divendres, 30 d’abril del 2021

Can Gabino Sintes, talladors

"Fabrica de calzado de Gabino Sintes Pons en la calle San Clemente 16 de Mahón , sección de cortadores mi padre a la derecha fue el responsable de la misma"

 

dijous, 29 d’abril del 2021

Correu Maó-Ciutadella, 1910

 

"Cotxo correu Ciutadella-Maó, de sa Compañía de Autobuses de Ciudadela, el 1910 ("El Iris", 16-3-2007)". Comentari Toni Seguí Seguí

dilluns, 26 d’abril del 2021

Escoles de Llucmaçanes

Finals anys 60 del s. XX
Ses tres al·lotes de dalt a la dreta són na Pilar, na Tere i na Marga Orfila Torrent, de cas setze.
Asseguts: 4t és en Llorenç Gelabert, 7 en Nisio Gelabert Vidal, 12 en Paco

Fotògraf: Sito Pons Carreras que era el mestre

dimecres, 21 d’abril del 2021

Na Juanita "Tecla". Toni Seguí Seguí

 

NA JUANITA 'TECLA'. En primer, era normal veure ses dones de Sant Lluís quan garnaven es tros de carrer de davant ca seva i, fins i tot, fregaven ses voreres. I també amb sa garnareta i calç quan emblancaven ses parets de sa casa. Aquest és es cas de Joana Gornés Orfila, na Juanita 'Tecla', casada amb en Juanito es carreter, que vivien baix des Cós. Aquí la veim agenollada fregant a mà es tros de ca seva i, en aquest cas concretament, es de sa vesina des costat, en una fotografia de sa dècada de 1950 d'autor desconegut. Posteriorment, el 1964 Manuel Jalón, un enginyer aeronàutic espanyol, va inventar sa popular 'fregona' que va permetre a ses dones fer aquesta feina de peus. Aquesta dèria per sa neteja explica perfectament que es viatgers que en sa segona meitat des segle XIX i sa primera des segle XX van visitar Sant Lluís quedassin impressionats de sa neteja de cases i carrers, i sa blancor des poble, com ho van deixar escrit es nord-americà Bayard Tayler (1868), s'austriac arxiduc Lluís Salvador (1890), s'escocesa Mary Stuart Boyd (1911) i es militar José Cotrina Ferrer (1917), entre altres.

Seure a la fresca

Alaior, anys 30
Quica Gomila (a) Alou, Laurecia Llambías i Jaume Seguí
Asseguts a la fresca, al carrer Miguel de Cervantes

dilluns, 19 d’abril del 2021

diumenge, 18 d’abril del 2021

Un taurò a Pregonda

1961
" us passo una foto de juliol de 1961 a cala Pregonda on va quedar embarrancat una especie de tauró. El vem trobar en una excursió en barca des de Fornells. Era viu i es pescador que ens hi va menar el volia dur arrossegant darrera sa barca, pero gràcies a Deu no van aconseguir donar-li la volta."
Comentari i fotografia del seu àlbum familiar

divendres, 16 d’abril del 2021

Ferreries, 1958

"Carrer Fred i Bisber Server, Ferreries 1958. Actualment hi ha el supermercat Spar. Al llibre de n'Aurora Coca Serra "Joan Serra Es Sucrer" el peu de foto diu: Inauguració del carrer Bisbe Sever, 18 de juliol 1958. Autor: Lito Serra."
Comentari i publicació a Fotos de Ferreries

Al carrer fred, a l'esquerra, veim s'antiga fàbrica "Zapatillas Ferrerías"

dijous, 15 d’abril del 2021

Plaça Alfons III

Plaça Alfons III, abans de ser plaça del rellotge o plaça de ses palmeres. Abans de 1920
J. Camps e hijos Ciudadela
postal

 

dimecres, 14 d’abril del 2021

Memòria de Miguel Triay Pascuchi, pel seu net, a Veneçuela

"Variedades "MENORCA" GASTRONOMIA, HUERTO ECOLÓGICO"
a Mérida Venezuela
Empresa de n'Amaru, net d'un menorquí exilat eñ 39: en Miguel Triay Pascuchi

Abuelo Miguel, la guerra perdida y Menorca.


Diez y cuarenta y dos minutos de la noche. Con recuerdos hemos celebrado ayer al Abuelo Miguel Triay Pascuchi. Cumplió 101 años desde su aterrizaje en la Nave Espacial. Hombre mediterráneo, balear, de la Isla Blanca y Azul de Menorca. 

Por acercarse la fecha lo recordamos narrando el inicio de su exilio político, un 9 de febrero de 1939, en el ocaso de la República Española tras la guerra civil. Por supuesto, siguiendo su pluma y voz a través de su libro "Las vicisitudes de un exiliado mahonés en Francia" y un vídeo que amablemente grabó el amigo de casa, Jesús Neyo León.

Así, nos cuenta lo siguiente:

 "El mes de febrero de mil novecientos treinta y nueve forma parte importante de los anales de la historia isleña, no por su extremado frío ni por sus turbulencias propias de la estación invernal. No, no fue por cambios bruscos de clima sino por una conmoción política inesperada: ¡habíamos perdido la guerra!"

Tras el golpe de Estado del 18 de julio de 1936 orquestado por el fascismo ibérico con el apoyo de la Italia fascista y la Alemania nazi y la complicidad de las "democracias occidentales", las fuerzas leales a la constitución y la legalidad menorquinas lograron derrotar a los sediciosos y resistir tres años el bloqueo marítimo impuesto y los constantes bombardeos de los "camisas negras" mussolinianos. En este tiempo, muchos jóvenes progresistas se enrolaron en el Ejército Republicano de manera voluntaria para defender "la libertad de la España republicana y contra el fascismo internacional", entre ellos, Abuelo.

La derrota significó para todos "exilio necesario". De esta forma, él, combatiente voluntario republicano derrotado por los "fascistas italianos, moros y falangistas españoles" salió de su ínsula junto a "centenares de menorquines" en el "HMS Devonshire", crucero pesado inglés de la clase County, subclase London. 

Es la madrugada de un día funesto para los habitantes de la pequeña isla balear, 9 de febrero de 1939. Se encuentra de guardia en la central telefónica del cuartel de ingenieros de Villa Carlos. A las dos y media aparece en el lugar un compañero, el soldado Paco Preto, apodado en menorquín Sa Ficha. Le dice que la instalación militar ha sido tomada por elementos traidores infiltrados en el ejército republicano. Incrédulo resuelve llamar al estado mayor. Del otro lado del teléfono le dicen: "Aquí, el coronel Usuletti que se ha encargado de recibir a las tropas nacionales." Abismado por la mala noticia de repente suena la chicharra de la central telefónica y le anuncian que otro compañero, Kropokin Pons, pasaba dentro de un bote rumbo al barco inglés.

Dicha embarcación había "fondeado a dos millas marinas, mar adentro, del puerto de Mahón" con la intención de evacuar y dar "asilo a cuarenta y nueve personas escogidas entre las más relevantes de la isla: el gobernador y su séquito, el alcalde y su entorno, el estado mayor combinado, ejército y marina, así como algunos dirigentes del partido socialista". En un todo de acuerdo con "el convenio pre-establecido entre las autoridades menorquinas, inglesas y el representante franquista". Como es costumbre en momentos de desgracia colectiva el grueso de defensores republicanos iba a ser dejado a merced de su suerte. 

Decide abandonar el cuartel sintiendo que el mundo que se le venía encima. Trepando los enormes portones laterales logra burlar a los guardias y salir. Desorientado toma rumbo a Cales Fonts en busca de una lancha. Primero camina, luego corre y corre. Corre hasta llegar al muelle.

Con un tiempo meteorológico calmo inusual en invierno y el claro de la Luna resplandeciendo sobre la superficie del mar recorrió el embarcadero buscando el bote anhelado, repitiéndose inconscientemente "¡la guerra perdida! ¡España en manos de la traición, hipotecada al nazi-fascismo!"

"Allá lejos, fuera del puerto, se vislumbraban unos puntitos titilando, indicando que un barco había anclado allí." A esa hora, el reloj del ayuntamiento de Villa Carlos daba tres campanadas.

Mira hacia atrás y encuentra. Se abalanza sobre una pequeña embarcación con remos y ya presto a partir una silueta con raudo recorrido se acerca extenuada y salta quedando plantada en todo el centro. "Se trataba de Rafael Camps, compañero de la Juventud Socialista de Villa Carlos". "Sin mediar palabra, tomamos los remos, bogamos sobre el mar plateado con ahínco y decisión hasta llegar dos horas después a la fortaleza marina."

"Más de cuatrocientas personas" en veleros y lanchas se congregaban junto al barco de guerra "clamando a todo pulmón ser admitidos a bordo del crucero." 

En medio del barullo y a bordo de otra barca, "un (brigadista) internacional llamado Jorge, con el pecho cruzado de bombas de mano, armado de una ametralladora y hablante del francés, inglés y alemán, se dirigió en su lengua al marinero de guardia que los avistaba desde lo alto diciéndole: "si no nos dan cabida empezaremos a asaltar el barco." El hombre asustado inmediatamente se fue a avisar al capitán sobre la situación. Éste se asomó y le dijo: "esperen un cuarto de hora, voy a hablar con el almirantazgo. Tengo órdenes de recoger sólo a cuarenta y nueve personas."

Después de una tensa calma y los nervios de punta de todos los presentes, muchos armados, el permiso para acogerlos a todos llega desde Londres. "Nos tiraron unas sogas tipo escalera en las cuales había que saber manejarse para no caerse al mar. Yo subí y no me caí. El que venía detrás, Cristóbal, se cayó y lo tuvimos que "pescar" tomándolo del tabardo."

"Una vez a bordo la presión fue cediendo, se calmaron nuestros ánimos excitados como consecuencia de haber pasado una noche cargada de emociones."

Al contrario de lo que pensaban por prejuicios pretéritos los ingleses los recibieron con humanidad. "Nos brindaron carne, longaniza, huevos duros, pan blanquísimo y chocolate en taza. Un verdadero banquete para quienes, como nosotros, teníamos muchos meses sin probar tales manjares".

Sin embargo, nos "habíamos alejado (del) peligro fascista, pero también nos alejábamos de las cosas más queridas: madre, padre, hermanos y todo lo que había sido hasta entonces nuestra vida."

"A las seis de la mañana, el Devonshire levó anclas, empezó a moverse lentamente y al mismo ritmo lento del barco dejamos de ver la isla iAgur Menorca! ¿Hasta cuándo? Jamás hubiésemos imaginado que sería para siempre."

Después de ese día nuestro Abuelo vivió muchas más vicisitudes. Algunas muy duras. Como su paso por dos campos de concentración en Francia. Luego, junto a Paquita, nuestra Abuela, pudieron sortear los avatares de la vida, entre ellos, la segunda guerra mundial y un largo viaje al Nuevo Mundo.

Finalmente, bastantes años después, en tiempos del Comandante Chávez, como le escribió papá en un hermoso artículo después de su siembra, Abuelo encontró una República en esta Tierra de Gracia.
 
Manuel Amarú Briceño Triay
Mérida, Venezuela, 31 de enero de 2021. 

Miguel Triay a la dreta. Carcassonne, 1941

Foto compartida de La narració feta per Daniela Triay, filla de Miguel a buscameenelciclodelavida

Miguel Triay
foto compartida de la fitxa a la Fundació Pablo Iglesias

Compartim també l'enllaç dels articles de Josep Portella Coll al diari Menorca:

dilluns, 12 d’abril del 2021

Pont de Sant Roc, Costa de na Manena Curta

 

Jean Laurent y Minier (1916-1886), Archivo Ruiz Vernacci, IPCE, Ministerio de Cultura y Deporte

És semblant, però diferent a la que va recollir Antoni Vives i Escudero per al Catàleg Monumental de Balears: 
Com aquesta del Pont de Sant Roc que es pot veure molt gran si clicau a l'enllaç

I aquesta darrera on Pablo Cardona Natta ens explica la Costa de Maneta Curta:

"Costa de Na Manena Curta. (calle Bastión). Mahón, principios del siglo XX.
Sa Costa de Na Manena Curta, era como se conocía popularmente a este tramo de bajada de la calle Bastión.
Así a simple vista, no se reconoce la calle, pues ese tramo ya no existe.
Todas las casas de la derecha se demolieron en los años 40 para construir la Plaza Bastión, quedando aislada la torre sur del Puente de San Roque, tal como lo conocemos ahora.
Estas casas, estaban adosadas por su parte trasera a la antigua muralla, que también fué demolida.
Tan solo quedaron los edificios de la izquierda, cuyas fachadas, obviamente remozadas, dan a la actual plaza.
El puente (dicho con mas propiedad, arco de San Roque), era utilizado como vivienda y se aprecia que en su parte baja había un establecimiento, posiblemente un bar."





diumenge, 11 d’abril del 2021

Tenim dret a una Menorca digna


"SA FOTO DE CADA DIA DE VIRUS. Aquesta imatge correspon a una de les manifestacions més multitudinàries que s’ha fet a Menorca en els darrers anys. No sé si és de 1988 o 1989. Una manifestació convocada pel GOB per intentar aturar els plans de destrossa d’alguns indrets de la costa sud que llavors estaven en marxa: Trebalúger, Cala’n Turqueta, Macarella. Impressiona aquest riu de gent entre les dues façanes imponents. A primera fila crec distingir a Assumpta Gorrias, Mariana Muñoz, Cristina Melià, Núria Moltó. Encara hi hauria altres manifestacions ecologistes importants, com la de la Llei d’Espais Naturals, que es va fer a Maó. Però aquesta va tenir molta repercussió. En certa manera, la pressió sobre el litoral es va aturar o es va desviar cap el sòl rústic i el moviment reivindicatiu es dirigí cap a altres objectius..."

compartida d'Arabalears

 

divendres, 9 d’abril del 2021

Una gentada a sa plaça

Podria ser que fos el mateix dia al que feia referència Francesc Pons comentant unes fotos de Sisca Coll? "Peregrinació Diocesana al Toro, 31 de Maig del 1896. Abans de pujar a dalt del Toro. Hi van pujar 5000 peregrins. El vespre abans, ja havien vingut Peregrins de tota Menorca, amb tota casta de vehicles de l´època: Galeres, Carretons, etc. Per entretenirl-los es va fer una verbena. Després a les 4,30 de sa matinada el Sr. Bisbe Comes ja feie missa a la Parròquia de St. Martí."

 Les fotos d'aquell dia les podeu veure junten en aquesta entrada: aquí

dijous, 8 d’abril del 2021

Sabaters de banqueta, Alaior

Victor Riudavets Gomila a la seva banqueta a la fàbrica Timoner España

Records de José Quintana:"... quan feia de sabater a can Timoner en Victor Riudavets i el seu pare Mevis Agnès feian feina a la mateixa banqueta... jo hi anava de mosso
Es mestre meu era en Coopernico, primer dins es Pati de Sa Lluna. Després es va traslladar al carrer de Sa Bolla. Me'n record quan ton pare feia sa mili i anava i venia de la mola en bici. Un quants anys al carrer de Sa Bolla fins que van inaugurar sa faabrica nova on hi vaig fer dos o tres anys mes... Uns quans noms de sabaters mestres meus: Coopernico,Perico Sintes i es seu fill en Lázaro, Pepe Pino, Julian Casado, Jaume Meloner, Mevis Pincha, Mevis Agnès i en Victor, Xec de Son Pons. De mossos en Jaume Olives Mir i jo. Se que faltan noms, pero d'açò fa 70 anys" (escrit el 2021)

dimarts, 6 d’abril del 2021

dilluns, 5 d’abril del 2021

"14 vistas en negro"

 Editades en un llibret. Col·lecció d'Andreu Salord

edició EDB de Atanasio Repiso, “14 vistas en negro” de Villa Carlos (Es Castell).
Núm. 1/14
'1 VILLA CARLOS._ Calle Victori'

edició EDB de Atanasio Repiso, “14 vistas en negro” de Villa Carlos (Es Castell).
Núm. 2/14
'2 VILLA CARLOS._ Calle Victori'
On hi ha la bandera era l'Ateneu des Castell cret el 1909

edició EDB de Atanasio Repiso, “14 vistas en negro” de Villa Carlos (Es Castell).
Núm. 3/14
'3 VILLA CARLOS._ Calle Mayor'
Carrer Gran

edició EDB de Atanasio Repiso, “14 vistas en negro” de Villa Carlos (Es Castell).
Núm. 4/14
'4 VILLA CARLOS._ Casa Consistorial'
"Tenc entès que els balcons que donen a n'es carrer Victory es van construir el 1920 i sa balconada principal, que encara no apareix a sa foto el 1931.
La fotografia estaria feta en aquest període de temps." comentari de Qpq Enrique

edició EDB de Atanasio Repiso, “14 vistas en negro” de Villa Carlos (Es Castell).
Núm. 5/14
'5 VILLA CARLOS._ Cuartel de Artillería e Ingenieros'

edició EDB de Atanasio Repiso, “14 vistas en negro” de Villa Carlos (Es Castell).
Núm. 6/14
'6 VILLA CARLOS._ Cuartel de Infantería y Calle Calafons'


edició EDB de Atanasio Repiso, “14 vistas en negro” de Villa Carlos (Es Castell).
Núm. 7/14
'7 VILLA CARLOS._ Parroquía de Nuestra Sra del Rosario'

edició EDB de Atanasio Repiso, “14 vistas en negro” de Villa Carlos (Es Castell).
Núm. 8/14
'8 VILLA CARLOS._ Plaza de la Constitución'
Foto feta des de la Torre del Sol (comentari de José Muñoz)

edició EDB de Atanasio Repiso, “14 vistas en negro” de Villa Carlos (Es Castell).
Núm. 9/14
'9 VILLA CARLOS._ Muelle de Calafons'

edició EDB de Atanasio Repiso, “14 vistas en negro” de Villa Carlos (Es Castell).
Núm. 10/14
'10 VILLA CARLOS._ Vista General'

edició EDB de Atanasio Repiso, “14 vistas en negro” de Villa Carlos (Es Castell).
Núm. 11/14
'11 VILLA CARLOS._ Vista Parcial y Fortaleza de Isabel II'
En Ferran Duarte ens fa fixar en el barco que entra i els dos que estan a la bocana fondejats
edició EDB de Atanasio Repiso, “14 vistas en negro” de Villa Carlos (Es Castell).
Núm. 12/14
El 13 o 14 de desembre de 1913
'12 VILLA CARLOS._ Acorazado francés (Edgard-Quinet) en el muelle de Calafons'

* veure nota al final


edició EDB de Atanasio Repiso, “14 vistas en negro” de Villa Carlos (Es Castell).
Núm. 13/14
'13 VILLA CARLOS._ Vista Parcial'

edició EDB de Atanasio Repiso, “14 vistas en negro” de Villa Carlos (Es Castell).
Núm. 14/14
'14 VILLA CARLOS._ Carretera de Mahón'

*Nota
Retalls de "El Bien Público" de dia 16/12/1913

 

Retalls de "La voz de Menorca" de dia 16/12/1913

 

Retalls de "La Voz de Menorca" de dia 17/12/1913