Nasqué a Ciutadella el 22 d’octubre de 1817, fill d’una família humil. Son pare era sabater i li ensenyà l’ofici. L’any 1837, quan l’illa travessava una dura crisi econòmica, emigrà a Cuba, on ja s’hi trobaven els seus germans Antoni i Joan. A l’Havana treballà com a dependent a la sabateria de Joaquim Guañabens. Més tard, el seu germà Antoni li ensenyà les tècniques de modelatge de calçat. Jeroni s’establiria finalment pel seu compte obrint un petit taller a l’Havana.
A poc a poc amplià el seu taller i assolí una fama notable en la fabricació de calçat. L’any 1856 es casà amb María Concepción Eguino y Valdés, la qual morí tres anys més tard.
La mort de la seva muller va fer que Jeroni Cabrisas tornàs a Ciutadella després de vendre la seva fàbrica cubana. L’any 1861 fundà un taller de calçat a la seva ciutat nadiua, la producció del qual havia de ser exportada a Cuba. Aleshores feia uns anys que la fabricació de calçat menorquí guanyava empenta gràcies a les exportacions que es feien cap a les colònies antillanes.
Jeroni Cabrisas introduí a Ciutadella nous mètodes de fabricació i ensenyà nombrosos operaris, que més tard es convertirien al seu torn en mestres i fabricants de calçat, com ara Pere Cortès, Jaume Gornès, Joan Gelabert, etc. Ràpidament la fabricació de calçat continuà la seva expansió durant les dècades de 1860 i 1870, fins al punt de constituir el primer sector industrial de Menorca.
Al llarg de la seva vida, Jeroni Cabrisas meresqué diversos guardons i premis per la seva tasca com a fabricant i per la qualitat dels seus productes. L’any 1893 li fou concedit per la reina regent el títol de cavaller de l’Orde d’Isabel la Catòlica. També va ser regidor de l’Ajuntament de Ciutadella, i col·laborà en diverses iniciatives cíviques de la seva ciutat nadiua. Morí a Ciutadella el 22 d’octubre de 1904.
Jeroni Cabrisas i Caimaris és el prototipus dels homes emprenedors que en situacions difícils foren capaços de forjar noves iniciatives empresarials. Gràcies a ell i a molts dels que ell va ensenyar, el calçat de Menorca és encara avui un referent internacional de qualitat i disseny.
A poc a poc amplià el seu taller i assolí una fama notable en la fabricació de calçat. L’any 1856 es casà amb María Concepción Eguino y Valdés, la qual morí tres anys més tard.
La mort de la seva muller va fer que Jeroni Cabrisas tornàs a Ciutadella després de vendre la seva fàbrica cubana. L’any 1861 fundà un taller de calçat a la seva ciutat nadiua, la producció del qual havia de ser exportada a Cuba. Aleshores feia uns anys que la fabricació de calçat menorquí guanyava empenta gràcies a les exportacions que es feien cap a les colònies antillanes.
Jeroni Cabrisas introduí a Ciutadella nous mètodes de fabricació i ensenyà nombrosos operaris, que més tard es convertirien al seu torn en mestres i fabricants de calçat, com ara Pere Cortès, Jaume Gornès, Joan Gelabert, etc. Ràpidament la fabricació de calçat continuà la seva expansió durant les dècades de 1860 i 1870, fins al punt de constituir el primer sector industrial de Menorca.
Al llarg de la seva vida, Jeroni Cabrisas meresqué diversos guardons i premis per la seva tasca com a fabricant i per la qualitat dels seus productes. L’any 1893 li fou concedit per la reina regent el títol de cavaller de l’Orde d’Isabel la Catòlica. També va ser regidor de l’Ajuntament de Ciutadella, i col·laborà en diverses iniciatives cíviques de la seva ciutat nadiua. Morí a Ciutadella el 22 d’octubre de 1904.
Jeroni Cabrisas i Caimaris és el prototipus dels homes emprenedors que en situacions difícils foren capaços de forjar noves iniciatives empresarials. Gràcies a ell i a molts dels que ell va ensenyar, el calçat de Menorca és encara avui un referent internacional de qualitat i disseny.
Jeroni Cabrisas i Caimaris Ciutadella 1817-1904.Gran impulsor de la indústria del calçat a Ciutadella on fundà el 1861el primer taller de calçat destinat a l'exportació a América. Introduí la primera màquina de cosir i i tots els estris per poder fer un treball fi. el 1891 se li dedicà la plaça d'Artruix on vivia amb el seu nom.
comentada i publicada per Magda Marroquín a Història de la sabata
on també hi trobareu més informació
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada