dijous, 31 d’agost de 2017

Maó. El port, ca.1790 per Joseph Roux


                                                          ca. 1790 per JOSEPH ROUX

Ciutadella. Josep Pons Lluch, conegut com Bep Padet



Josep Pons Lluch (Ciutadella, 1910- 1987), conegut popularment com Bep Padet.



Imatge compartida de  Setmanari EL IRIS



********************



Josep Pons Lluch, conservador del folklore i historiador de la festa











L'Ajuntament de Ciutadella ha retut homenatge a Josep Pons Lluch (Ciutadella, 1910-1987) en el centenari del seu naixement. A les Illes Balears són molts els qui coneixen les festes de Sant Joan, però molts pocs deuen saber que en Bep Padet, com popularment se'l coneixia, en va ser un dels més conspicus historiadors. El 1963 va iniciar la recerca sistemàtica dels documents relatius a aquestes celebracions, papers que compilà en més de quaranta volums. I ja ho diuen que "qui cerca troba". Fruit d'aquesta investigació són les seves obres: Protocols de la Festa de Sant Joan, Las fiestas de San Juan de Ciudadela, Origen religiós de les festes de Sant Joan de Ciutadella, entre d'altres.
De vegades, m'he demanat què trobava el nostre investigador en aquesta dèria santjoanera obsessiva? Pens que, en el fons, hi devia veure el lligam subtil de comunitat que dóna la participació en les mateixes reaccions emotives, siguin de tipus polític, esportiu o festivoreligiós. La festa remet als mites fundacionals, expressa una antiguitat i una continuïtat com a poble. Com ha escrit Joan F. Mira, són mecanismes d'autoreconeixement, mostren un ordre simbòlic, identifiquen en la mesura que donen oportunitat de participació i de sentir-se plenament "dels nostres". 

La festa, amb els seus continguts i rituals concrets expressa aquest "nosaltres", amb actes o pràctiques (des de menjars a vestits i protocols hi ha una enorme varietat) unes molts tradicionals i altres més recents, que mostren formes concretes de vida o elements de cultura que se suposen diferencials. Però, com assegura el refrany, "no és cert tot lo que es diu". La diferència entre els mitificadors interessats i els investigadors honests es veu en el que els primers inventen, manipulen o interpreten, segons conveniències, i els altres cerquen, si és possible, les bases històriques reals. "Cantin papers i mentin barbes!".

La feina feta per Pons Lluch a l'arxiu municipal no ens ha de fer oblidar la del folklorista. Des de la seva joventut, va sentir una profunda estimació per la cultura popular en les seues múltiples manifestacions. És autor d'un llibre important, el Refranyer Popular, editat el 1993 al núm. 50 de la col·lecció Quaderns de Folklore. És una obra principal de Josep Pons Lluch amb el recull i interpretació de gairebé 3.000 dites i refranys recollits arreu de Menorca. Puc creure que aquesta pacient tasca fou feta amb l'impuls romàntic de la Renaixença segons el qual, mitjançant feines de camp en el folklore, es faria reviure la nostra nació amb tot el seu tresor de llenguatge. Les parèmies, doncs, són a la vegada riquesa i cabals d'intel·ligència popular.

Home de conviccions catòliques i políticament de dretes, a diferència de les dretes illenques actuals -que tenen tan poc de conservadores i, en canvi, molt de destructores del patrimoni material i espiritual del nostre país-, en Bep Padet es decantava per un menorquinisme d'arrel tradicionalista, basat en tres eixos: un, l'amor a la llengua catalana, que estudiarà i conrearà amb força estima tot cercant-ne els modismes genuïnament menorquins. En aquest aspecte, el mestratge de Francesc de B. Moll i de Mn. Josep Salord decidien: no va caure en pràctiques diglòssiques, tenia prou clar que tota llengua viva té registres diferents que la fan apta en cada cas per a la conversa, la xerrada, la vida quotidiana, per a pregar a Déu i per tots els usos cultes.

Segon, el conreu de la Història. En l'estudi del passat, veia la manera de trobar la nostra carta de naturalesa identitària.

I tercer, el Poble, vist en les seues múltiples manifestacions. Cultura popular que es troba en rituals de festa i treball, de naixement, vida i mort; cançons, mites i llegendes i rondalles; gloses, codolades, coverbos; dites, parèmies, refranys i frases fetes; anècdotes i etnorelats, cuina, eines i altres elements materials... Tot allò que els anglosaxons van anomenar folk-lore, mot compost de 'poble' i 'coneixements' o 'saviesa'.


( Compartit de d.balears.cat  )





*******************










Enllaç al blog ENTRE LA FULLACA on l´autor, BEP JOAN CASASNOVAS,  parla 



dimecres, 30 d’agost de 2017

Es Mercadal. Far de Cavalleria


FAR DE CAVALLERIA, EN UNA IMATGE HISTÒRIA Els fars s’han convertit amb el pas dels anys en monuments d’ubicació privilegiada, estèticament atractius i que simbolitzen el mirador a la mar. El final de la terra o el principi de la llibertat. Actualment a Menorca hi ha tres faroners que s’encarreguen del manteniment dels sets fars que hi ha repartits per tota l’illa. / DAMIÀ COLL



                                                               Compartit de  Un far, una vida (Diari ARA Balears) 



 

Menorca. Una imatge, una història. (Grup d´estudis de la UIB)




dissabte, 26 d’agost de 2017

Maó. Rafael Prieto y Caules


                                                                              per José Suárez , l´ any 1869




                                                               per Antonio Macipe Samper l´any 1892




                                                                            ARXIU BIBLIOTECA NACIONAL DE ESPAÑA





                        Curiós llibret de paper de fumar s.XIX amb la imatge del diputat


                              Publicada per PABLO CARDONA NATTAFotos antiguas de Menorca

Sant Lluís. Festes de l´any 1954


Festes de Sant Lluís, any 1954


Publicada per Pablo Cardona NattaFotos antiguas de Menorca

Ciutadella. Plaça de Ses Palmeres o des Rellotge.



Plaça de Ses Palmeres, també anomenada des Rellotge i també, per la seva forma, li deien Es Crespell. Podem veure també que a l´edifici de la dreta, encara hi ha un balcó, que més envant es va transformar en boínder, dissenyat per Jaume Bagur Arnau.



                                     Publicada per JOAN BAGUR TRUYOLFotos del passat de l´Illa de Menorca

Ciutadella. Xocolati Torras, carnaval a plaça des Born, anys 50


Carnaval, anys 50.  Plaça des Born. El que condueix és en Serranova.

A ca´n Lluch venien aquets xocolati i anavem allà, al seu magatzem, a comprar-ne. A jo m´agradava molt un que li deia xocolati de neu, i que era molt primet. Dins el paquet hi entraven unes estampes que col-leccionavem a un àlbum. Jo en tenc un de races humanes.




ARXIU PABLO LUIS LLUCH

Publicada pel mateix a Fotografies antigues de Ciutadella









divendres, 25 d’agost de 2017

Ciutadella. Carta nàutica del port 1896




                                                                                               Any 1896
          


                                                                               Arxiu Biblioteca Nacional

Menorca. Mapa segle XVIII


                                 Segle XVIII


                                           Arxiu Biblioteca Nacional

dissabte, 19 d’agost de 2017

dilluns, 14 d’agost de 2017

Ciutadella. Escola Calós , any 1920


7 d´abril de 1920.

De moment, l´únic que reconec amb certesa és el meu conco Paulí Amorós, és el primer assegut per l´esquerra suvora el salesià. Tenc dubtes amb dos concos més.


                  Publicada per n´ANDREU SALORD a  FOTOGRAFIES ANTIGUES DE CIUTADELLA

dimecres, 2 d’agost de 2017

Teulera de sa Colàrsega. Maó

Postal. Remigio Alejandre
"A la dreta es veuen els assecadors de les peces de fang, però no es veu el forn." Comentari d'Antoni López Pons

dimarts, 1 d’agost de 2017