dijous, 2 de febrer de 2017

Ciutadella. Bisbe Vila. Antoni Vila Camps(1747-1807)



Antoni Vila Camps
(1747-1807)
Natural de Ciutadella, havia nascut el 25 de setembre de 1747 en una casa del carrer de Sant Joan. Fill de família distingida, el pare, Andreu Vila, actuava d’escrivà públic en aquella localitat, fins que s’hagué de traslladar amb la família a Maó, perquè s’havia ordenat el canvi de residència dels tribunals i de l’administració civil. Eren els anys en què Menorca romania ocupada pels anglesos, que el designaren promotor fiscal i patrimonial de l’illa. Així, el futur bisbe hi havia de rebre una primera formació molt vasta i enciclopèdica, pròpia del racionalisme il·lustrat. Va estudiar Dret civil i canònic sota la direcció del gran Setcentista Joan Ramis i Ramis, de Maó, que li féu de preceptor privat per tal de preparar-lo per als exàmens oficials que li atorgaren el grau de doctor en Teologia i en ambdós drets a la Pontifícia d’Avinyó. Ramis sempre recordaria la favorable impressió que li produí el seu deixeble ciutadellenc, «siendo de los más sobresalientes, y haciéndome admirar con frecuencia lo singular de su ingenio». Ordenat prevere el 1771, de seguida es va traslladar a Madrid, on va assolir fama com a preceptor de fills de l’alta noblesa d’aquella Cort. Fou el cas del primogènit dels comtes de Villapaterna, Francisco de Paula de Pando y Pando. Afavorit amb una canongia a la catedral de Palma, l’ostentà de manera absentista, gràcies a una dispensa que li permeté de romandre a Madrid per no interrompre la redacció del seu celebrat Diccionario Enciclopédico (vint toms, però finalment inacabats). Féu l’entrada a la diòcesi de Menorca com a bisbe el 2 de setembre de 1798, inaugurant la llista de prelats contemporanis que havia de tenir l’illa amb la seu episcopal restaurada. Va patir persecucions per part dels governadors britànics, que havien tornat a ocupar Menorca entre 1798 i 1802. I així, es va resoldre a viatjar a Londres per presentar-hi queixes, deixant el govern de la diòcesi al canonge Bartomeu Taltavull. Entretant, ja no tornaria a l’illa, perquè va ser destinat a Albarracín (Terol) el 1802, i allí morí el 1807. Sols va governar la diòcesi quatre anys, i amb prou feines pogué posar les primeres bases diocesanes. Val a dir que, de bon començament, s’havia proposat com a primer bisbe contemporani de Menorca la persona del mallorquí de Binissalem, Jaume Terrassa, que hi fou electe amb data del 19 de març de 1797, però la designació final recaigué sobre Vila.

                                      (Full Dominical)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada