dijous, 2 de febrer del 2017

Ciutadella. Bisbe Jaume. Mateu Jaume Garau (1811-1886)



Mateu Jaume Garau
(1811-1886)

Natural de Llucmajor (Mallorca), fou el setè bisbe contemporani de Menorca, entre 1858 i 1875. Havia nascut el 31 d’agost de 1811. Rebé els seus primers estudis amb la companyia de Jesús de Montision, a Palma, fins que fou ordenat de prevere el 13 de setembre de 1835. Va cantar la primera missa al santuari de Lluc, el cor espiritual i cristià de l’illa veïna. Més tard, es doctoraria en Teologia. La seva ordenació episcopal tingué lloc a Barcelona el 17 d’abril de 1858, a la parroquial de Santa Maria del Mar, i actuant de padrí Joan Fivaller, el duc d’Almenara Alta, llinatge que acabaria emparentat amb la família Martorell de Ciutadella, del marquesat d’Albranca. Féu l’entrada a la diòcesi el 28 de maig, també, com l’anterior, en el bell mig d’una presència massiva de menorquins als carrers.
No manco convençut que els antecessors de la importància de la formació dels capellans, va inaugurar el primer curs lectiu del Seminari amb un acte de solemnitat el 8 de  desembre de 1858, tot posant el centre educatiu sota l’advocació de san Ildefons. Durant el seu episcopat, va ser visitat per la reina Isabel II el 1860 i per Antoni Maria Claret, el confessor reial. També va participar en el Concili Vaticà I el 1869. Fundador de la congregació de Sant Lluís Gonzaga, va beneir l’hospital de Santa Magdalena de Ciutadella, avui Casa de Cultura, i va protegir les Conferències de Sant Vicent de Paül. Hagué de patir la terrible alarma d’una epidèmia de còlera, de la qual veié morir el Pare Josep Nin Llufriu, entregat a l’atenció dels malalts, quan era rector del Seminari.
Actuà amb una fonda convicció en la necessitat de les visites pastorals a les parròquies menorquines, per tal conèixer de primera mà les respectives comunitats de fidels.
Mateu Jaume volgué emprendre una restauració del santuari de la Mare de Déu de Toro, que, en aquells moments, presentava un estat de ruïna tristíssima. En una circular del 17 de juliol de 1875 va autoritzar la direcció de les obres al rector des Mercadal, el Dr. Llorenç Sintes, i a d’altres dos sacerdots diocesans, Joan Morillo, vicari de la parròquia maonesa de Santa Maria, i Miquel Pons, membre de la comunitat de preveres d’Alaior. Tots ells van anticipar els doblers per endegar les obres. No obstant, el bisbe Jaume no pogué veure els treballs acabats, atès que, entretant, el 1875, va ser destinat a Mallorca, la seva pàtria, illa en la qual s’estigué fins a la mort el 19 de febrer de 1886. Les despulles romanen sepultades a la capella de Sant Josep de la Seu mallorquina.
Com era comú en el règim polític de la Restauració, el prelat de Menorca va ser dues vegades designat senador del Regne en representació de la província eclesiàstica de València. Va ser titular de la diòcesi menorquina durant desset anys.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada