'164 - Menorca Basílica Paleocristiana de Son Bou'
Ediciones Lucia Mora
1970 circulada l'agost de 1972
també publicada per Pompilio Piris Seguí a FOTOS ANTIGUAS DE MENORCA
dimecres, 29 de desembre del 2021
dissabte, 25 de desembre del 2021
dijous, 23 de desembre del 2021
Visita de "La Chata" a Menorca. El 14 de juliol de 1913, a Ciutadella i a Maó
Col·lecció Magda Amorós
Postal circulada el 29/7/1914
Els detalls del menú a la Fonda Feliciano i "Sant Joan"
Retall d'El bien público - Epoca Segunda Año XLI Número 12049 - 1913 julio 15 (15/07/1913)
"La façana, és al carrer de Santa Eulàlia, 114, de Maó, antiga fàbrica de bosses de plata del Sr. Gomila." (comentari de Rafael Saura Carreras
"És el Vapor "Monte-Toro" de sa Companyia "La Marítima". Si no vaig errat, és la despedida de les autoritats a l´Infanta Dª Isabel de Borbón y Borbón "La Chata", que partia cap a Palma el 16 de juliol de 1913, desprès d´haver visitat durant dos dies, l´illa de Menorca." (comentari de Francesc Pons)
Arc de triomf, erigit a sa plaça del Príncep, amb motiu de sa visita a Mahó de l'Infanta Isabel de Borbón y Borbón "La Chata", els dies 14, 15 i 16 de juliol de l'any 1913.
publicació i comentari de Francesc Pons a FOTOS ANTIGUAS DE MENORCA
"Foto oficial de la Infanta Isabel de Borbón, "La Chata", que dedicó al alcalde de San Luís, en su visita a Menorca, el mes de Julio de 1913."
comentari i publicació de Pablo Cardona Natta a FOTOS ANTIGUAS DE MENORCA
retall dels Diari Menorca del 9/1/2022
dimecres, 22 de desembre del 2021
Talaiot de Talatí
Talaiot de Talatí
Postal 'Menorca 9038 Talayot de Talatí' Ediciones Dolfo 1972
Ja publicada per Ferran Lagarda Mata a FOTOS ANTIGUAS DE MENORCA
dilluns, 20 de desembre del 2021
Postal de Santandia, cala Tomàs i cala Galdana
DL 1970
'Nº 64 Isla de Menorca. Ciudadela. San Cristóbal. Ferrerías'
dissabte, 18 de desembre del 2021
Arenal d'en Castell
Postal editada el 1977 per Postales Internacional Color
'Menorca Arenal d'en Castell Vista parcial nº MH 9073'
no circulada
Col·lecció? Maria Florit
ja publicada per Sergio Cerdá S. Menorca a FOTOS ANTIGUAS DE MENORCA
dimecres, 15 de desembre del 2021
dissabte, 11 de desembre del 2021
dimarts, 7 de desembre del 2021
TVE gravant a na Maria Àngels Gornés, 1977
"Era un matí qualsevol del mes de març del 1977. Feia molt de fred i no aturava de ploure... Un equip de Televisió Espanyola es va desplaçar a Menorca per mostrar als espectadors de Catalunya i Balears la música que es feia aleshores a l’illa. Malgrat les dificultats meteorològiques tant adverses el reportatge es va poder dur a terme. El programa es titulava “Nova Gent”.
La fotografia parla per sí sola. La va fer el recordat Hernando captant amb la seva càmera l’essència del moment. Ens mostra una Plaça Nova ben diferent on la gent, darrera les finestres, miraven i escoltaven avam qui era aquella al•lota que cantava enmig del carrer amb un fred que pelava...
Les Voltes, açò sí, impertorbables al temps, serviren d’aixopluc i escenari quan cantava, en el moment d’aquesta imatge captada pel fotògraf, un poema de Salvador Espriu titulat “El vell orb” musicat per l’amic Andreu Bosch.
Més tard, lentament, el cel es va anar obrint i la pluja va remetre. A Cales Fonts, entre barquetes arran d’aigua, vaig cantar “A les vuit del matí” de Gumersind Gomila. "
publicació i comentari Maria Àngels Gornés a FOTOGRAFIES ANTIGUES DE CIUTADELLA
dissabte, 4 de desembre del 2021
Grup folklòric d'Es Migjorn
Fila de baix, d'esquerra a dreta: Francisco Pons, Bernat Moll, Antoni Barber, Quicus Jordi i Miquel Florit." (Consuelo Triay)
dimecres, 1 de desembre del 2021
Genoveva Pons Rotger, va nèixer a Ferreries i va morir a Bogotá (Colòmbia) on es va exilar.
La seva història també està recollida al "Llibre d'exilis" de Josep Portella Coll
Compartim la informació de La repressió a Llíria
GENOVEVA PONS ROTGER: Una dona del seu temps
Mestra republicana que va patir la repressió, va ser depurada, tancada a la presó de dones del carrer Major, del Remei i de Santa Clara, va sofrir un consell de guerra i va tindre que exiliar-se. Us deixe un resum de la biografia de Genoveva que va fer Lupe Marin Mas i l'enllaç de l'article que va publicar en la revista "Mirades l'Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria".
Naixement: Desembre 1912, Ferreries (Menorca).
Defunció: 1 de juny de 1994 (Colòmbia).
Llocs de vinculació: València, Llíria, Bogotà (Colòmbia).
Condició: mestra; política.
Moviments: Republicanisme.
Entitats: Esquerra Republicana, Federació Espanyola de Treballadors de l'Ensenyament (FETE-UGT), PSOE.
Relacions familiars: Filla d’Antonio Pons Petrus i Àgueda Rotger Janer. Casada amb José Alfonso Pérez. Filla: Genoveva Alfonso Pons.
Biografia
Els seus pares, artesans, emigraren a França, però amb l’inici de la primera guerra mundial la família retornà a València, on Genoveva visqué la seua feliç infància i joventut.
En finalitzar els seus estudis primaris (a 14 anys) realitzà uns exàmens i ingressà en l'escola Normal de Magisteri. Espanya era aleshores republicana i es crearen escoles noves, per la qual cosa es necessitaven mestres. Genoveva aprovà les oposicions i passà a treballar a Llíria, al col·legi Sant Vicent, "el grup escolar de recent creació estava estupendament dotat" (1934). Tenia 22 anys.
A Llíria Genoveva "somniava en posar en pràctica tot l'aprés i tot el somiat" a les seues alumnes. Durant aquesta època donà classes nocturnes per adults i fundà una biblioteca ambulant.
Durant l'estiu treballava a les "Colònies escolars de vacances".
"Estava satisfeta de mi mateix, vaig donar i rebre comprensió i afecte".
En 1936 començà la guerra civil. Genoveva, portada per les circumstàncies, és traslladada a l'institut d'assistència social Gabriela Mistral (casa de la Misericòrdia) dependent de la diputació de València. En el 39 estava en una escola annexa a la Normal.
En canviar el règim per a seguir treballant s’havien de lliurar uns documents per demanar la sol·licitud de rehabilitació com a mestra Nacional. Genoveva considerà "que sol·licitar una rehabilitació era contrari a la meua dignitat i sentiments", així doncs va ser suspesa d'ocupació i sou.
El 17 de juliol del 1939 un falangista de Llíria entrà a sa casa i s'emporta a ella i al seu pare al poble, on són apressats, en el carrer Major. Allí es troba amb la mestra de pàrvuls Francisca Sanchis i la seua filla Palmirín. Hi havia unes cinquanta dones, entre elles l'ama de la casa, Maruja Domingo.
Genoveva va rebre "visites d'algunes xiquetes, alumnes que coneixent les nostres necessitats i sabent que no ens donaven alimentació, tornaven per portar-nos aliment diàriament". Una amiga, Elvireta Blat, li proporcionà un matalàs. Li digueren que devia comparèixer davant d'un consell de guerra.
Les dones són canviades als porxos de l'ajuntament. Huit mesos després la traslladaren al Remei, aleshores convertit en presó. Allí va poder veure a son pare.
Escriu en el seu diari, 21 de març 1940: "Però quan l'existència en aquest ambient va prolongant-se i els nervis, enemics en lluita constant, sofreixen una alteració sense poder tindre cap expansió espiritual, apleguen moments d'inevitable i dolorós abatiment"
En juny de 1941 la portaren a la presó de Santa Clara a València. Per últim a la presó Provincial de Dones (1942). El 6 de març isqué de la càrcer amb una ordre provisional.
El dia 11 d'abril de 1942 un consell de guerra la condemnà a "sis mesos i un dia de presó". Havia estat un total de tres anys en presó.
Aconsegueix després un treball i anava a visitar son pare a la presó de Sant Miquel dels Reis. "Ara vaig comprendre el calvari de ma mare quan havia de vindre a visitar-nos". Al pare li donaren llibertat provisional en complir 60 anys, però morí pocs mesos després.
En 1945 va contraure matrimoni amb José Alfonso Pérez, de professió ebenista. Ell havia estat a la presó i tenia els mateixos ideals. Junts van continuar defensant-los i amb un reduït grup difondran articles i notícies de l’estranger.
Però la postguerra amb la por i la fam va fer "que la gent s'anara acostumant a aquest mode de vida i a la repressió".
Com que estaven fitxats, el seu home i alguns companys van ser detinguts per la policia, així que "acabàrem de convèncer-nos de què mai ens deixarien tranquils".
Li va escriure una carta a la seua amiga Guillermina Medrano que vivia a Washington, que la posà en contacte amb el col·legi privat "Col·legi Americà de Bogotà", li van fer un contracte de treball i li van permetre obtindre el visat de residència a Colòmbia. Arribà el 12 d'octubre de 1952. Després acudirien la seua mare i el seu home.
Genoveva treballà cinc anys en l'ensenyament privat que simultaniejà amb altres treballs. Al costat del seu home crearen una xicoteta indústria de mobles. A partir de 1958 es dedicà plenament a la indústria i a l'atenció de la seua única filla, Genoveva.
En febrer de 1979, 40 anys després d'haver estat destituïda de la seua plaça de mestra, fou reincorporada i regressa a Espanya per a treballar a la seua professió.
En desembre de 1979 demanà la jubilació voluntària. Abans de regressar a Bogotà torna a Llíria. "A un vellet li pregunte per algunes famílies de les quals guarde un grat record, però pareix que aquests records són sols per a mi. Quaranta anys passats són molts anys".
"Així passà tot. Cobrir amb un vel els records ingrats pot ser una estratègia en vies a la reconstrucció d'una societat nova i millor".
En jubilar-se regressa a Bogotà.
Escriu en el seu diari:
"i per a acabar... Comprenc que la meua història ha perdut interès, es pot considerar insignificant, però és història, dels més nombrosos, dels ignorats, dels que sense ser elements destacats treballen amb entusiasme procurant superar-se'n en els seus respectius camps.
I aquesta història forma la de la postguerra, tant o més cruenta que la mateixa guerra, constituint una experiència que caldria alliçonar a les generacions actuals"
(Lupe Marín Mas)
Us deixe l'enllaç de l'article que va escriure Lupe Marín Mas sobre la vida de Genoveva, recomane la lectura del diari que va escriure mentre estava a la presó de dones del carrer Major, del Remei i Santa Clara, també com explica com va ser el seu exili a Colòmbia. Cal agrair a Lupe Marin Mas la seua autorització perquè puga publicar el seu article.
Article de Lupe Marín molt interessant
Afegim l'article d'Antoni Guasch publicat a DFerreries:
dissabte, 27 de novembre del 2021
Arribada de Raquel Meller
Postal no circulada i sense informació.
Sí que es pot deduir que és al port de Maó pel rètol del correu: Mahón - Villacarlos (Joan Estelrich)
El barco sembla el vapor Mahón (Biel Pons)
Podria ser na Raquel Meller que va actuar a la segona dècada del segle XX al Teatre Principal (Pablo Cardona Natta)
La Voz de Menorca juny 2013 El Bien Público juliol 2014
dimecres, 24 de novembre del 2021
dissabte, 20 de novembre del 2021
dimecres, 17 de novembre del 2021
dissabte, 13 de novembre del 2021
Una casa del Hogar del Porvenir a Ferreries i a Alaior
Del llibre "Perfiles históricos de Ferrerías" que es va publicar al 60è aniversari del C.F. Ferrerias
Revista "Monte-Toro" núm 22 de maig de 1931
dimecres, 10 de novembre del 2021
dissabte, 6 de novembre del 2021
dimecres, 3 de novembre del 2021
Homenatge a la centenària Mariana Marquès Fedelich el 1954 i l'enterrament el 1958
Fotos Hernando
Arxiu Joan Gelabert Caules
Notícia a l'ABC
Arxiu Alles K
Fotografia cortesia Margarita Calafat
Retall de "Paris Baleares" núm 7 de Juliol-Agost de 1954
Separata de l'Iris núm 8, a Monografías Menorquinas
************************************************************
Les fotos (Hernando) del funeral i enterrament
Va morir el 1958
dimarts, 2 de novembre del 2021
Miquel Moll i Maria Moll
Miquel Moll Barber (1904-1977) & Maria Moll Moll (1907-?)
Ells dos de més grans
Na Maria era una germana de sa meva àvia materna.
dilluns, 1 de novembre del 2021
diumenge, 31 d’octubre del 2021
"Exploradores de España" escoltes de Maó
"Grup d'Escoltes del que formava part Carlos Mir i Orfila (1916-1983) ,no sé com es deia el grup , ni la data d'aquestes fotografies, només sé que són de la col•lecció de Carlos Mir i Orfila i també sabem pel Dr. Mateu Seguí que el moviment escolta fou clau en la personalitat d'aquests dos grans amics, el Dr. Mateu i Carlos Mir, nats tots dos el 1916 al Carrer de Ses Moreres de Maó. També sabem que d'al•lots van fer 5 vegades la volta a Menorca completa pel Camí de Cavalls" comentari i publicació de Pepe Mir a FOTOS ANTIGUAS DE MENORCA
Subscriure's a:
Missatges (Atom)