dimarts, 31 de desembre del 2013

Ciutadella, 1910



                                              col·lecció del grup Amics de la Mar

                                publicada pels mateixos a Fotografies antigues de Ciutadella

dilluns, 30 de desembre del 2013

Ciutadella, 1945

                                           
                                          De passeig per la plaça des Born, any 1945


                                             arxiu familiar de Bernat Mascaró Llorens

                                  publicada pel mateix aFotografies antigues de Ciutadella

Ciutadella. Fiets de Primera Comunió


Primera Comunió de Joan Mascaró, anys 1925-30 


                                              arxiu familiar de Bernat Mascaró Llorens

                                       publicada pel mateix a Fotografies antigues de Ciutadella



També una fotografia del germà de l´anterior fiet, no sabem si és feta d´abans o el mateix any, però sí que està feta pel mateix fotògraf, que també desconeixem.

publicada per Bernat MascaróFotografies antigues de Ciutadella

Maó.


Escena familiar, només sabem el nom de Joana Vidal Sintas

arxiu familiar de Rafel Vidal Quintana

                               publicada pel mateix a FOTOS ANTIGUAS DE MENORCA




Joana Vidal Sintas és la persona que va de blanc al centre darrera de tot.


publicada pel mateix a FOTOS ANTIGUAS DE MENORCA


Maó.

Foto feta des del mirador quan tenia reixes

                                                   col·lecció de Victor Codina Bosch

                                 publicada pel mateix a FOTOS ANTIGUAS DE MENORCA

diumenge, 29 de desembre del 2013

Émile Carthailac (1845-1921)




                                          Émile Carthailac , ( Marsella 1845- Génova 1921 )

                                                      imatge compartida de Wikimedia 






Llibre editat el 1892, Carthailac va visitar Menorca el 1888, amb una tirada de 240 exemplars. 
El llibre inclou 51 fotogravats i 80 dibuixos.




any 1888 ( + informació per confirmar)



 Carthailac, Dénis Peyrony , Abbé Breuil

Ciutadella.Nau del Tudons, any 1908

                 
                                                Tres homes a la naveta dels Tudons, any 1908


                                                Fotògraf: Manel Font i Torner ( 1856-1928 )
      
                               imatge compartida de Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya

dissabte, 28 de desembre del 2013

Maó. Pescada de calamars a Es Canutells


A la fotografia hi podem veure:
 Martina Orfila, la seva nora Liberta, Paco "Madoneta" i els germans Toni i Regina Cerdà Orfila


Arxiu familiar de A. Cerdá Orfila

publicada a Diari Menorca on hi trobareu, a més ,un interessant escrit de n´ Adolf Sintes

Fornells.


                                                                Fornells

                                       fotografia publicada a Diari Menorca

dijous, 26 de desembre del 2013

Maó, principis de 1900


'MAHÓN PLAZA DEL CARMEN Nº 15 Fotografía Buisen, Remigio Alajandre.- Mahón'

Aquí es pot veure s'estany del Sr. Remigio Alejandre, al nombre 27. Compañía Arrendataria de Tabacos, estanco nº 1. Editor de sa majoria de postals de aquell temps. ( comentari d´en Toni Goñalons).
Al nombre 29 hi havia viscut Pascual Calbó (1752-1817)

publicada per Francesc RomanFOTOS ANTIGUAS DE MENORCA

Ciutadella, 25 de febrer, 10 i 19 d´abril de 1904


'A. MOLL CAMPS - CIUDADELA  CIUDADELA.- Llegada del batallón- cazadores de las Navas'
Arribada del Batallón de Cazadores " Las Navas nº 10 " (primera destinació) 
Dit Batalló va estar destinat com a guarnició a Menorca desde el 23 de febrer al 19 d´agost de 1904,
 per després anar a Madrid i d´allà al nord d´Àfrica .
(informació de Francesc Pons)

col·lecció de Francesc Roman

publicada pel mateix a FOTOS ANTIGUAS DE MENORCA


10 d´abril 1904. Jura de Bandera, a la Plaça des Born, als reclutes del Batallón de Cazadores de "Las Navas" (guarnició militar de Ciutadella, aquells anys): La presència del Bisbe Torres és deguda que ell amb persona va pendre el jurament als nous soldats. Aquesta Jura va tenir lloc dies abans de la visita del rei Alfons XIII, el qual debia de presidir, però la visita a Menorca és va retrasar degut a la mort de la seva avia, la reina Isabel II.
(informació de Francesc Pons)

col·lecció de n´Andreu Salord

publicada pel mateix a Fotografies antigues de Ciutadella

col·lecció de Francesc Pons

publicada pel mateix a Fotografies antigues de Ciutadella

  Afegim els interessants comentaris que en Francesc ha posat a dita publicació :

Baluart del Governador. Adornat i representant un castell amb motiu de la visita del rei Alfons XIII a Ciutadella el dia 19 d´abril de 1904. Realment el qué es veu es un decorat (Portalada, pont llevadís, torre d´enmig, escuts,etc.) muntat per el Batallón de Cazadores "Las Navas", qué era la guarnició militar que hi havia a Ciutadella aquell temps. Aquest tram de l´antic baluart, donava a la actu...al Explanada, tancant el recinte on se troba l´actual Ajuntament i el col.legi "Joan Benejam". Al cantell que dova a sa Plaça des Born, on antigament es trobava la Porta d´en Sales, també es va instalar un Arc Triunfal (també aquí s´ha publicat anteriorment sa seva foto). Tant al Baluart com el Arc, estaven il.luminats extraordinàriament amb llums de gas Acetileno.

...Si us fixau bé, es veuen un puntets blancs a la portalada i als cantells del baluart, eran els llums d´acetiléno. L´escala que també es veu, era segurament que algun soldat estava arreglant els desperfectes ocasionats per una forta ventada ocurreguda el mateix dia, abans de l´arribada del rei Alfons. En canvi, tots els adorns que hi havia al Camí de St. Nicolau van esser retirats. L´Arc Triumfal també es va salvar.


...Alguns amics del grup m´han comentat si aquesta part del Baluart o Bastió des Governador, era la que donava a sa Plaça del Born i si se veia el "banc des Putus". M´explic per situar-vos: Aquesta part donava a s´Explanada. El cantell a l´esquerra de la foto (amb la garita dalt) donava al Camí de St Nicolau i el cantell de la dreta a la Paça des Born, on estava el famós banc.




dimecres, 25 de desembre del 2013

Ciutadella. Nau dels Tudons


Arxiu de Josep Cavaller i Piris

publicada per Joan Bagur Truyol a Fotografies antigues de Menorca

Ciutadella, varies platges anys 60

Cala en Blanes

col·lecció de Bernat Mascaró Llorens

publicada pel mateix a Fotografies antigues de Ciutadella

Cala en Turqueta
publicada pel mateix a Fotografies antigues de Ciutadella


Cala Santandria
Per les lletres que es veuen pensam que el fotògraf de totes aquestes imatges és Joan Pons.

publicada pel mateix a Fotografies antigues de Ciutadella


Cala Blanca

publicada pel mateix a Fotografies antigues de Ciutadella

Sa Caleta d'en Gorries
publicada pel mateix a Fotografies antigues de Ciutadella

Menorca



                                                col-lecció de Luis Curto Carreras

                             publicada pel mateix a FOTOS ANTIGUAS DE MENORCA

Parròquia Santa Eulalia d'Alaior.mpg

Santuari de la Mare de Déu del Toro

divendres, 20 de desembre del 2013

Sant Climent. Joana Tudurí de Forma Vell


                                    Joana Tudurí Vidal, filant a sa porxada de Forma Vell


                                                 arxiu familiar de Mel s´Eixam

                            publicada pel mateix a FOTOS ANTIGUAS DE MENORCA


      Al Diari Menorca de l´any 2012 trobam aquesta referència del lloc i també surt na Joana                        

Forma vell

Adolf Sintes  26/01/2012

Pou de torn amitges entre Forma Vell i Formet Vell, avui desmantellat - CEDIDA PER MARGARITA PONS
Segons Joan Coromines, l’eminent investigador de l’etimologia i la toponímia, el nom de Forma podria venir del llatí “forma”: tàpia, qui sap si en relació amb la doble murada megalítica des Castellar de Forma Nou. Però encara troba més convincent que derivi de l’àrab “honeur”, de la mateixa manera que la possessió d’Honor, del terme de Bunyola (Mallorca).
L’antiga possessió de Forma avui es reparteix en cinc llocs: Forma Vell, Forma Nou, Formet Vell, Formet Nou i Formatell. A la relació d’alqueries publicada per Joan Ramis i Ramis el 1815 hi figuren els quatre primers, Formatell va ser fruit d’una segregació posterior.
Forma Vell compte amb el vestigi d’una antiga torre de guaita de forma quadrada, que segons alguns historiadors podria ser del segle XV. Avui en dia no té gaire aparença de torre, ja que va ser escapçada i forma part d’una vivenda, però recorden la seva naturalesa el sostre en volta, la portalada de pedres i el talús que envolta la seva base. Es troba a llevant de les cases, ran de la carretera de Binidalí.
De les seves cases, ben conservades, ja en vam fer una descripció al primer capítol, sobretot dels jardins i la façana, a la qual hi figura un rellotge de sol amb les hores en nombres romans i la data de 1814. Albergaven una capella “d’armari”, que en obrir-se mostrava una creu i dos canelobres. A ponent del casat hi ha la cotxeria del senyor, una soll, el ramer, el forn de pa, la caseta del criat i la bugaderia, darrera la qual hi ha una altra cisterna, aferrada ja a l’enfront de tramuntana.
La part baixa del ramer té un entramat de clots i canals que arreplegaven l’aigua per un aljub, després fa uns escalons picats a la pedra que semblen baixar cap el no-res del precipici. Mirant a l’oest hi ha el figueral, i encara més enfora destaquen els casats de Formet Vell i Formet Nou, per aquest ordre. Encara avui és recorda que es senyor vell va fer la partió del lloc en Forma Vell i Forma Nou. El primer no és molt gran, ni arriba a la mar. Forma Nou estenia el seus dominis fins a la cala des Canutells, abans de vendre els terrenys ocupats per l’actual urbanització.
PAGESOS

A Forma Vell hi arrelà una mateixa nissaga de pagesos de quatre o cinc generacions, el darrer dels quals va ser Rafel Pons “en Rafel de Forma”, casat amb Eulàlia Pons, que van tenir tres fills: Pere, Margarita i Práxedes. En la nostra visita compiladora de records i toponímia de les tanques ens han guiat na Margarita i el seu fill Sebastià, conegut productor de la mel de S’Aixam. Na Joana Tudurí, la filadora que vam veure en el capítol anterior, era l’àvia paterna de l’amo en Rafel.
Quan hi habitava en Rafel, el lloc era de donya Antoñita de Olives Feliu, actualment és de la seva neboda, M. del Carmen de Olives. En aquell temps, la relació contractual de Forma Vell no era ben bé “d’amitgeria”, ja que el 60% de les tretes corresponien al propietari i el 40% al pagès. En Rafel i la seva família van deixar aquest lloc l’any 1970 per entrar a Binimaimut. A Forma hi quedà de pagès Joan Martí, que n’havia estat el seu missatge “de sempre”, però no durà molts anys ja que morí al poc temps.
LABORS D’ABANS I D’ARA

Al jardí, a més del que ja coneixem, baixant a la dreta hi ha un arbust que li deien “gallina rostida”, per l’olor desagradable que desprenia, de les seves branques molt rectes, i pelades, en feien el lligam de lligar el fogasser. Cap a ponent, davant l’antic safareig, hi ha el coberxo conegut per sa Cova des Ramells, amb una represa, on s’hi arredossaven els testos d’esparregueres que a l’estiu ornamentaven l’entrada gran de la casa dels senyors.

Arribada l’hora de dinar, les dones cridaven pagès i missatges al so del corn. Aquests es dedicaven a conrear blat, ordi, xivada i enclova. Tenien bens i cinc vaques suïsses, amb la llet de les quals produïen formatge i serigot. Per abeurar el bestiar, cap a llevant del boer tenien un pou de torn compartit amb Formet Vell, amb una abeurada a cada costat de la mitgera.
Forma Vell va ser un poc “castigat” pel traçat de les carreteres, la des Canutells deixà tanques a l’altre costat, el de migjorn, per on passa el Camí de Cavalls, i que disposen d’un boeret i una cisterna. Per les tanques properes a l’actual carretera na Margarita hi solia cercar els nierons de les gallesses, qui sap si eren descendents dels nombrosos galls dindis que va veure s’Arxiduc. També es conta que un pescador des Canutells, més embafat de peix que de carn, quan es moria un animal dins les tanques n’anava a fer bones tallades per menjar.
Una altra carretera, la de Binidalí, també seccionà el lloc. A llevant de les cases, el desmunt realitzat a la costa de Forma va deixar un profund barranc artificial que el separa de les eres. La més gran, enrajolada i propera a les cases, la va engolir la carretera. La que hi queda té el pis enllosat de pedres i és més petita, tot i que  fa devers 16’60 metres de diàmetre. Dins la gran hi posaven el blat, a l’encara existent hi batien ordi i xivada. La vista és impressionant cap a la mar, amb Sargossam i Santa Catalina en primer terme; els dies de mal temps veien el broll d’aigua dels bufadors de Binidalí i sentien retrunyir ses Anglades, al Cap d’en Font.
No hi havia caseta d’era, però a un nivell inferior existeix una cova de pis enllosat amb peces de marès, dins la que havien tingut porcs o gallines. També destaquen un bon grapat de tombes antropomòrfiques picades a la roca mare, que na Margarita va veure excavar i trobar-hi ossos. A llevant de l’era persisteix una alzina gran, a la que hi penjaven el típic gronxador fet amb una senalla d’espart i cordes fermades a una branca horitzontal.
La feina del camp era feixuga, però no hi mancava gent que anés de berbes. Una vegada, mentre els missatges cavaven, un home coix i desenfeinat no deixava de xoroiar per devora, un d’aquells donà un parell de tocs de per darrera amb el xipó a una caseta d’abelles que tenien dins un corral, que van sortir ben esmolades. Aquell home llançà la carrossa a l’altra banda de la paret i no l’hagué menester. Un altre missatge era més tost maleit, un parell de segadors a jornal el provocaven, li tallaven les ciuroneres amb un ganivet i li deixaven cagallons per fer veure que era cosa dels conills.
De fa uns anys, a les tanques de Forma Vell hi engreixa vedells per carn en Pere Gonyalons, que vam conèixer en passar per Binidalí de Can Nicolau. El camí d’entrada a les cases està flanquejat per dues fileres d’oliveres, en temps d’en Rafel i els seus predecessors en solien salar les olives; però ara fa quatre anys, les poda i en té ànsia el valencià en Demófilo Romero i la seva companya santlluïsera na Marga Pons, que les han aconseguit revitalitzar i dedicar-les a la producció d’oli, com explicava no fa gaire en aquesta mateixa pàgina.
–––
adsintes@telefonica.net

Menorca, 1756 oli de Jean- Baptiste Martin le jeune


Prise de Port Mahon sur l´île de Minorque , le 29 de juin de 1756 .

 Jean-Baptiste Martin le jeune (1700-1778)


imatge compartida de la Wikimèdia

Mapes segle XVIII. Publicat a El Mundo.es 30/03/2009

La historia de una isla ‘a medida’ que Armstrong nunca contó



En el siglo XVIII Menorca era una isla con muchos pretendientes. Las continuas conquistas y reconquistas la convirtieron en una especie de estrella mediática que acaparaba las páginas de los primeros diarios. Los sucesivos países que pasaron por allí cartografiaron el terreno dibujándolo a su medida. En 1752 The History of the island of Minorca, de John Armstrong, se publicaba conteniendo el mejor mapa visto hasta el momento. Pero ni era suyo ni era el primero.
Encartado entre sus páginas y sin referencia alguna aparecía aquel mapa: el supuesto primer intento científico de cartografiar Menorca que todos atribuyeron a Armstrong. «Las posteriores ediciones de la obra llegaron a citar textualmente su autoría. No era de extrañar, porque aquel ingeniero inglés era además muy buen dibujante», afirma el catedrático de Geografía Humana, Tomás Vidal. Fue él quien en sus investigaciones de 2001 descubrió el fraude que había perseguido a la Isla durante siglos.
El autor era efectivamente un ingeniero inglés llamado John, pero no Armstrong, sino Hargrave que en 1733 –20 años antes de la aparición del libro– había seguido las órdenes de la administración británica de levantar una cartografía de la Isla. «Es un mapa con algunos errores, pero muy perfeccionado. Con la llegada de los franceses se copió hasta la saciedad, de forma que muchos también creyeron en su procedencia gala», explica Vidal. Su llegada a la imprenta –casi medio siglo después– provocó otro gran engaño. Uno de los editores, La Rochette, se inspiró en copias francesas para su publicación; concretamente en una que había añadido al mapa original proyectos de caminos y construcciones que nunca se llegaron a realizar.
Una vez resuelto el problema de la autoría quedaba por demostrar si el mapa de Hargrave había sido el primero en la historia de Menorca. En este caso fue la historiadora Isabel Moll quien descubrió en la Biblioteca Británica un manuscrito que había escapado a la catalogación de cartografía. «En total seencontraron tres copias de un mapa anterior al de Hargrave, con fechas diferentes pero datadas una década antes», explica Vidal.
Era muy difícil asegurar si se trataba de meras copias o había algún original. La toponimia estaba en castellano, e incluso dos estaban catalogadas como spaniard, lo cual llevó a pensar en un autor español. «Ahora se sabe que es prácticamente imposible. Los topónimos sólo demuestran que contó con la colaboración de menorquines porque sólo ellos sabrían escribir con tanta exactitud algunos nombres».
A día de hoy sigue siendo muy difícil afirmar quién realizó esa primera cartografía. Existe una teoría que habla de un funcionario inglés, H. Neal, que en 1713 había llegado a Menorca mandado por la reina para que le contara cómo era aquel nuevo territorio conquistado. «Se decía que había hecho un informe y había dibujado un mapa. El primero se conserva, pero del segundo no hay referencias, pero sí coincide en fecha con los encontrados en Inglaterra». Según Vidal se trata de un mapa «con cierto aire infantil» donde las montañas se dibujan aún de perfil pero con una topografía muy correcta en la que incluso se diferencian calas y playas, «lo cual demuestra que estuvo en esos sitios».
Entre tantos errores y copias, Menorca llegó a sumar más de 100 mapas hechos en el siglo XVIII. Su historia contradice la teoría de la proliferación para fines militares. «Los impresores descubrieron que los mapas se vendían como rosquillas, se convirtieron en algo muy comercial que compraban las familias de clase alta. Y como no había cartografías, muchas veces se inventaban», sentencia Vidal.

dijous, 19 de desembre del 2013

Ciutadella, Classe de dibuix


 
                                    (+ informació per confirmar)

Ciutadella. Grup Dalt es passeig, anys 30

 
      Antònia Capella Barrancos amb els seus tres fills:  Rafel,  Marianna, i Catalina Pons Capella.

Trobam preciosa aquesta fotografia , pel grup familiar i l´entorn on està feta.  Com a curiositat, direm que la fieta Marianna és Marianna Pallaresa una persona molt coneguda i estimada per tots.

 ARXIU FAMILIAR DE PAU GENER

Ciutadella, el Ciudad de Algeciras al port.


     
                                     El CIUDAD DE ALGECIRAS de 1927 i desguasat el 1984

Maó.


                                                 Festa en el Riu Pla de Pasqual Calbó Caldés (1752-1817)


Pasqual Calbó i Caldés (Maó, 1752-1817) és el pintor més important de la pintura neoclàssica menorquina i l’exemple de l’home format en la filosofia il·lustrada. D’altra banda, va ser l’únic pintor nascut a Menorca que va fer un viatge de formació en la cultura europea del segle xviii. També va tenir un gest d’un ampli abast en recollir els diferents tractats científics del moment, juntament amb idees pròpies, en una obra manuscrita en català. 

La seva producció pictòrica abasta diferents temes i tècniques: 
esbossos a llapis i tinta de personatges menorquins; escenes costumistes a l’aquarel·la i l’oli; retrat familiar i oficial a l’oli i el pastel; pintura religiosa, i, per acabar, la pintura decorativa d’alguns sostres de cases senyorials de Maó.

Font: BOIB núm. 149, de 30 d'octubre de 2014
                                                                              (comentari de Carlos Pons)


      Publicada per MARIANO PORTAS FUENTESPINA a FOTOS ANTIGUAS DE MENORCA




Ciutadella, Vistes aèries



                                               col-lecció de Alberto Coll
       
                       publicada per Joan Bagur Truyol a Fotografies antigues de Ciutadella



publicada pel mateix a Fotografies antigues de Ciutadella

Ciutadella.Anys 60



dissabte, 14 de desembre del 2013

Ciutadella. Grup d´escolans de Sant Francesc, anys 1956-57



Grup d´escolans de Sant Francesc, damunt els anys 1956-57 .
Els al-lots rondaven l´edat dels 9 anys.

Començant per la dreta podem veure: Antoni Calafat Mascaró , Juan Tomás Bagur, Lluís Soriano , García , Rafel Carretero , Carlos Capó  i Sisco .


                                                  col-lecció de Juan Tomás Bagur
            
                                     publicada pel mateix a Fotografies antigues de Ciutadella

dijous, 12 de desembre del 2013

Ciutadella.

'CASA DE FERRO'
Des de la casa Cabrisas
col·lecció de Bernat Mascaró Llorens

publicada pel mateix a Fotografies antigues de Ciutadella


fotògraf: Hernando

publicada pel mateix a Fotografies antigues de Ciutadella

Maó. Arrevaleta

'Mahón Calle de la Arravaleta'

Postal circulada l´any 1916

col·lecció de Francesc Roman
publicada pel mateix a FOTOS ANTIGUAS DE MENORCA

Maó, Torre de Sant Felipet


                          Gravat del Die Balearen de l´arxiduc Lluis Salvador d´Àustria .

                              Fotografia actual del 2013 feta per Lluc Julià Fàbregues



                                           col-lecció de Lluc Julià Fàbregues

                                        publicada pel mateix a Descubreix Menorca

dimecres, 11 de desembre del 2013

Ermita de sant Pere Nou

sant MARTÍ-PEDRES AMB HISTÒRIA.mpg

Ciutadella, 1956 Any de sa neu


                                      Ciutadella, febrer de 1956.  Grup de cosinets al pati de ca seva.

                                                                    fotògraf: A. Hernando


                                                        col-lecció de Bernat Mascaró Llorens

                                           publicada pel mateix a Fotografies antigues de Ciutadella

Ciutadella, Grup familiar a la plaça des Born, 1951

                                             
                                                        plaça des Born, 1951

                   Pel que pareix, gosam a dir que la fotografia és feta per n´Agustí Hernando. Ell ocuparia el seient buid que es veu, ja que al costat hi ha les seves filles i també la seva dona.


                                  col-lecció familiar de Bernat Mascaró Llorens

                              publicada pel mateix a Fotografies antigues de Ciutadella

Ciutadella, anys 50

'SES VOLTES'

col·lecció de Bernat Mascaró Llorens
publicada pel mateix a Fotografies antigues de Ciutadella

'PLAÇA DES PINS'
publicada pel mateix a Fotografies antigues de Ciutadella

Ciutadella, Grup dalt carro. Anys 40


                        Grup dalt carro suvora el Molí dels Cavallitos. Anys 40


                                        col-lecció de Bernat Mascaró Llorens

                                publicada pel mateix a Fotografies antigues de Ciutadella