dilluns, 6 de febrer de 2017

Ciutadella. Bisbe Deig. Antoni Deig i Clotet



Antoni Deig i Clotet
(1926-2003)
Natural de Navàs, a la comarca catalana del Bages (11 de març de 1926), fou bisbe de Menorca de 1977 a març de 1990, quan va passar a la seu de Solsona, la mateixa que havia ostentat el seu antecessor a la nostra illa, el bisbe Moncadas; i la mateixa que ja havia governat el primer menorquí de la història a rebre una consagració episcopal, el frare agustí d’Alaior Guillem Gonyalons Totxo (1643-1708).
Havia estudiat dret canònic a la Universitat de Salamanca, tot compartint pupitres amb Mn. Rafel Oleo i Cortès, de Ciutadella. Fou ordenat sacerdot el 16 d’abril de 1949; i aviat passà de secretari particular de Josep Pont i Gol quan aquest fou preconitzat bisbe de Segorb-Castelló el 1951, i ho continuà essent quan aquest accedí a l’Arquebisbat de Tarragona el 1970.
Deig fou ordenat bisbe de Menorca el 5 de novembre de 1977, per nomenament de Pau VI. A l’illa dugué a terme una tasca pastoral caracteritzada per la importància que atorgava al mestratge catequètic. Li tocà de viure el 7è centenari de la conquesta cristiana de l’illa el 1287, i el 7è centenari de l’establiment de les monges clarisses de Ciutadella. Tingué sempre un tarannà molt proper a la gent i als fidels: fumava, composava poesies fondes i delicades, i conduïa ell mateix el seu cotxo per anar amunt i avall arreu de la diòcesi insular. Li tocà la greu responsabilitat de presidir el Consell de Fundadors d’Editorial Menorca SA, editora del diari insular Menorca, que llavors —com en el dia— era el mitjà de comunicació preeminent per la societat local.
El 7 de març de 1990 fou traslladat al bisbat de Solsona, per tal succeir al bisbe que, curiosament, havia estat el seu antecessor a Menorca, Miquel Moncadas. Allà va ser un dels principals impulsors de la campanya iniciada el 1991 per a la creació d’una Conferència Episcopal Catalana, proposta que fou debatuda en el Concili Provincial Tarraconense del 1995. Entretant, fou administrador apostòlic de Menorca el bisbe d’Eivissa Manuel Ureña Pastor, entre 1990 i 1991. Sobretot quan ja es trobava situat a la seva Catalunya natal, mai no va ocultar el seu nacionalisme convençut; però, és clar, tampoc el seu sentiment de Pastor de l’Església catòlica.
Deig va dimitir per raons d’edat el 28 de juliol de 2001. Va rebre la Creu de Sant Jordi el 2002. Morí trobant-se ingressat a l’Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa el 12 d’agost de 2003. Dos dies després fou enterrat a la Catedral de Solsona, en el bell mig d’un funeral multitudinari. Va regir la diòcesi menorquina durant tretze anys.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada