatòlica que llavors sovintejava. De fet, s’hi va estendre el parer popular que el Govern de la nació l’havia presentat per a bisbe perquè era l’exacta figura que Menorca necessitava per oposar-se a la creixent expansió del credo protestant, principalment a Maó i en els nuclis de població que la circumden.

Va promoure esglésies de nova planta com la de Santa Eulàlia de Maó (1879), amb la finalitat de frenar l’onada protestant en el barri de Cap de Creus d’aquella ciutat. Va decretar l’excomunicació de diari maonès El Liberal amb data 18 d’octubre de 1889, un fet llavors insòlit. A més, va reformar la planta parroquial de Menorca, creant la de Sant Francesc a Ciutadella, i, a Maó, la del Carme i de Sant Francesc. I va elevar a parròquies les vicaries perpètues de Fornells, Sant Climent i Sant Joan des Horts de Carbonell. A més, va promoure l’erecció de l’església de Sant Gaietà de Llucmaçanes.

Fent bones les preocupacions del bisbe Mateu en favor de la rehabilitació del santuari de la Mare de Déu del Toro, un cop s’hagueren acabat les obres, Mercader ordenà una peregrinació d’arreu de l’illa el juny de 1876. Va suposar la recuperació d’una devoció mariana que s’havia perdut. Mercader va morir el febrer de 1890, a 66 anys, després de catorze anys de govern de la diòcesi. Les despullen descansen a la catedral.

                                              (Full Dominical)