NA QUICA SA COSIDORA. Nascuda a Torret el 1871, Francisca Pons Pons va aprendre a cosir des de ben joveneta, com era habitual a sa seva època, convertint-se amb es anys en una cosidora molt anomenada. Va tenir un germà, en Jaume, que es va casar amb n’Anna de sa Sucreria i que va morir durant sa pandèmia de grip de 1918, que a Menorca es recorda com a s’any des grip.
Na Quica es va casar amb es migjorner Toni Salas, i van anar a viure a una casa a s’entrada de sa casolania de Torret, as costat de sa sínia de Sant Joan. Van tenir un fill, en Jaume, i una filla que va morir quan tenia pocs anys. En Toni, s’homo de na Quica, va morir el 1919, quan es seu fill estava mobilitzat al Marroc i va poder tornar a Menorca en ser fill de viuda; mare i fill van anar a viure a una altra casa de Torret, anomenada La Vinya, que era des cunyat de na Quica i estava a prop de La Puerta del Sol, on hi havia una botigueta i també s’hi celebraven balls de casa. Uns anys després, en Jaume, que va fer feina d’auxiliar de faroler, es va casar amb na Mercedes Pons Pons, van tenir dos fills, en Toni i na Paca.
Na Quica sa Cosidora era una dona molt manyosa, feia vestits de dona per encàrrec -i en menor mesura d’homo- i també n’arranjava, feina que feia tant a ca seva com a sa casa de qui li encomanava. A ca seva tenia es arreus: una màquina de cosir amb peus de ferro, que funcionava accionant un pedal i també girant sa maneta; una altra màquina més petita que només funcionava amb maneta; sa post de llenya, amb forma anatòmica, que es posava damunt ses cuixes per tallar sa roba amb unes estisores que duia penjades as coll; sa mitja cana, un regla de llenya de vuitanta centímetres, per midar sa roba; i es paneret per guardar es rodets de fil, es botons, ses agulles i es didals, entre altres.
A ca na Quica hi anaven unes mosses que aprenien s’ofici i l’ajudaven en sa feina. Sabem que el 1910 eren na Joana sa Cosidora, que va continuar amb s’ofici, n’Àgueda des Pati Gran, na Maria Sintes -totes elles de Torret- i na Nena de can Bià, de s’Ullastrar.
Durant sa Guerra Civil en Jaume, es seu fill, va estar destinat com a auxiliar de faroler a s’Illa de l’Aire on hi va partir dia 6 d’agost de 1936 amb sa seva dona, es dos fills i sa mare. Però es dia abans na Quica i sa seva neta na Paca van anar a peu de Torret a s’Ullastrar, per es camí de la Coixa, per dir adéu a una germana de sa seva nora, na Mercedes, que vivia a Son Miquel, molt a prop des poble. Va ser quan van veure es milicians republicans com destrossaven i llençaven de dalt a baix des campanar ses escultures des quatre evangelistes, de tamany natural, a més de cremar altres objectes religiosos de s’església.
Na Quica sa Cosidora, una dona més bé baixeta, no sabia llegir ni escriure, era bondadosa, no li agradaven ses discussions i a tot hi posava remei. Va morir el 1962, quan tenia 91 anys.
FONT: Testimoni de Francisca Salas Pons, na Paca del Bocu, de 91 anys, neta de na Quica sa Cosidora. FOTO: Na Quica sa Cosidora, sa segona asseguda per l’esquerra, amb es seu fill, en Jaume, i quatre mosses en es pati de ca seva a Torret el 1910 (imatge cedida per na Paca del Bocu i feta per es fotògraf maonès Francesc Seguí 1864-1960).
