divendres, 28 de juliol del 2017

Menorca




Publicada per JOAN BAGUR TRUYOLFotos del passat de l´Illa de Menorca

Maó.


Maó. Port


Ciutadella. El port amb ulls d´en Vives Llull


De Joan Vives Llull (Maó 1901-1982)

Maó. Façana escola Cormar


Maó. Embarcant tropa cap a guera d´ Àfrica


Maó. Anys 50



Maó. Carrer i Pont de sant Roc

'MAHON - CALLE DE SAN ROQUE Y PONTE DE BARBARROJA A. Bougault'





Ciutadella. Camí Sant Nicolau amb molí





                                Publicada per JOAN BAGUR TRUYOLFotos del passat de l´Illa de Menorca

Ciutadella. Lloc de Torrellafuda



Publicada per Joan Bagur TruyolFotos del passat de l´Illa de Menorca

dimecres, 26 de juliol del 2017

Emigrants a Alaior de Bienvenido Perea Villalonga


Al programa de festes d'Alaior hi ha aquest interessant article de l'amic Bienve.

Us deixem l'enllaç per poder llegir sencer, val la pena!

Programa de festes 2017. L'article és al final

Aquí la còpia d'algunes pàgines per fer hontes








divendres, 21 de juliol del 2017

Maó. Port, Vaixells en quarentena.


                                            Vaixells en quarentena


                                     IMATGE COMPARTIDA DE MENORCA ATLAS NÁUTICO

Ciutadella. Dia des Be , anys 20


Postal circulada el 3 de juliol de 1924, dia que va néixer muare. M´ha encantat la coincidència!


Me sembla que és a cal Sr. Llorenç Arguimbau, a´s Camí de Maó. Es Caixer Senyor diria que és D.Simón de Sintas Moll, es fabioler en "Bep Candela".

(comentari de Fernando Saura C)



Publicada per n´ANDREU SALORD Fotografies antigues de Ciutadella

Maó. Talleres Parpal


   OTROS SERVICIOS REALIZADOS PARA LA ESTACIÓN SANITARIA FUERON LA ADAPTACIÓN E INSTALACIÓN DE UNA GRÚA EN EL CLOT D’ETS ASES Y LA CHALANA PARA EL TRANSPORTE DEL EQUIPO DESINFECTADOR “CLAYTON”



LOS TALLERES PARPAL UBICADOS EN EL ANDÉN DE PONIENTE CONSTRUYERON UNA     EMBARCACIÓN MOVIDA A VAPOR PARA EL SERVICIO DEL LAZARETO

IMATGES I TEXT COMPARTIT DE N´ALFONSO BUENAVENTURA AL SEU BLOG
(clicau a sobre i trobareu molta més informació)

diumenge, 16 de juliol del 2017

Ferreries anys 20-30

'Foto Col·lecció Roisin/Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya'. La foto l'he comprada, No es pot manipular o modificar substancialment i s'ha d'indicar sempre el que hi he imprés a sobre

COL·LECCIÓ MARIA FLORIT BARBER

Alaior. Joana Sintes Cardona , primera regidora de Menorca


LA HISTÒRIA I LA DONA
Hi ha coses que avui són de sentit comú, però que van necessitar el compromís i la lluita de molta gent. Així es construeix la història, i així l'hem de seguir construint. 

                                                        (Nel Martí)

     


                                                                            Compartit de NEL MARTÍ




                          ********************************************************




  Les dones com a protagonistes de la història massa sovint han estat oblidades. La història la fan els pobles que estan formats per dones i homes; en canvi en els llibres d’història l’ús del genèric masculí fa protagonistes en exclusiva als homes i redueix el paper de les dones a les cuidadores de la llar i a repòs del guerrer.

(Lila Thomàs al pòrtic de l´exposició: " Dones: reconstruïm la història " dins el marc dels deu anys de la creació l´Institut Balear de la Dona) Any 2010.

dissabte, 15 de juliol del 2017

El Toro a 'Menorca vista per Josep Pin i Soler'


Aquests dies he llegit el llibret editat per Nura el 2001. Són els escrits fets sobre els seus viatges a Menorca a principi del segle XX.

Reproduiré quan parla d'El Toro:

"Un diumenge pujarem al santuari de Toro, dalt de la més alta plana rocallosa de l'illa.
Hi ahvia bon nombre de romeus, gent de molts caserius i viletes, homes i dones de condició menestrala o pagesa en majoria; alguns homes feien olor de pastors i enraonant amb uns i altres trobarem que sense ser curts de geni responien amb senzillesa, no deien paraulotes com molts catalans, eren afables, ben criats i respectuosos.

Entre uns quants ens contaren la invenció de la imatge de la Verge que allà dalt se venera: la pastoreta, los llumets, los àngels que baixen, l'avís al Prelat, la processó, la imatge que no es vol moure, etc., etc., la llegenda de quasi tots los santuaris; ens enteràrem de la gran festa que és fa cada any a la Verge en commemoració de la deslliurança de les rates. Los devots ofereixen un ciri colosal en agraïment perpetuo d'haver sigut deslliurats d'una de les nombroses plagues que flagel·laren els pobles menorquins durant la funesta anyada del 1652: glanola, eixut, febres de tota mena, les rates."

divendres, 14 de juliol del 2017

Ciutadella. Mare de Déu del Toro, any 1939



                                                    Imatge compartida del Full Dominical

dilluns, 3 de juliol del 2017

Ciutadella. Dalts els penyals, any 1953


Aqui podem veure uns certs canvis si ho comparam a l´actualitat. Per començar, ara està tot molt edificat. Podem veure la desapareguda fàbrica de ca´n Menéndez i baix del pont a l´esquerra s´Hort de baix , també anomenat Grècia, que tampoc existeix. Així com el camí Son Salomó encara no estava .rectificat.


Publicada per JOAN  BAGUR TRUYOLFotos antiguas de Menorca






Publicada per ANDREU SALORD al mateix enllaç


Fornells. Casa de Hans Hartung i Anna-Eva Bergman



 Casa dalt d'un turó mirant al port de Fornells de Hans Hartung i d'Anna-Eva Bergman. 
         
                      Foto publicada al llibre " La vida i la Menorca 'Anna-Eva Bergman"


                          Publicades per Francesc García Arbós Fotos antiguas de Menorca



 Massa moderna per a la seva època i se la van carregar, una pena. Els menorquins van pensar que aquests artistes eren espies perquè no entenien la seva obra i veien en els quadres d'en Hans Hartung, amb moltes línies, plànols per passar informació disimuladament. En Joan Elorduy ha explicat molt bé aquesta història. La darrera novel·la d'en Josep Quintana, Ningú no pot enganyar els morts, s'inspira en aquests personatges. Tant en el Consell de Menorca com en el Museu hi ha obra de Hans Hartung.

                 (Comentari de Cristina Rita Larrucea en el mateix anterior enllaç)




                                Hans Hartung i Anna-Eva Bergman l´any 1932








                 Corría el año 1932 cuando los artistas Hans Hartung y Ana Eva Bergman llegaban a Menorca, «un paraíso» que les alejó del nazismo y en el construyeron una casa taller donde vivir y desarrollar sus creaciones. La experiencia fue corta, dos años después se vieron obligados a abandonar aquella tierra. Les acusaban de espionaje. Por entonces Menorca ya les había cautivado, jamás pudieron desprenderse de sus vivencias en Tirant. El espíritu que marcó aquella estancia y, en consecuencia, el resto de sus vidas será recuperado gracias al proyecto que el Institut d'Estudis Baleàrics (IEB) inicia junto a los artistas Claude Queyrel y Pascale Stauth, que desde el pasado lunes están en la isla completando el material de la exposición Les fantômes de la crique. La muestra está comisariada por Magdalena Aguiló y llegará a Palma, a Es Baluard, en enero de 2015.


Los artistas franceses se han instalado en una autocaravana. Partieron de Marsella y, tras llegar a Menorca, se han propuesto producir durante quince días una serie de trabajos a partir de los fragmentos de la experiencia vivida por Hartung y Bergman, tanto en lo privado, como en lo social.
«Desde 2008, Queyrel y Stauth reflexionan sobre las representaciones de la pareja y han creado una serie de signos, les sémaphores , que conforman un alfabeto óptico que, a modo de vocabulario, utilizan para crear situaciones y organizar construcciones narrativas inéditas que registran en imágenes, en vídeo y en fotografía», explicó la comisaria. Así el propósito de este proyecto que dura un año es reflexionar también sobre qué influencias tuvo en la creación artística esa vida en común, analizar el tema de la pareja en el mundo del arte. Queyrel y Stauth se ha marcado como objetivo «revisitar la utopía de Hartung y Bergman, los lugares por los que estuvieron y hacer una reelectura a través de su lenguaje contemporáneo».
Con esta vivencia en la caravana persiguen «reactivar la particular experiencia de vida de Bergman y Hartung en Menorca, donde construyeron la primera casa racionalista de las Islas, ahora ya desaparecida, y que conjugaba arquitectura y paisaje», comentó Aguiló. Claude Queyrel y Pascale Stauth se han instalado en Fornells ya han realizado algunas acciones, una de ellas en la Naveta des Tudons. No obstante, la más simbólica se produjo el martes en el interior de la casa de Ana Zaforteza, que se construyó sobre el terreno de aquel hogar idílico que Bergman y Hartung quisieron recuperar tiempo después en Marsella y que hoy es la sede de la fundación que lleva sus nombres.
Finalizada esta fase de estudio en Menorca, el proyecto continuará en Antibes, donde se encuentra la sede de la Fondation Hartung-Bergman. Allí se expondrá todo el material en una muestra que se presentará en agosto. A partir del 12 de septiembre regresará a Menorca y la última fase de esta itinerancia tendrá lugar en Mallorca. La muestra se verá de enero de 2015 a abril en el Museu Es Baluard.
    (Publicat i escrit per Ana Largo a Ultima Hora el 26/04/2014)
Pintura d'Eva Bergman, de Fornells






Fotos compartides de la web de la Fundació Hartung-Bergman

Aquí podeu accedir a la web de la seva Fundació: 

Fundació Hartung Bergman

 Article de Toni Seguí amb motiu de l'exposició Menorca i la llum del Nord. A partir d’Hartung-Bergman

Article de Miquel Àngel Limón Pons a El temps de les arts.:Traços, línies i taques: el pintor tingut per espia alemany