Joana Tudurí Vidal, filant a sa porxada de Forma Vell
arxiu familiar de Mel s´Eixam
publicada pel mateix a FOTOS ANTIGUAS DE MENORCA
Al Diari Menorca de l´any 2012 trobam aquesta referència del lloc i també surt na Joana
Forma vell
Pou de torn amitges entre Forma Vell i Formet Vell, avui desmantellat - CEDIDA PER MARGARITA PONS
Segons Joan Coromines, l’eminent investigador de l’etimologia i la toponímia, el nom de Forma podria venir del llatí “forma”: tàpia, qui sap si en relació amb la doble murada megalítica des Castellar de Forma Nou. Però encara troba més convincent que derivi de l’àrab “honeur”, de la mateixa manera que la possessió d’Honor, del terme de Bunyola (Mallorca).
L’antiga possessió de Forma avui es reparteix en cinc llocs: Forma Vell, Forma Nou, Formet Vell, Formet Nou i Formatell. A la relació d’alqueries publicada per Joan Ramis i Ramis el 1815 hi figuren els quatre primers, Formatell va ser fruit d’una segregació posterior.
Forma Vell compte amb el vestigi d’una antiga torre de guaita de forma quadrada, que segons alguns historiadors podria ser del segle XV. Avui en dia no té gaire aparença de torre, ja que va ser escapçada i forma part d’una vivenda, però recorden la seva naturalesa el sostre en volta, la portalada de pedres i el talús que envolta la seva base. Es troba a llevant de les cases, ran de la carretera de Binidalí.
De les seves cases, ben conservades, ja en vam fer una descripció al primer capítol, sobretot dels jardins i la façana, a la qual hi figura un rellotge de sol amb les hores en nombres romans i la data de 1814. Albergaven una capella “d’armari”, que en obrir-se mostrava una creu i dos canelobres. A ponent del casat hi ha la cotxeria del senyor, una soll, el ramer, el forn de pa, la caseta del criat i la bugaderia, darrera la qual hi ha una altra cisterna, aferrada ja a l’enfront de tramuntana.
La part baixa del ramer té un entramat de clots i canals que arreplegaven l’aigua per un aljub, després fa uns escalons picats a la pedra que semblen baixar cap el no-res del precipici. Mirant a l’oest hi ha el figueral, i encara més enfora destaquen els casats de Formet Vell i Formet Nou, per aquest ordre. Encara avui és recorda que es senyor vell va fer la partió del lloc en Forma Vell i Forma Nou. El primer no és molt gran, ni arriba a la mar. Forma Nou estenia el seus dominis fins a la cala des Canutells, abans de vendre els terrenys ocupats per l’actual urbanització.
PAGESOS
A Forma Vell hi arrelà una mateixa nissaga de pagesos de quatre o cinc generacions, el darrer dels quals va ser Rafel Pons “en Rafel de Forma”, casat amb Eulàlia Pons, que van tenir tres fills: Pere, Margarita i Práxedes. En la nostra visita compiladora de records i toponímia de les tanques ens han guiat na Margarita i el seu fill Sebastià, conegut productor de la mel de S’Aixam. Na Joana Tudurí, la filadora que vam veure en el capítol anterior, era l’àvia paterna de l’amo en Rafel.
A Forma Vell hi arrelà una mateixa nissaga de pagesos de quatre o cinc generacions, el darrer dels quals va ser Rafel Pons “en Rafel de Forma”, casat amb Eulàlia Pons, que van tenir tres fills: Pere, Margarita i Práxedes. En la nostra visita compiladora de records i toponímia de les tanques ens han guiat na Margarita i el seu fill Sebastià, conegut productor de la mel de S’Aixam. Na Joana Tudurí, la filadora que vam veure en el capítol anterior, era l’àvia paterna de l’amo en Rafel.
Quan hi habitava en Rafel, el lloc era de donya Antoñita de Olives Feliu, actualment és de la seva neboda, M. del Carmen de Olives. En aquell temps, la relació contractual de Forma Vell no era ben bé “d’amitgeria”, ja que el 60% de les tretes corresponien al propietari i el 40% al pagès. En Rafel i la seva família van deixar aquest lloc l’any 1970 per entrar a Binimaimut. A Forma hi quedà de pagès Joan Martí, que n’havia estat el seu missatge “de sempre”, però no durà molts anys ja que morí al poc temps.
LABORS D’ABANS I D’ARA
Al jardí, a més del que ja coneixem, baixant a la dreta hi ha un arbust que li deien “gallina rostida”, per l’olor desagradable que desprenia, de les seves branques molt rectes, i pelades, en feien el lligam de lligar el fogasser. Cap a ponent, davant l’antic safareig, hi ha el coberxo conegut per sa Cova des Ramells, amb una represa, on s’hi arredossaven els testos d’esparregueres que a l’estiu ornamentaven l’entrada gran de la casa dels senyors.
Arribada l’hora de dinar, les dones cridaven pagès i missatges al so del corn. Aquests es dedicaven a conrear blat, ordi, xivada i enclova. Tenien bens i cinc vaques suïsses, amb la llet de les quals produïen formatge i serigot. Per abeurar el bestiar, cap a llevant del boer tenien un pou de torn compartit amb Formet Vell, amb una abeurada a cada costat de la mitgera.
Al jardí, a més del que ja coneixem, baixant a la dreta hi ha un arbust que li deien “gallina rostida”, per l’olor desagradable que desprenia, de les seves branques molt rectes, i pelades, en feien el lligam de lligar el fogasser. Cap a ponent, davant l’antic safareig, hi ha el coberxo conegut per sa Cova des Ramells, amb una represa, on s’hi arredossaven els testos d’esparregueres que a l’estiu ornamentaven l’entrada gran de la casa dels senyors.
Arribada l’hora de dinar, les dones cridaven pagès i missatges al so del corn. Aquests es dedicaven a conrear blat, ordi, xivada i enclova. Tenien bens i cinc vaques suïsses, amb la llet de les quals produïen formatge i serigot. Per abeurar el bestiar, cap a llevant del boer tenien un pou de torn compartit amb Formet Vell, amb una abeurada a cada costat de la mitgera.
Forma Vell va ser un poc “castigat” pel traçat de les carreteres, la des Canutells deixà tanques a l’altre costat, el de migjorn, per on passa el Camí de Cavalls, i que disposen d’un boeret i una cisterna. Per les tanques properes a l’actual carretera na Margarita hi solia cercar els nierons de les gallesses, qui sap si eren descendents dels nombrosos galls dindis que va veure s’Arxiduc. També es conta que un pescador des Canutells, més embafat de peix que de carn, quan es moria un animal dins les tanques n’anava a fer bones tallades per menjar.
Una altra carretera, la de Binidalí, també seccionà el lloc. A llevant de les cases, el desmunt realitzat a la costa de Forma va deixar un profund barranc artificial que el separa de les eres. La més gran, enrajolada i propera a les cases, la va engolir la carretera. La que hi queda té el pis enllosat de pedres i és més petita, tot i que fa devers 16’60 metres de diàmetre. Dins la gran hi posaven el blat, a l’encara existent hi batien ordi i xivada. La vista és impressionant cap a la mar, amb Sargossam i Santa Catalina en primer terme; els dies de mal temps veien el broll d’aigua dels bufadors de Binidalí i sentien retrunyir ses Anglades, al Cap d’en Font.
No hi havia caseta d’era, però a un nivell inferior existeix una cova de pis enllosat amb peces de marès, dins la que havien tingut porcs o gallines. També destaquen un bon grapat de tombes antropomòrfiques picades a la roca mare, que na Margarita va veure excavar i trobar-hi ossos. A llevant de l’era persisteix una alzina gran, a la que hi penjaven el típic gronxador fet amb una senalla d’espart i cordes fermades a una branca horitzontal.
La feina del camp era feixuga, però no hi mancava gent que anés de berbes. Una vegada, mentre els missatges cavaven, un home coix i desenfeinat no deixava de xoroiar per devora, un d’aquells donà un parell de tocs de per darrera amb el xipó a una caseta d’abelles que tenien dins un corral, que van sortir ben esmolades. Aquell home llançà la carrossa a l’altra banda de la paret i no l’hagué menester. Un altre missatge era més tost maleit, un parell de segadors a jornal el provocaven, li tallaven les ciuroneres amb un ganivet i li deixaven cagallons per fer veure que era cosa dels conills.
De fa uns anys, a les tanques de Forma Vell hi engreixa vedells per carn en Pere Gonyalons, que vam conèixer en passar per Binidalí de Can Nicolau. El camí d’entrada a les cases està flanquejat per dues fileres d’oliveres, en temps d’en Rafel i els seus predecessors en solien salar les olives; però ara fa quatre anys, les poda i en té ànsia el valencià en Demófilo Romero i la seva companya santlluïsera na Marga Pons, que les han aconseguit revitalitzar i dedicar-les a la producció d’oli, com explicava no fa gaire en aquesta mateixa pàgina.
–––
adsintes@telefonica.net
–––
adsintes@telefonica.net
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada