Aquesta és la reproducció d'una publicació de Toni Seguí Seguí
També podeu veure més informació a l'article que va publicar Adolf Sintes al diari Menorca i que en Toni esmenta: aquí
Són en Miquel Sintes, Toni Fuster, Rafel Camps, Benito des casino i Pere Sintes
PERE SINTES PONS, SONADOR I GLOSADOR. Fill des ferrer de Sant Climent, Pere Sintes Pons (1910-1972) va treballar a sa ferreria familiar, feina que va deixar per problemes de salut. El 1928, va ser cofundador d'una orquestrina que actuava en balls de casa, porquejades, casaments i salons i cafès de Sant Climent i Sant Lluís. Durant sa mili va formar part de sa Banda de Música Militar de Maó i, una vegada acabada, de sa Banda Municipal de Maó i des grup parroquial des seu poble, actuant en actes litúrgics i altres de caràcter popular. El 1940 va començar a treballar d'auxiliar o 'passant' de s'escola des seu poble. També va ser col·laborador des diari "Menorca", "Revista de Menorca" i sa revista "Els tresors dels avis" amb articles sobre costums i tradicions menorquines.
Com a bon sonador que era, en Pere va participar en moltes vetlades de glosat sonant amb sa guiterra sa tonada de 'ses porgueres'. També va ser un glosador de 'cas pensat' escrivint nombroses gloses que feia imprimir per a sa seva venda, entre altres, sobre sa tràgica deflagració a sa bateria de Llucalari (1953), sa visita de la Mare de Déu del Toro a Sant Climent (1954) i ses destrosses d'un cap de fibló (1960). El 7 de març de 1972, es diari "Menorca" li va retre un homenatge pòstum -tres dies després de sa seva mort- amb sa publicació de ses gloses "Aquest món no és una broma", que en Pere havia escrit feia poc temps, després d'haver superat un greu problema de salut que havia tingut només dos mesos abans.
Com a bon sonador que era, en Pere va participar en moltes vetlades de glosat sonant amb sa guiterra sa tonada de 'ses porgueres'. També va ser un glosador de 'cas pensat' escrivint nombroses gloses que feia imprimir per a sa seva venda, entre altres, sobre sa tràgica deflagració a sa bateria de Llucalari (1953), sa visita de la Mare de Déu del Toro a Sant Climent (1954) i ses destrosses d'un cap de fibló (1960). El 7 de març de 1972, es diari "Menorca" li va retre un homenatge pòstum -tres dies després de sa seva mort- amb sa publicació de ses gloses "Aquest món no és una broma", que en Pere havia escrit feia poc temps, després d'haver superat un greu problema de salut que havia tingut només dos mesos abans.
- Font: "Centenari d'un santclimenter polifacètic", des seu fill Adolf Sintes, publicat as "Menorca" el 25 de març de 2010. Foto: Grup de sonadors amb en Pere Sintes (primer a la dreta), cortesia Adolf Sintes.
Toni Seguí Seguí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada