En aquest apartat volem fer un petit homenatge als sabaters de banqueta. És un ofici que estimam, ja que els nostres pares, els de totes dues, van exercir aquest ofici quasi bé ja desaparegut.
(+ informació per confirmar)
del diccionari Alcover-Moll
BANQUETA f.
|| 1. Seient petit sense respatla (en general); cast. banqueta. Item una banqueta de quatre petges, doc. a. 1458 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.).
|| 2. Especialment: a) En el forn de vidrier, és un banc que està sobre el postís i on seu l'obrer que acaba les peces (Manresa).—b) Fusta plana de quatre pams de llargària, posada davant el teler per seure-hi el teixidor (Valls).—c) Post amb dos petges curts, que serveix per agenollar-s'hi les dones per rentar en el riu (Llofriu, Penedès).—d)Banc de poca altària, on seu el calafat per treballar del seu ofici (Mall.).—e)
Tauleta baixa damunt la qual tenen les eines els sabaters (Mall., Men.); cast. velador.—f) Taula baixa i llarguera, damunt la qual maten el porc (Felanitx, Manacor, St. Llorenç des C.).—g) Barra de fusta que per un cap va aplicada a terra i per l'altre té dos petges de ferro, i que serveix per sostenir la pota del cavall mentres el ferrer la llambroixa (Puigcerdà).—h) Banc situat entre el banc del terç i la popa, en les barques (Barcelona).—i) Seient on està el timoner d'una barca (Barc.).—j) Banquetes de popa: seients que revolten interiorment els costats i el quadro de popa, per seure-hi els passatgers del bot (Barc.).—l) Espècie de banc alt, de forma prismàtica triangular, més estret de dalt que de baix, i que en sa part superior té un forat on encaixen una antorxa per fer llum en els funerals (Mall.).—m) Banqueta des fas: triangle de fusta sostingut amb un peu i que sosté 17 ciris que cremen durant el Fas (Llucmajor).—n)Espècie de graó que hi ha damunt la taula de l'altar, a la banda de darrere, i que serveix per sostenir els canelobres (Mall.). Un retaule... ab una banqueta pintada, doc. a. 1673 (Hist. Sóller, ii, 872).—o) Mur que voreja el riu per evitar que hi caiguen (Ll.).—p) Petita paret de cada costat d'una claveguera, sobre les quals es posen les llosardes per tapar-la (Puigcerdà).—q) Graó ample adossat a un mur defensiu, perquè els tiradors puguen arribar a l'altura del mur per tirar; cast. banqueta. Una paret forta, com una murada, ab banqueta ampla de sa part d'en terra, Camps Folkl. ii, 99.—r) Base llarga sobre la qual es funda l'edifici; cast. embasamiento (Labèrnia-S. Dicc.).Etim.: derivat diminutiu de banca.
CUTXILLA f.
|| 1. Ganivet gran i rígid, no plegable (Ribagorça). || 2.
Eina de sabater, que consisteix en una fulla de ferro o d'acer, sense mànec, amb tall molt esmolat a un cap, que fa escafada, i serveix per a tallar la sola (or., occ., val., bal.); cast. tranchete. Es sabateró passava sa cutxilla p'es ferro, Maura Aygof. 72. || 3. Eina de ferro que els ferrers i llanterners empren per a llevar els rebatuts dels claus (Felanitx).
|| 4. Eina de ferro, amb tall, que el boter empra per a treballar les dogues damunt un banc (Tarr.).
|| 5. Eina tallant que els ferradors empren per a tallar la rebava del casco de la pota i arrodonir-lo.
|| 6. Eina de calafat consistent en una barreta de ferro amb un poc de cap, que a la part de baix forma una paleta acabada en biaix.
|| 7. Peça amb tall que forma part d'una guillotina o altra màquina destinada a tallar alguna cosa; cast. cuchilla.
Fon.: kuʧíʎə (pir-or., or., bal.); kuʧíʎɛ (Ll., Gir., Pla d'Urgell, Falset, Gandesa, Alcoi, Maó); kuʧíʎa (Tortosa, Maestr., Cast., Val., Al.).
Sinòn. preferible: coltell.
Etim.: pres del cast. cuchilla.
TIRAPEU (i dial. estirapeu). m.
|| 1. Corretja de cuiro amb els dos caps cosits de manera que forma una mena de circumferència, que serveix al sabater per a subjectar el calçat al seu genoll quan el cus; cast. tirapié. Per donar puntada a una botina que de boca terrosa reté cautiva sobre els genolls per medi del tirapeu, Vilanova Obres, iv, 122. Donar estirapeu:pegar corretjades, tupar (mall.).
|| 2. Mitja que no té peu, sinó taló, i que acostumen de portar els vells (prov. de Lleida, segons Aguiló Dicc.).
|| 3. Bastó acabat amb un ganxo, que els pastors duien per a agafar pels peus els animals fugissers o indòcils (Pirineus); cast. cayado. Tirapeu, bastó de ovelles: Pedum, uncinus, uncus, agolium, Torra Dicc. El rabadà... porta tirapeu, la capa curteta, cançó pop. (ap. Milà Rom. 412).
|| 4. Tirabrases (Terrassa, ap. BDC, xx, 253).
Fon.: tiɾəpέw (or.); tiɾapέw (occ.); tiɾapέ̞w (val.); tiɾəpέ̞w, əstiɾəpέ̞w(bal.).
Etim.: compost de tira, imperatiu de tirar, i peu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada