diumenge, 26 de febrer de 2017

divendres, 24 de febrer de 2017

Ciutadella. Molts anys! Grup de fiets. any 1965


Festa grossa! Any 1965

Si ens hi fixam una miqueta,  trobareu moltes, moltíssimes , caretes conegudes.




ARXIU DE N´ANTONI BARBER MOLL

Publicada pel mateix a  Fotografies antigues de Ciutadella

dijous, 23 de febrer de 2017

Fornells. Any 1915



                                                               FOTÒGRAF: JOSEP SALVANY

                                                                   Imatge compartida de BIBLIOTECA DE CATALUNYA 

Ciutadella Naveta dels Tudons, any 1915


    
                                                                 ANY 1915

                                                                               FOTÒGRAF: JOSEP SALVANY

                                                                             Imatges compartides de BIBLIOTECA DE CATALUNYA

Ciutadella. Son Catlar





                                                                         
                                                                                            Any 1915

                                                                                         FOTÒGRAF: JOSEP SALVANY

                                                                 Imatges compartides de BIBLIOTECA  DE CATALUNYA

Es Castell. Any 1915









                                                              Sínia


Es Castell. Vista de vaques pasturant i una columna de militars pel camí.

                                                                          Fotògraf: JOSEP SALVANY

                                                                        Imatges compartides de Biblioteca de Catalunya

Maó. Any 1915

Es Padronet. Maó

Maó. Plaça del Carme i església de Santa Maria

                                                                                                FOTÒGRAF: JOSEP SALVANY

                                                                              Imatges compartides de Biblioteca de Catalunya

diumenge, 19 de febrer de 2017

Làmina de la Naveta dels Tudons. Finals s. XIX

Fotògraf: Femenías, Maó


Aquesta fotografia la va reproduir Gaston Vuillier al seu llibre "Les Illes Oblidades"

El Viatge a Menorca el va fer el 1889.. i la primera publicació la va fer el 1890a la revista "Le tour du Monde"... i En el pròleg de la segona edició que va fer editorial Moll, he llegit: .."en el segon, referent a Menorca i Cabrera, les fotografies són consignades com aportacions ..dels senyors Femenias (fotògraf) i Seguí Rodríguez (advocat) de Maó".

dissabte, 18 de febrer de 2017

Làmina del Port de Maó

Port de Maó al final del s. XIX
Fotògraf Femenías
Al peu de foto s'ens explica que les antenes estan inclinades per ser Divendres Sant.
publicada a FOTOS ANTIGUAS DE MENORCA

Aquesta fotografia la va reproduir Gaston Vuillier al seu llibre "Les Illes Oblidades"
publicada anteriorment

El Viatge a Menorca el va fer el 1889.. i la primera publicació la va fer el 1890a la revista "Le tour du Monde"... i En el pròleg de la segona edició que va fer editorial Moll, he llegit: .."en el segon, referent a Menorca i Cabrera, les fotografies són consignades com aportacions ..dels senyors Femenias (fotògraf) i Seguí Rodríguez (advocat) de Maó".

divendres, 17 de febrer de 2017

dimecres, 15 de febrer de 2017


 LES NOSTRES COSES MENORCA- ARXIU TVE CATALUNYA

(Entrau a l´anterior enllaç i podreu veure el video.)


Programa dirigit per Manuel Ibáñez Escofet, amb realització de Josep Sardà i Prat i producció de Joan Guasch. 
Es va produir durant l´any 1979.



dilluns, 13 de febrer de 2017

Maó

´


                                            Publicada per PQP ENRIQUE a FOTOS ANTIGUAS DE MENORCA

dissabte, 11 de febrer de 2017

Ciutadella.El Eco de Ciudadela, any 1907


                                                                   El Eco de Ciudadela, 25 de juny de 1907

Maó




                                              Imatge compartida del blog Qui compta, s´erra de n´Alfons Méndez








                                                                                                         Arxiu Biblioteca Nacional

Afers exteriors viatja a Algèria - II

Els descendents dels menorquins que emigraren a Algèria no obliden les s...

Emigrants menorquins a Alger. Bourdj el kiffan o Fort de l´eau.






 Vos posam un enllaç on podreu fer un tast del llibre  ELS MENORQUINS D´ALGÈRIA de Marta Marfany


I aqui extret del mencionat llibre, però compartit del blog Després d´Ensiola, Alger...

Menorquins a Algèria

L’exèrcit francès ocupà, el juny de 1830, la ciutat d’Alger. Malgrat que Algèria no esdevingué francesa fins al 1848 i que el control militar total no es produí fins al 1875, aquest territori africà va atraure un corrent migratori europeu —més que no pas francés— ja des de 1830, el qual augmentà considerablement durant els anys posteriors. En un primer període colonial, el govern francès propicià l’emigració d’habitants del nord d’Europa —francesos, alemanys, suïssos i irlandesos—, amb la idea que Algèria fos l’Amèrica del Nord mediterrània. Així doncs, el 1841 es creà un «Comité de Colonisation par l’Émigration», l’objectiu del qual era recaptar colons del nord d’Europa, oferint-los el viatge a Algèria de franc i una concessió de terra. Malgrat tots aquests avantatges, els colons originaris del nord d’Europa no foren gaire nombrosos i, en canvi, la realitat demostra que es tractà d’una emigració majoritàriament mediterrània (espanyols, italians, maltesos i catalans). Aquests colons mediterranis s’establiren a Algèria de manera definitiva i, en alguns casos, foren prou nombrosos i tingueren una cohesió social prou forta com per conservar i transmetre a les generacions posteriors la llengua i la cultura pròpies.
En aquest sentit, cal destacar, pel que fa a l’àmbit català, els colons alacantins i menorquins, tot i que també fou important la presència de rossellonesos (inclosos oficialment en l’emigració francesa) i, en menor grau, de mallorquins. L’emigració alacantina a Algèria, que ha estat força estudiada des del punt de vista històric, se situà a l’Oranès (part occidental d’Algèria), juntament amb els emigrants espanyols de Múrcia i Almeria, mentre que els menorquins s’instal.laren als voltants d’Alger, fet que s’explica, en ambdós casos, per la proximitat d’aquestes zones amb el lloc d’origen dels colons. De fet, la proximitat geogràfica anà estretament lligada amb el comerç, ja que, en els inicis de l’emigració, les Illes Balears —Menorca en primer lloc— dominaven el comerç i el transport marítim espanyol amb Alger i Alacant, Múrcia i Andalusia, el que es feia amb Orà. Tanmateix, cal tenir present que, en termes generals, eren les Illes Balears les que dominaven el comerç espanyol amb Algèria, no només durant aquest període, sinó també abans de l’ocupació francesa. A banda d’aquests factors, el corrent migratori de menorquins cap a Algèria s’explica principalment per l’estreta relació de Menorca amb la campanya militar francesa i per la necessitat de donar solució a la crisi econòmica de l’illa, tot i que hi hagué altres condicionants secundaris. En primer lloc, doncs, cal dir que França consideraba el port de Maó com una base imprescindible per a qualsevol acció en terra africana a causa de la seva importància estratègica, a mig camí entre la base naval de Toló i Alger. Així doncs, el 1830 fou organitzada a Maó i a Es Castell la rereguarda de la marina francesa i durant un temps, hospitals improvisats acolliren els soldats francesos ferits. En segon lloc, Menorca patia un excedent demogràfic excessiu per als recursos i l’economia de l’època, greument afectada per la prohibició del govern espanyol d’introduir blat estranger a la Península.
L’emigració de menorquins cap a Algèria, doncs, fou primerenca: començà ja el 1830 seguint l’exèrcit francès i el 1834 Alger ja tenia una «Rue de Mahon». Així, entre els anys 1830 i 1850 emigraren de Menorca unes 9.500 persones, 6.000 de les quals es calcula que s’establiren a Algèria definitivament. A tall d’exemple, l’any 1836, sortiren a l’estranger 2.589 menorquins, 2.468 dels quals es dirigiren a Alger i 46 a Orà. De fet, el govern francès acabà considerant els menorquins com a «bons migrants», la qual cosa afavorí l’emigració i, conseqüentment, el despoblament de l’illa —de 38.883 habitants el 1830 es passà a 30.170 el 1845—, fet que preocupava força les autoritats locals. Segons l’historiador Jean-Jacques Jordi, va haver-hi dues etapes d’emigració de menorquins a Alger: la primera «quasi espontània», entre 1830 i 1835 i, la segona, els anys 1835-1836, promoguda pel baró de Vialar, aristòcrata francès que s’establí pel seu compte a Alger i que, en una estada a Menorca, organitzà l’emigració de moltes famílies, facilitant-los el transport i donant-los feina. Després d’aquestes dues etapes inicials, l’emigració menorquina a Alger continuà, per bé que anà minvant fins que, ja entrat el segle XX, la guerra civil espanyola provocà una segona època d’emigració menorquina a Algèria, tot i que no tan massiva com la primera. Tornant al primer període d’emigració, dins el departament d’Alger, els menorquins s’establiren majoritàriament en alguns pobles o bé en fundaren de nous, com Fort-de-l’Eau (actualmente Bordj El Kiffan) —creat el 1849-1850 per 45 famílies menorquines— i Aïn Taia —creat el 1855 per 967 menorquins.
 Extret de:
L’ÚLTIM CATALÀ COLONIAL: ELS EMIGRANTS MENORQUINS A ALGÈRIA DURANT ELS SEGLES XIX I XX
MARTA MARFANY I SIMÓ

Maó. Maria Lluïsa Serra Belabre


  Maria Lluïsa Serra Belabre  (1911 - 1967)

Filla il-lustre de Maó


Gentilesa FAMÍLIA PONS

dijous, 9 de febrer de 2017

Maó. Manifestació





Publicada per POMPILIO PIRIS SEGUIFotos del passat de l´Illa de Menorca

Ciutadella. Dony Pere Singlà. any 1912



Juan Ruma i Pere Singlà, Popular sarsuela menorquina Dony Pere Singlà. any 1912

Afegirem que la música de " Dony Pere Singlà" és de Ignasi Gutiérrez Juny (1865-1949) i la lletra és de Pau i Joan Fàbregues .

Pensam si podria ser una representació del grup d´Acció Catòlica de Ciutadella


Publicada per POMPILIO PIRIS SEGUÍ Fotos del passat de l´illa de Menorca

Maó. Postal del port




Publicada per LUIS CURTO CARRERASFOTOS ANTIGUAS DE MENORCA




Publicada pel mateix a FOTOS ANTIGUAS DE MENORCA


Ciutadella. Picant pedra, Demetrio Portella



 Aquesta setmana serà una fotografia familiar. Per jo, és una imatge amb molta força visual, o sigui, que es fa mirar. La fotografia deu ser de finals dels anys setanta del segle passat. És mon pare, en Demetrio, que pica una pedra o una roca amb el mall, amb la finalitat de fer pedres més petites per construir la paret seca o d'eliminar un obstacle. Si no vaig errat, el lloc on es va fer és en la baixada del barranc d'Algendar, per la part de Ciutadella, però d'açò no n'estic molt segur. Esper que us agradi.

                                                                      (comentari Josep Portella)


                                         ARXIU FAMILIAR DE  JOSEP PORTELLA COLL

                                        Publicada pel mateix a Fotos antiguas de Menorca

Es Mercadal. Addaia



Publicada per Joan Bagur Truyol a Fotos Antiguas de Menorca

Es Mercadal. Grup de fietes i fiets a l´escola, anys 60



Anys 1967-68? Escola Ca ses Monges.

La monja és una franciscana. Actualment l´escola no existeix i en el seu lloc hi ha el Geriàtric.



Publicada per CATI RIUDAVETS TRIAYFotos del passat de l´Illa de Menorca

dimecres, 8 de febrer de 2017

Ciutadella. Contramurada, any 1954



Publicada per Joan Bagur Truyol a Fotos del passat de l´Illa de Menorca

Menorca


Anys 30?


Publicada per POMPILIO PIRIS SEGUÍ a Fotos del passat de l´Illa de Menorca

Maó.




Publicada per Joan Bagur Truyol a Fotos del passat de l´Illa de Menorca

Menorca Màgica: Moros vindran.

Menorca Màgica: Coves i encantaments. (Cuevas y encantamientos)

Coneixem 'el besitos' un llaud a Ciutadella




                                          El Besitos, un llaüt especial...